De la salut mental de les dones, qui se’n fa càrrec?

Amb motiu del 8M, l’hospital Nostra Senyora de Meritxell ha dut a terme diverses ponències sobre la perspectiva de la dona i la seva relació amb un tema tabú com és la salut mental

Són moltes les dones que, tot i patir problemes de salut mental, gestionen i tenen cura d’una multitud d’assumptes domèstics i laborals. Tradicionalment, la societat ho ha acceptat així, i aquesta predisposició suposa una càrrega més per un col·lectiu en discriminació. D’aquí la importància que, en aquests temps de progrés, cada denúncia tingui el seu efecte.

Aquesta i altres desigualtats han centrat avui el programa de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell amb motiu del Dia Internacional de la Dona. A la sala d’actes del centre mèdic andorrà s’han organitzat, des de les 9 del matí fins a les 6 de la tarda, diversos actes per conscienciar a la població de l’estigmatització que la societat actual encara adopta en referència a la figura de la dona, involucrant aquest any a la salut mental d’un col·lectiu històricament discriminat.

“Una de les peculiaritats d’avui és que totes les ponents som dones professionals. Ho hem fet perquè volíem donar encara més visibilitat a aquesta professionalització en femení de la salut mental”, explica la directora d’infermeria del SAAS, Laura Bernada, que ha obert la jornada reivindicativa juntament amb Mariana Camacho, responsable de Salut Mental, amb un acte que repassava la història del paper de la dona en aquest assumpte tabú.

El 28% de les dones cuidadores ho fan durant més de 10 anys, indiquen les enquestes oficials

Un dels actes principals que ha preparat l’entitat hospitalària per aquest 8M ha reflexionat sobre el paper de la dona cuidadora. Des de l’antiguitat, la societat ha preconcebut el gènere femení com a màxim responsable de tenir cura dels més propers. Enquestes oficials del sector afirmen que el 28% de les dones cuidadores han de fer-se càrrec d’algun familiar o conegut durant més de deu anys. Tenint en compte que els altres percentatges inclouen un mínim d’un any, és evident que el públic femení, inconscientment, pateix més d’una sobrecàrrega.

“Cuidem als nostres pares i mares, als fills/es i tiets/es. Per què hem de continuar fent-ho amb els sogres?” es pregunta la Lidia Torrent, una de les infermeres del centre, en la seva compareixença a la qual han assistit unes vint persones. “Se’ns visualitza molt quan la gent està malalta o ingressada, però poc en la prevenció i la promoció de la salut”, insistia Bernada per defensar la importància precisament d’aquestes jornades que, tot i ser essencials perquè la població gaudeixi de més informació, han quedat minvades per la nevada matinal amb què s’ha despertat el país.

Comentaris (1)

Trending