‘Treball sobre Antoni Forné Jou’ és un recull d’uns 600 documents que el vallesà Salvador Coll ha estat recopilant, fa o no fa, els darrers deu anys. Ja jubilat, Coll, bancari d’ofici durant molts anys, va iniciar el 2014 una cerca de documents sobre la història de Cardedéu i, especialment, de tot allò vinculat a la guerra civil espanyola i l’impacte que va tenir al municipi. Burxant per aquí i per allà li van aparèixer tres o quatre noms que sobresortien de la resta. I el que més, l’advocat andorrà. A Cardedéu n’hi ha pocs que el recorden.
El documentalista que ha treballat tots aquests anys furgant per aquí per allà va quedar fascinat per les peripècies que va viure i que va fer viure. També pel fet que un fill seu acabés sent cap de Govern d’Andorra. Certament, alguns dels documents recopilats per Coll ja eren coneguts. Però allò definitiu del treball d’aquest documentalista és haver posat en ordre un munt de papers sobre Forné. En la recta final de la segona república espanyola i en l’esclat de la guerra civil, Antoni Forné “va tenir molta actuació” a Cardedéu.
Va estudiar, es va estrenar d’advocat, esdevindria un home clau en el comitè local del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), seria redactor estrella de la revista d’aquell partit al municipi “que va tenir molta volada” fins al punt que Forné acabaria sent director de la Revista de Granollers. Secretari de l’ajuntament d’Aiguafreda seguint les passes de l’oncle que se’l va endur cap al Vallès, seria tinent d’alcalde amb la guerra ja esclatada. S’acabaria allistant a l’exèrcit republicà i va començar de soldat ras per acabar com a capità d’estat major.
El treball de Salvador Coll es va presentar la setmana passada a Cardedéu en presència del fill i el net del protagonista dels documents. De Marc i Guillem Forné. Coll, evidentment, ja els havia conegut abans. I poc s’esperava que acudirien a la presentació del treball perquè l’excap de Govern ja l’havia advertit que ara ja no era el moment. Segons Salvador Coll, mai abans Forné, Marc, havia estat a la població on durant anys va fer vida el seu pare.
Marc Forné: “He descobert coses del meu pare que no sabia. El meu pare parlava molt i escrivia, però també era reservat i no li agradava destacar en res”
Antoni Forné, traspassat el 1996, sí que havia tornat a Cardedéu moltes vegades. I ara se sap que en aquelles ocasions, coneguts del poble l’anaven a veure quan baixava d’Andorra. Marc Forné va participar la setmana passada en la presentació i, ja se sap, l’experimentat polític va donar conversa i explicacions. “He descobert coses del meu pare que no sabia”, va admetre Forné, Marc, que va deixar clar que “el meu pare parlava molt i escrivia, però també era reservat i no li agradava destacar en res”.
A Forné, Antoni, ja se sap, la desfeta de l’exèrcit republicà el va obligar a agafar el camí de l’exili. Passaria pel camp de refugiats d’Argelers i també va treballar en la construcció d’una carretera als Alps. Sort que gràcies als contactes fets per parents urgellencs, el síndic general va emetre un salconduit que el desembre del 1939 li va permetre aterrar, benentès, a Andorra. Cardedéu, ho va admetre Marc Forné durant la presentació del treball documental, va canviar el rumb d’Antoni Forné.
En efecte, el jove adolescent d’Arfa anava per mosso d’un mas dels vorals d’Artesa de Segre, on hi havia les propietats del segon marit de la seva mare una vegada va morir el pare. Però el fet que l’oncle se ‘l’apropiés’ i el dugués cap al Vallès va fer fer un gir de guió en la vida d’un Antoni Forné que quan va arribar a Andorra iniciaria, a l’hostal Palanques, on el síndic li recomanaria fer estada i pagar quan pogués, l’etapa més vital de totes les etapes vitals i peripècies vàries que va viure l’advocat, polític, periodista i gairebé de tot.
Només arribar a Andorra i amb la Segona Guerra Mundial ben viva -per a Marc Forné, el que passaria amb catalans i espanyols a la guerra espanyola va ser una mena d’entreteniment, d’escalfament, dels grans països europeus per prendre mides de cara al que vindria després- Forné, Antoni, seria “durant deu anys impressionant”, recalca el documentalista autor del treball que voldria que acabés en format de biografia novel·lada o alguna cosa per l’estil.
Els serveis secrets britànics van contactar amb Forné perquè, segons Salvador Coll, “tenia el perfil”. Un home bregat en mil batalles, lletrat no només per les lleis sinó perquè sabia de guerra, que feia política, que havia arribat a capità d’estat major en una guerra, que havia passat per un camp de refugiats… Antoni Forné amb Francesc Viadiu i molts i molts d’altres acabarien constituint la xarxa d’evasió més important segurament del sud dels Pirineus.
Salvador Coll, autor de la recopilació documental: “La investigació ja està feta. La meva feina s’acaba aquí; ara bé, seria fantàstic que algú s’animés a fer-ne un llibre. Potser el Govern d’Andorra”
Es compta que van salvar 2.800 persones de caure en mans dels nazis. I ells mateixos, Forné, Viadiu i altres, van haver de fer mil i una peripècies per salvar no només la pell d’altri. També la seva. Això de jugar a fet i a amagar amb els espies de la Gestapo que treien el nas per Andorra no era pas cosa fàcil. Per aquells temps, ningú no estava per bromes. I la vida, conservar-la, vaja, tot sovint era qüestió de sort. “A Andorra en Forné va ser molt prolífic”, remarca Salvador Coll. Prou que queda clar, que no vol dir que sempre s’hagi valorat prou.
La Royal Air Force (RAF) britànica sí que reconèixer el gest, l’esforç, l’enginy i la dedicació de Forné a salvar homes. També hi ha documents acreditatius d’aquest fet en la recopilació. L’advocat es casaria, ja se sap, amb la filla de l’hostal Palanques. Joana Molné Armengol, que als 104 anys encara fa la viu viu en l’Andorra on dècades abans el seu marit havia defensat pobres i desvalguts, havia col·laborat amb Síndicat d’Iniciativa o amb el Rotary Club. Va participar en diversos projectes comunicatius i fins i tot va flirtejar amb l’Andorra de futbol encara que no n’ha trobat Coll gaire testimonis escrits.
En fi. Forné, Antoni, va deixar “una gran empremta a Cardedéu” encara que pocs ho sabessin. Perquè, remarca Salvador Coll, “se’n tenia ben poc coneixement”. La recopilació documental és la que és. “La investigació ja està feta. La meva feina s’acaba aquí.” Ara, si hi ha algú que li’n vol agafar el relleu, “seria fantàstic”. No és la primera vegada que algun treball de recerca de Coll acaba editat en forma de llibre. El ‘Treball sobre Antoni Forné Jou’ està ben imprès i ben enquadernat. N’hi ha alguns exemplars, no pas massa.
Però Salvador Coll parla d’una altra cosa. D’agafar un lletraferit que converteixi la recopilació de documents en quelcom més. Que posi lletra als papers. Que biografiï Antoni Forné. Que en faci potser una novel·la realista, històrica, costumista. Està convençut, diu, Coll, que es possible que sigui l’hora que el Govern d’Andorra acabi retent el seu petit gran homenatge a Forné, n’Antoni. I que posi el fil necessari a l’agulla que pertoqui perquè la recopilació documental definitiva esdevingui la biografia del gendre de cal Palanques. L’advocat de la xarxa d’evasors.
Comentaris (8)