En efecte, la dona, que no és el primer cop que manté un frec a frec amb la consellera general querellada, l’acusava d’haver-li dit “porca”. I considerava que això era un element discriminatori perquè atemptava contra el seu físic i contra el fet de ser víctima d’un abús sexual. El Tribunal de Corts, que ha estat l’encarregat de rebre la querella en tan què aforada la querellada, ha desestimat en dues ocasions admetre l’acció legal. Considera que ni en el cas que la consellera Eva López, que és la parlamentària implicada, hagués proferit el suposat insult -que la consellera i alhora advocada nega de bat a bat- no es tractaria d’una qüestió discriminatòria sinó en tot cas d’una injúria que ja hauria prescrit, com també defensa la fiscalia.
La consellera, com ha deixat clar en els seus escrits, sempre ha mantingut que “els fets que es relaten (en el marc de la querella que es pretenia interposar en contra seva) en cap cas van succeir i per tant no podran ser provats, en ser totalment inventats”
Segons l’aute d’inadmissió recentment dictat pel Tribunal de Corts, querellada i querellant mantindrien una “conflictivitat” recíproca. El cert és que la parlamentària es dedica professionalment, s’ha dit, a l’advocacia. I en aquest marc va haver al seu dia d’interposar una querella contra la dona. La consellera general també hauria denunciat la resident per unes difamacions que la dona suposadament hauria fet. I la querella, a priori, seria la resposta contra aquestes suposades difamacions.
López, deixa clara la decisió judicial, sempre ha mantingut que “els fets que es relaten (en el marc de la querella que es pretenia interposar en contra seva) en cap cas van succeir i per tant no podran ser provats, en ser totalment inventats”. I és que haurien passat, suposadament, davant d’altres persones que podrien testificar que no hi va haver ni tan sols l’insult injuriós, que no discriminatori com coincideix en afirmar el tribunal i la fiscalia.
“La paraula ‘porca’, segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans significa ‘persona bruta física o moralment’, i si bé pot tenir un contingut vexatori o de menyspreu envers la persona a la qual es dirigeix, no s’evidencia que pugui tenir cap relació amb la pertinença de la querellant a algun grup ètnic o nacional, amb les seves ideologies o conviccions o amb alguna altra característica personal o social de la mateixa, susceptible de discriminació. La paraula injuriosa que s’atribueix haver dit per la querellada, s’emmarca clarament en un context de conflictivitat entre ambdues dones”, manté l’aute.
“Els fets, tal com apareixen exposats a la querella, de ser certs únicament podrien ser constitutius en tot cas, d’un delicte d’injúries que al temps d’interposició de la querella es trobaria prescrit, fet que no es objecte de controvèrsia, raó per la qual ha de confirmar-se la resolució recorreguda”, diu el Tribunal de Corts
La resolució manté que “aquesta paraula no pot raonablement relacionar-se a una característica o condició física de la querellant, que no es diu quina pot ser, o a la seva condició de ser dona víctima d’un delicte d’agressió sexual, delicte que, a més, no ha quedat acreditat que existís”. I com que l’article 39 del Codi de Procediment Penal permet rebutjar una querella quan, recorda l’aute, “els fets no siguin constitutius de delicte, en el sentit de que, tal com apareguin redactats no siguin susceptibles de ser subsumits en cap precepte penal perquè no està justificada l'obertura d'un procés penal per a comprovar uns fets que, de ser acreditats, no serien constitutius de delicte en cap cas”.
“Els fets, tal com apareixen exposats a la querella, de ser certs únicament podrien ser constitutius en tot cas, d’un delicte d’injúries que al temps d’interposició de la querella es trobaria prescrit, fet que no es objecte de controvèrsia, raó per la qual ha de confirmar-se la resolució recorreguda”, recull l’aute notificat recentment, i on es deixa clar, també, que la querellant va recusar la magistrada que inicialment va desestimar l’admissió de la querella, una inadmissió que ara s’ha confirmat i ha imposat el pagament de les despeses judicials a la pretenent de querellant.
Com s’ha dit, la disputa entre les ara implicades directes en el procés en qüestió fa temps que dura. La querellant, de fet, és qui presumptament porta les situacions al límit. Al·legant que no té mitjans econòmics, per a qualsevol procediment sol·licita advocat d’ofici. I són diversos els lletrats que han hagut de realitzar accions per compte seva. I no són pocs els que han tingut seriosos problemes amb la dona. Fins al punt que sempre que poden, els advocats miren d’evitar causes on aparegui implicada aquesta resident.
Comentaris