La vida no li ha somrigut, a Rodríguez: problemes econòmics a la família (“porto des dels setze anys desemparada, vivint d’ocupa il·legal en habitacions i pagant en negre”), el desafiament d’un trastorn alimentari greu, la irrupció d’un diagnòstic de TDAH, dominar la disfòria de gènere (la no correspondència entre el sexe de naixement i el gènere d’identificació) i, ara, els atacs trànsfobs. “He viscut moltes coses; m’he fet forta”, assenyala la jove. Sobre els problemes econòmics, diu: “Afrontava tota aquesta crisi financera i l’estrès dels trasllats amb la beguda”.
El cas de Rodríguez es va ‘viralitzar’ després de la “queixa ètica” que ella mateixa va compartir a TikTok. Es presenta com a activista social i feminista i vol impulsar “un moviment social per aturar la transfòbia”. La jove, andorrana i resident a Escaldes-Engordany, que vol completar la transició de gènere, però encara no pot iniciar el procés (“he de pujar de pes”), considera que el profund sentiment de fe religiosa va ser un dels motors que va impulsar els atacs de les assetjadores (estrangeres).
“Les multaran, les deportaran o se’ls aplicarà llibertat vigilada. No ho sé. Tindran, però, les seves represàlies. Desconec quines perquè no soc policia. Està clar que hi ha hagut una agressió contra la llibertat sexual i comentaris discriminatoris sobre el pes d’una persona”
Rodríguez va començar a treballar a la botiga on van tenir lloc els fets denunciats el 15 d’agost passat. El segon dia, explica, una companya la va obsequiar amb un exemplar de la Bíblia. Un exemplar que li va lliurar “amb un to malhumorat”. “Em va dir que havia de reconsiderar aspectes de la meva vida”. En aquell moment, el mes d’agost, l’expressió estètica i social de Rodríguez era andrògina; el pas a presentar-se socialment de forma plenament femenina –de “començar a percebre’m i expressar-me com a dona”– no el va fer fins a principis de novembre (va esperar per temor, d’alguna manera: “El caràcter de la meva mare i les meves germanes, encara que ens estimem molt, és complicat, de vegades”). Aquell ‘regal’ i aquelles paraules van ser “el primer indici”. “La cosa va escalar i vaig començar a rebre comentaris homòfobs”. Homòfobs perquè “jo no havia revelat que era transgènere”. “En una conversa trivial, aquesta companya em va dir que jo estava confosa, que sent un home em creia una dona”. En aquest punt, Rodríguez va demanar a la gerent que prengués mesures per poder rebre una disculpa explícita. La disculpa no va arribar. “Ens van canviar de planta i tot va quedar en una petita discussió. O així ho vaig veure jo”.
@la_noah_rodriguezzz #acosolaboral #andorra🇦🇩 #mujertransgenero❤️🌹💕 #respetotrans#fyppppppppppppppppppppppp ♬ sonido original - la_noah_rodriguezzz
Més tard, al setembre, van arribar les amenaces de mort per part de la mateixa empleada. “Em va amenaçar en un to sarcàstic, aparentment graciós. Em deia: ‘Et mataré, et tiraré per les escales’. O bé: ‘T’enviaré el de la moto’”. “Jo ho interpretava com una cosa graciosa, sense intenció de fer mal, però em vaig acabar acollonint”, narra Rodríguez, que va resistir les amenaces “per diners”. Va aguantar, doncs, per sostenir-se econòmicament: “Cobrava bé a la feina perquè feia moltes hores extra”. Al començament de mes d’octubre, va entrar al joc macabre una altra treballadora, que acaba de tornar de vacances. Aquesta altra companya –la segona encarregada– va cometre un abús sexual “de grau menor” contra Rodríguez: “Em va tocar, per fora, la natja dreta i em va fer comentaris despectius sobre el meu pes”.
El dia 29 d’octubre, Rodríguez va haver de ser ingressada a la unitat psiquiàtrica de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell: “La companya que m’havia amenaçat de mort portava uns dies fora, de vacances. Em va donar un atac d’angoixa i de paranoia perquè tenia por que complís les seves paraules mentre estava fora”. El dia 4 de novembre, la jove, que està de baixa perquè no ha abandonat el seu lloc de feina (“l’empresa no té cap culpa”), va presentar la denúncia contra les assetjadores a la policia (una denúncia que anava acompanyada d’un USB amb una captura de pantalla amb la conversa en què la segona encarregada reconeix el tocament i els comentaris despectius). “La gerent, que em comprèn, em vol reincorporar i traslladar de botiga”. Rodríguez ha acceptat, tot i que admet que per dignitat personal hauria de poder continuar treballant al mateix local on van passar els fets.
Rodríguez afegeix que “la gerent ha reconegut que són treballadores tòxiques”. “Són persones religioses de mentalitat arcaica. No vull tornar en un ambient on em senti malament”, manifesta.
La víctima espera que les companyes paguin pel que van fer: “Les multaran, les deportaran o se’ls aplicarà llibertat vigilada. No ho sé. Tindran, però, les seves represàlies. Desconec quines perquè no soc policia. Està clar que hi ha hagut una agressió contra la llibertat sexual i comentaris discriminatoris sobre el pes d’una persona”. Rodríguez afegeix que “la gerent ha reconegut que són treballadores tòxiques”. “Són persones religioses de mentalitat arcaica. No vull tornar a treballar en un ambient on em senti malament”. La jove ha cedit a la proposta de trasllat de la gerent, però es pregunta: “Per què m’he de moure jo, que soc la víctima? He acabat accedint per facilitat; perquè em va bé per la ubicació de la nova botiga que obriran. Hauria pogut, però, demanar que les desplaçades fossin elles”.
Lamenta Rodríguez que els últims dies “la gerent em té una mica abandonada; no m’ha preguntat com estic”. La superior, d’altra banda, ha de signar un reconeixement per escrit davant del ministeri d’Igualtat per constatar, com a testimoni, les vivències de la Noah. Rodríguez diu que aquests dies –mentre segueix el tractament per depressió, ansietat i addicció– té limitacions per sortir al carrer. “Surto amb armes al damunt. Armes que entren dins del rang legal”.
Rodríguez, finalment, agraeix el suport de l’associació Diversand, a qui reconeix la lluita pels drets socials de la comunitat LGTBI a Andorra, i reitera el component religiós de les actituds discriminatòries que ha patit: “Les meves amistats d’aquí –natives– sempre m’han respectat, tenen una mentalitat oberta. I altres persones estrangeres pròximes a mi també em respecten. Poso el focus en els estrangers religiosos, els que venen de cultures molt catòliques. Hi ha molta falta de conscienciació i de respecte pel col·lectiu, per la comunitat LGTBI. Això és el que m’he trobat jo. He rebut tota aquesta discriminació per part de persones estrangeres que tenen permís per treballar”.
Comentaris (24)