En la prèvia, s’acceptava que l’acte tenia cert risc: el de no acabar atraient gaire gent. Al final, una vintena de persones -tot s’ha de dir, moltes d’altres parròquies- s’han apropat a la Valireta. Per fer memòria, el model de reunió aposta perquè sigui un ciutadà qui pugi a dalt a fer les seves preguntes o a posar temes sobre la taula i que siguin els polítics els qui després diguin la seva. Avui la responsabilitat requeia en dos consellers generals. Un, el president del grup parlamentari, Cerni Escalé. L’altra, la vicepresidenta i, també, copresidenta de Concòrdia, Núria Segués.
L’arrencada ha costat. Durant els primers instants, semblava que cap assistent trencaria el gel. “Això passa per no haver-ho arreglat amb algú del partit”, ha bromejat Escalé. Finalment, però, ha aparegut la presidenta de l’Institut de Drets Humans, Elisa Muxella per salvar l’inici. Ja a l’escenari, ha estat qui s’ha encarregat d’obrir el debat sobre el sistema de llistes electorals. I aquí ha estat quan el parlamentari ha explicat la posició del partit. “Som partidaris de llistes obertes a les territorials, que es pugui presentar gent sense anar amb un partit concret i que siguin les dues més votades les escollides”, ha apuntat.
Els dirigents de Concòrdia -Escalé i Segués- s’han mostrat partidaris de llistes obertes a les candidatures territorials i han criticat els efectes que tindrà l’acord d’associació, sobretot pel que fa al creixement demogràfic: “No podem assumir aquest ritme i que el nostre propi Govern ens vengui d’aquesta forma a Brussel·les”
Durant la conversa amb Muxella, s’ha parlat de si cal posar als llocs de poder les persones presumptament “més preparades”. Això ho ha aprofitat Escalé per llançar un dard a Demòcrates. “Van néixer amb aquesta idea però han acabat governant per inèrcia i pels interessos privats”, ha etzibat.
El debat s’ha anat desgranant entre diferents temes. Un dels que ha aixecat més interès, sobretot pel punt crític -fins i tot personal- que ha adoptat el líder de Concòrdia ha estat el de la doble nacionalitat. Primerament, el parlamentari ha posat l’exemple del seu mateix germà per remarcar la injustícia que, al seu entendre, té un dels preceptes de l’actual llei: el fet que si s’ha nascut fora del país no es pugui traspassar la nacionalitat als fills si aquests també neixen fora. “És absurd”, ha indicat, tot anunciant la voluntat de fer una esmena en aquest sentit quan la modificació legislativa anunciada entri a tràmit.
Més enllà d’això, Escalé s’ha mostrat partidari “d’una reflexió profunda” sobre aquest tema que, al seu entendre, genera situacions poc justes. Així, ha recordat el fet que ara s’estigui permetent -i es farà ja via llei- que hi hagi nacionals d’altres països als quals no s’exigeixi renunciar al seu passaport -perquè no ho poden fer- per accedir a l’andorrà. “No tenim res en contra d’aquesta gent, sinó d’aquesta política arbitrària”, ha apuntat. I, després és quan ha posat sobre la taula una realitat incòmoda. “Hi ha molta gent que té la doble nacionalitat sent il·legal, però si un Govern ho persegueix, no governarà mai més”, ha afirmat, per després remarcar que “de famílies pota negra amb doble passaport n’hi ha unes quantes”. De fet, fins i tot, ha assegurat que “hem tingut un cap de Govern i un president de Constitucional que també la tenien”.
L’acte també ha permès posar sobre la taula la problemàtica de l’habitatge. Això ha permès Escalé i Segués explicar les línies base de la proposició de llei tramitada aquesta setmana per limitar la inversió en immoble dels residents passius. I també, per descobrir un nou concepte: el dels edificis zebra. Aquells que són, ha definit el conseller general, “com el McDonalds de l’arquitectura, perquè estan fets per poder posar-se a qualsevol lloc i perquè agraden tothom”. Amb un problema: es perd la identitat.
Escalé i Segués han alertat també sobre els impactes que l’acord d’associació -sigui o no mixt- pot tenir per al Principat. Entre aquests, el creixement demogràfic que comportarà. “No podem assumir aquest ritme i que el nostre propi Govern ens vengui d’aquesta manera a Brussel·les”, ha indicat.
Al debat també s’hi ha afegit el secretari general del Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP), Sergi Esteves. Ho ha fet arran que un dels assistents que ha pujat a l’escenari hagi demanat per si era factible impulsar una tretzena paga al sector privat. Aquí és on ha explicat les negociacions en el marc del Consell Econòmic i Social. Escalé ha criticat que Govern es limiti a “fer d’àrbitre” i només aparegui “com el gran salvador” quan no hi ha acord. Cert, però, sense acabar de mullar-se sobre si aquesta tretzena paga s’ha d’implementar o no.
Comentaris (14)