Qüestió d’alarma

Un dels expedientats per la fuga a la presó era el responsable de la connexió de les alertes acústiques, tot i que aparentment se sabia que no funcionaven béLa instrucció dels expedients disciplinaris haurà de delimitar la responsabilitat de cadascun dels agents que haurien negligit i determinar si hi ha altres implicats

Que els tres agents penitenciaris als quals s’ha obert un expedient disciplinari arran de la fuga d’un pres van negligir sembla una evidència. Així ho asseguren fonts coneixedores del cas. Ara, la instrucció de dits expedients haurà de modular fins on va la seva responsabilitat. Perquè sembla que no seria l’única. O, com a mínim, podria no ser-ho. La qüestió de les alarmes perimetrals continua sent clau. I com al seu dia va avançar l’Altaveu és clar que no van sonar. ¿No es van connectar degudament o ni tan sols estaven prou ben configurades?

La pregunta l’hauria d’haver pogut respondre l’auditoria interna en virtut de la qual s’han obert els expedients. Els resultats exactes de dit estudi es mantenen guardats a pany i forrellat. Els elements, els detalls, la informació que aportin els tres expedientats en el marc de les al·legacions que de ben segur formularan, podrien assenyalar altres eventuals responsables. Un dels agents als quals se li ha obert expedient era, justament, el responsable de la connexió de les alarmes. De totes (aquell dia, no pas sempre). És una de les tasques diàries que tenen els agents del centre de control (CECO): revisar que els senyals acústics estan degudament activats.

Des de l’endemà mateix de la fugida i durant tres o quatre dies operaris de l’empresa externa encarregada del manteniment de la seguretat va estar fent treballs de reparació als sistemes

No és una tasca complicada. Tot està controlat arran d’una aplicació informàtica. I en un plafó de l’ordinador es pot comprovar amb certa facilitat si els dispositius estan activats o no. La qüestió és saber si malgrat estar connectats -si fos el cas-, els senyals no van funcionar per altres causes. En aquest sentit, algunes de les fonts consultades han assegurat que caldrà veure si hi havia una deguda configuració dels sistemes. Una possibilitat molt realista és que les alarmes perimetrals del pati des del qual va fugir el pres estiguessin associades a la del mòdul de menors. I quan no hi ha ingressos al mòdul de menors, no s’activen les d’aquests i, en conseqüència, tampoc estarien actives la del pati escenari de la fugida.

Sia com vulgui hi ha dos elements més clars o claus. D’una banda, fonts properes a interns han assegurat que feia dies que s’alertava del mal funcionament de les alarmes. De l’altra, un element que sí que és ben objectivable és que des de l’endemà mateix de la fugida i durant tres o quatre dies operaris de l’empresa externa encarregada del manteniment de la seguretat van estar fent treballs de reparació als sistemes. És clar, doncs, que alguna cosa fallava. O que hi havia alguna cosa que no es feia bé. Perquè per ara tot plegat se circumscriu a un error humà, no pas imputable a l'empresa encarregada del manteniment. I caldrà veure si es vol carregar tota la responsabilitat als tres expedientats o hi haurà més repercussió.

Dos ordenances del mòdul -es a dir, dos presos de confiança- van alertar els guàrdies pocs dies abans de la fugida que el controvertit pres anunciava que fugiria; la direcció n’hauria estat informada

Està clar, asseguren algunes de les fonts consultades, que els tres agents per ara expedientats no van fer prou diligentment la seva feina. ¿Fins on va arribar la ‘deixadesa’? La instrucció ho hauria de dir. Un dels carcellers era l’encarregat de la vigilància de patis i els altres dos, s’encarregaven aquell dia del CECO. Un d’ells per casualitat, per fer un relleu al company. L’altre és el que tenia sota la seva responsabilitat la connexió de les alarmes i ja és un funcionari que dins mateix del col·lectiu no gaudeix d’una gran estima. Però ara no es tracta d’això. Cal avaluar professionalitat i responsabilitats.

Hi ha la suposada certesa que des de feia un cert temps se sabia que les alarmes no funcionaven com deurien. I hi ha la seguretat total que companys del reclús que va protagonitzar la fugida avortada van alertar que l’home anava dient que fugiria. Ja ho va avançar al seu dia l’Altaveu. Aquest divendres, ‘Diari d’Andorra’ assegura, a més, que el temor es va posar per escrit a la direcció, un pas que aquest digital ha pogut confirmar. Haurien estat dos ordenances del mòdul -es a dir, dos presos de confiança als quals se’ls assignen algunes feines com distribuir el menjar o altres, a canvi de beneficis penitenciaris posteriors- els que van avisar els agents.

El clima a la presó està enrarit, però es preveu molt pitjor quan eventualment es proposin sancions i es vulgui tancar el capítol de la fugida fent-lo pagar només als tres agents per ara expedientats

El que no queda clar és si van ser els propis reclusos de confiança els qui van fer l’escrit a la direcció o van ser els guàrdies qui usant la informació facilitada pels ordenances van comunicar la situació. És cert, però, malgrat que això no pugui rebaixar la cura i el control, que l’intern que s’acabaria fugant n’havia fet moltes i de tots colors. L’home, amb una greu addicció a les drogues des de l’adolescència producte de la qual pateix diverses malalties -de naturalesa infecciosa i mental-, ha causat diversos incidents.

Segons les fonts consultades, des del retorn al centre penitenciari després de les tres hores llargues de fugida, i estant sotmès a un control estricte perquè prengui la medicació que té prescrita, el comportament de l’home, detingut al seu dia per furts amb força en diversos restaurants de la zona de Prada Ramon, a Andorra la Vella, és més normal. Ara ja no ocupa el mòdul de preventius ni ‘l’especial’ on era quan va fugir. Ara ja està al mòdul de penats, perquè malgrat que encara està instruint-se la causa relativa als delictes contra el patrimoni, se’l va condemnar en ferm -via judici ràpid, ordenança penal- per la fugida avortada.

L’auditoria externa no es farà fins al febrer perquè una part del treball s’ha encarregat a responsables de les institucions penitenciàries franceses i no poden traslladar-se a Andorra fins llavors

Malgrat l’auditoria interna, que els sindicats han reclamat poder analitzar, entre altres coses perquè alguns dels expedientats estan afiliats com a mínim a una de les organitzacions sindicals que defensen els interessos dels treballadors del centre, encara queden molts serrells per aclarir. L’ambient al centre penitenciari és certament enrarit. Però serà pitjor, asseguren les fonts, quan després de la instrucció es proposin ja en ferm les eventuals sancions que es cregui que corresponen als tres agents. La situació es podria complicar molt, segons les fonts, si es pretén ‘tancar’ el cas només tocant el crostó -tot i que l’agent de patis, amb dos faltes imputades, una de molt greu i una altra de greu, s’hi juga la feina- als tres carcellers ‘rasos’ i no hi ha més responsabilitats.

Mentrestant caldrà esperar la instrucció dels expedients i, al febrer, la visita dels experts internacionals que faran l’auditoria externa. Es pretenia que el treball, l’anàlisi independent -l’auditoria interna l’ha promogut la pròpia direcció d’Institucions Penitenciàries-, es fes abans. Però s’ha volgut confiar el treball a uns experts catalans i als responsables de la seguretat de les institucions penitenciàries franceses. I aquests no es poden desplaçar fins al Principat fins al febrer. Serà llavors quan es faci el treball definitiu. Un treball, però, que més que aclarir la fugida el que vol és avaluar el centre penitenciari per fer-hi millores i evitar qualsevol altra mena d’ensurt.

Comentaris (1)

Trending