“Es tracta de mesclar a tots els nens, tinguin alguna discapacitat o no, però també als pares, que puguin jugar entre ells independentment de les seves condicions físiques, que puguin conviure tots respectant les regles del rugbi”, explica Salvan, amb els nens jugant de fons. De fet, el rugbi a set amb cadira de rodes té molt poques diferències pel que fa a la normativa o al tipus de jugades que el tradicional, qualsevol que les conegui podrà muntar-se a la cadira i, en pocs minuts, fer un partit.
De fet, aquest ha estat el cas dels nens i nenes de l’escola de la Federació andorrana. “Fa cinc minuts que no estic pendent d’ells i ja poden jugar, ja no em necessiten, això significa que hem superat el dia”, assenyala Salvan. La visió dels organitzadors és també aquesta mateixa, “és molt fàcil per jugar, per arbitrar i tots els nens s’han integrat, i fins i tot, jo com a educador de l’escola hi ha moltes regles que es poden aplicar per a l’escola, hi ha un intercanvi i això és un plus”.
Les cares de diversió dels nens i nenes ho deien tot, s’ho estaven passant d’allò més bé. Han sabut adaptar-se de seguida escoltant les indicacions de Salvan i han pogut començar a jugar. Aquesta és la principal diferència amb el rugbi en cadira de rodes professional, que està destinat únicament per a persones tetraplègiques. “Té un baló rodó i no té les mateixes regles del rugbi, en aquest cas és més fàcil d’aprendre i d’adaptar perquè té el baló ovalat, té les regles i moltes federacions europees han sol·licitat que es desenvolupi més”, explica Salvan.
A Andorra s’arriba després d’una gira europea, on s’han ofert diferents formacions com la que s’ha donat aquest matí a Andorra la Vella. Tot es va començar a gestar abans de la pandèmia, amb el contacte amb el president de la Federació andorrana, Jean-Marc Flaux. “Ha estat tota una oportunitat per poder venir i donar a conèixer el que fem”, indica Salvan. Però, té objectius molt més enllà d’oferir formacions. Es vol convocar una primera Copa d’Europa de rugbi a set en cadira de rodes per a menors de 14 i 16 anys. Estaria oberta per tothom, i no únicament per discapacitats, “nosaltres no mirem això, no mirem si és una nena o un nen, discapacitat o sense, tot el món pot jugar”.
Comentaris (1)