Putes, tabac i drogues es queden sense ‘feeling’

El Tribunal de Corts arxiva per prescripció dels delictes un cas que es va començar a jutjar el 2008 i es va ‘oblidar’ en un calaix i que barrejava afavoriment de la prostitució, contraban i tràfic de cocaïna al tomb d’un local musical

Hi havia contraban a l’engròs. Suposat és clar. Però fins a Anglaterra, que anava. Hi havia ballarines excessivament ‘carinyoses’ en un local musical, una discoteca que ja no hi és, a l’inici de l’avinguda Santa Coloma tocant a Príncep Benlloch. ‘Feeling’, li deien, i era aparentment l’epicentre de tot plegat. Hi havia implicats un expolicia, un policia i un duaner en excedència. Entre altres, és clar. I tràfic de cocaïna. El cas va esclatar el 2002. El judici es va iniciar el 2008 i s va quedar en les qüestions prèvies. Avui, dotze anys després, s’ha arxivat tot plegat.

Tants anys tot plegat al calaix -el Tribunal de Corts admet que des del 22 d’abril del 2009 no es va fer res més en relació amb l’afer- ha acabat caducant. Tècnicament, els delictes que estaven sobre la taula han prescrit. Fins i tot els més greus. ‘Tutti frutti’ es va dir l’operació policial que es va fer esclatar entre el 2002 i el 2003. ‘Tutti frutti’ perquè hi havia una mica de tot. Contraban de tabac, tràfic de cocaïna i afavoriment de la prostitució com a elements més greus. I consum de droga o alguna que altra estafa en allò que no ho era tant, de greu. Sempre suposadament, clar. Que mai no s’ha arribat a jutjar.

‘Tutti frutti’ es va dir l’operació policial que es va fer esclatar entre el 2002 i el 2003. ‘Tutti frutti’ perquè hi havia una mica de tot. Contraban de tabac, tràfic de cocaïna i afavoriment de la prostitució com a elements més greus

Hi havia setze acusats formals. I un parell o tres més de persones que malgrat la seva presumpta pertinença a l’engranatge operatiu mai no van estar a disposició del tribunal. Una de les peces claus era un expolicia que suposadament era el cervell de la qüestió contrabandista -dominava el mercat a Andorra, a Espanya, a França, a Portugal i fins a Anglaterra, o això mantenien els investigadors- i, alhora, explotava a través d’una societat el ‘Feeling’, la discoteca que durant anys va ser referent a Andorra la Vella i fins potser al país sencer.

D’una manera o altra el local musical era el punt de reunió dels setze processats. El punt de trobada. L’expolicia, per als seus negocis amb el tabac, tenia el suport d’un policia llavors en actiu i un duaner llavors en excedència. I d’altres dels processats. A la discoteca hi tenia una mena de director o gerent que podria ser l’enllaç amb un empresari de Lleida que es dedicava a la prostitució. El ‘Feeling’ durant temps va ser conegut per les seves ballarines. Les ballarines, però, amb l’aliança lleidatana van canviar suposadament de bar.

Un petit hotelet proper a la discoteca prou que ho sabia. Allí s’hi consumaven, suposadament, sempre suposadament, els balls que es feien a la ‘disco’. De les noies, sud-americanes, malgrat que a alguna que altra hi va arribar la policia, no se’n va acabar implicant cap a nivell delictual. Una altra cosa va eren qüestions laborals, immigratòries. Però les ballarines pujaven i baixaven. Com la cocaïna, que suposadament també anava i venia. Però només entre alguns dels processats entre els quals, ves per on, avui hi ha un empresonat. També vinculat a un local. El ‘narcopís’ desmantellat al carrer del Pui fa uns mesos.

Un expolicia era el principal implicat i qui regentava la discoteca, el 'Feeling', al tomb de la qual giraven suposadament tots els delictes que tants anys després ja han decaigut, fins i tot els més greus

Del ‘Feeling’ en fa, d’anys. En l’operació ‘Tutti Frutti’ va ser una de les primeres en què es va usar la màquina ‘intel·ligent’ d’escoltes telefòniques. L’‘orella global’ que es va dir al seu dia. Justament, quan el cas va arribar a judici, el 17 de juny del 2008, els advocats defensors van plantejar un seguit de qüestions prèvies que anaven dirigides, justament, a carregar-se les escoltes telefòniques. Si n’aconseguien la nul·litat, es carregaven moltes de les presumibles proves de què disposaven els investigadors.

Però ni tan sols el tribunal es va molestar a decidir sobre aquelles escoltes. Va donar instruccions a la policia perquè deixessin als advocats procedir a analitzar les escoltes… i mai més. Dotze anys després, el cas es tanca definitivament. Sense putes, sense tabac, sense cocaïna i sense ‘feeling’. Però amb una mostra del funcionament, almenys puntual, de la Justícia del Principat. L’aute que arxiva de forma definitiva la qüestió deixa clar que els delictes menors que s’havien de jutjar prescriuen als quatre anys. I els delictes majors, inclòs el de tràfic de cocaïna -una quarantena llarga de grams, ara no considerats gran quantitat-, caduquen als deu anys. Si des del 22 d’abril del 2009 no s’ha fet res de res… tot ha decaigut. “Essent la prescripció del delicte causa d’extinció de la responsabilitat penal, s’escau apreciar el sobreseïment definitiu de la present causa respecte de tots els acusats”, resa l’aute que posa punt i final al ‘Feeling’.

Comentaris (21)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.