Els diners es perden per dues bandes. Retroactivament, per una banda, perquè cal llençar productes que s’han comprat i ja no es podran aprofitar. De l’altra banda, deslliurar-se de tots aquests esmalts implica un cost extra, ja que cal pagar els proveïdors perquè se’ls emportin. A més a més, cal llençar-los sota un control sanitari i ecològic pel risc que impliquen per a la salut i per al medi (són altament contaminants). Molts salons –cal dir-ho– ja duen temps sense disposar de productes amb TPO perquè treballen amb cases que van retirar el component del procés de fabricació fa anys. Un esmalt de qualitat baixa pot tenir un preu de cost d’entre 4 i 7 euros. Un vernís d’ungles de qualitat alta –natural– ja supera els 15 euros i pot arribar fins als 20 i escaig.
Jessica, manicurista al saló Beauty Sky, reconeix que el perjudici de la retirada és notable. “Ens ha afectat perquè teníem molts articles amb TPO, que s’usen per fer ungles semipermanents. Pensa que tenim clientes cada mitja hora que demanen això. A més, els proveïdors no t’ho canvien a cost zero perquè consideren que no tenen cap culpa”. La presència d’esmalts amb TPO, doncs, en aquest estudi era “molt important”. Ara, és clar, han de llençar-los: “Els estem traient tots”. Les clientes demanen informació: “Molta gent veu les notícies i s’alarma. Ens demanen què passa, si ja ho hem tret”. “El que ens diuen les marques és no hi ha res que faci mal a les clientes. De fet, els dentistes també utilitzen productes amb TPO. Espero que també ho hagin de retirar”, afegeix. Ara, les marques amb les quals treballa Beauty Sky estan oferint alternatives: “Han tret una línia nova que ja ens està arribant”. Tot el que tenien d’estoc se’n va a les ‘escombraries’ i “són diners perduts, molt diners perduts. Eren molts esmalts. Un centenar...”. Una altra afectació és que entra la retirada i l’arribada dels nous esmalts els manquen alguns colors i no poden atendre alguna demanda: “N’estem esperant de nous”.
Algunes usuàries van preguntar per la qüestió quan va saltar la notícia de la retirada, però un comunicat compartit per l’estudi a les xarxes ha relaxat els ànims: “Ho vam explicar tot: la manera com treballem i els productes que utilitzem”
Des d’un altre saló del centre històric d’Andorra la Vella –que vol mantenir-se en l’anonimat– expliquen que “la majoria de les empreses ja ho estaven començant a retirar; altres sí que l’han continuat utilitzant en la fabricació”. L’adequació –la cura per oferir gènere sanitàriament apte– fa uns anys, doncs, que va arrencar, molt abans de la prohibició definitiva. “No ens ha afectat molt perquè treballem amb proveïdors que ja ens abasteixen d’esmalts sense TPO. Som una empresa nova i els productes són nous, és clar. Estan adaptats”. “Nosaltres hem hagut de treure únicament quatre o cinc esmalts comptats, que ja eren de l’any passat”, afegeixen. Algunes usuàries van preguntar per la qüestió quan va saltar la notícia de la retirada, però un comunicat compartit per l’estudi a les xarxes ha relaxat els ànims: “Ho vam explicar tot: la manera com treballem i els productes que utilitzem”.
“Treballem amb CND, que fa més de tres anys que no utilitzen el TPO. I en teníem uns quants d’Andreia, que sí que contenien aquest ‘ingredient’, que els vam llançar a l’agost”, explica la Mercè, d’Estètica Xènia. No han tingut cap problema: “La nostra clientela és de CND i ja saben que no tenim esmalts amb TPO”. “És molt comú que hi hagi productes amb aquest component, sobretot en línies de baixa qualitat”, explica la Mercè, tot i que alguns vernissos de gamma més alta també en poden contenir: “Fa tres anys, els esmalts de CND encara en tenien”. “Està molt bé que facin aquest control perquè hi ha molts esmalts al mercat que no són aptes. Ens venen unes noies amb unes ungles que fan por”.
La responsable de Diamond Studio espera nova producció sense TPO. Ha calgut, doncs, que, després de la prohibició, s’abasteixi de nous esmalts perquè ha hagut de prescindir-ne d’alguns d’assenyalats sanitàriament. Reitera el doble cost de la retirada: treure el que ja has pagat i trucar i pagar el proveïdor per poder llençar-ho. “Una altra despesa més”. La manicurista d’aquest estudi assegura que “hi ha molta desinformació”, però “quan t’expliques bé les clientes, ja es queden tranquil·les”. I recorda que altres professionals també usen vernissos amb TPO: s’aplica, per exemple, en empastaments. Ara, Diamond Studio transita un temps d’impàs entre la retirada i l’entrada de nous esmalts: “Has de mantenir el nivell per a tots els teus clients: la qualitat dels colors i la quantitat. N’oferim més de 200”. “Els Estats Units”, afegeix aquesta manicurista, “no han prohibit el TPO. El poden vendre i el poden utilitzar. De fet, la marca amb què treballo és americana i han hagut de fer una nova formulació per enviar a Europa”.
Comentaris (3)