Hi havia ingressat un parell de setmanes abans, després que fos localitzat, abandonat, a Lloret de Mar poca estona després d’haver protagonitzat un incident amb la policia local blanenca. La ‘desaparició’ del Porsche és l’enèsim capítol de suposada -i no tan suposada- llegenda negra que envolta qui va ser titular del cotxe, un Joan Prados Piedra que va morir d’un tret al cap. ¿Suïcidi? Versió oficial. O, ¿suïcidat? No s’ha acabat d’aclarir mai. Però els mons en què s’hauria mogut aquest andorrà empresonat, jutjat i absolt a Andorra al tomb del 2012 per un presumpte delicte de blanqueig de diners procedents del narcotràfic de cocaïna sempre han estat turbulents. Fins al punt que quatre anys i mig després de la seva luctuosa mort torna a remoure’s tot.
El 5 de març a la tarda, una setmana després de ser sostret, els mossos van contactar amb la policia andorrana per informar-los del fet i posar-los en antecedents per si el vehicle fos vist a Andorra
I es remou per obra i gràcia, i misteri, del suposat robatori d’un cotxe que no deu valdre menys, segons els experts, de 125.000 euros. Probablement més. Un parell de setmanes abans del 27 de febrer el Porsche es va saltar un control de la policia local blanenca i, sorprenentment, al cap de poca estona els col·legues de Lloret de Mar van localitzat el cotxe mig regirat per dins. Els cossos policials catalans, espanyols, no han sabut oficialment mai qui conduïa el cotxe el dia que va desobeir les ordres policials. De fet, van suposar que valent el que val el cotxe per molt que tingui anys, algú o altre trauria el nas pel dipòsit municipal de vehicles per interessar-se pel Porsche. I se’l podria acusar d’una doble infracció: conducció temerària i desobediència a l’autoritat.
Lluny d’això, el 27 de febrer, a les 3 de la matinada més o menys, algú va forçar la porta del dipòsit de vehicles, va anul·lar les càmeres de vídeoseguretat i se’n va endur el vehicle matriculat al Principat fa anys. Els treballadors de l’equipament ho van descobrir l’endemà a primera hora del matí. Segons que ha pogut saber l’Altaveu, després que es mobilitzessin els cossos espanyols -mossos, guàrdia civil, policia nacional espanyola-, el 5 de març a la tarda responsables de la policia autonòmica catalana van contactar amb els seus homòlegs andorrans. Avisant-los del fet entre altres coses per si mai veiessin el vehicle.
No consta per ara que s’hagi descobert oficialment res de nou. Però sembla evident, segons les fonts consultades, que el conductor habitual del Porsche -que no hauria de poder circular perquè està donat de baixa- seria el fill de la dona que es va casar amb Prados. Fill d’una altra relació tenyida també de negre. La dona en qüestió, colombiana, hauria estat declarada hereva universal del ciutadà andorrà després que se’n certifiqués la seva defunció. Moltes de les pertinences del malaurat Prados, sinó totes, acabarien corresponent a la seva dona, que estava amb ell a Colòmbia quan va morir i que va estar també una temporada empresonada per aquell cas de blanqueig derivat del narcotràfic.
No fa pas massa temps l’entorn de la vídua de Prados, sinó la vídua mateix, hauria estat fent alguna gestió a Andorra per saber com poder rematricular el Porsche, formalment donat de baixa
Malgrat que colombiana, el ciutadà andorrà ja desaparegut i qui acabaria sent la seva dona s’haurien conegut a Catalunya. En efecte, la dona vivia a Sitges, on havia estat aparellada amb un advocat que un bon dia va aparèixer penjat. Un altre suïcidi. Aquest lletrat seria el pare del jove que conduiria el Porsche, que no vol dir que estigués al volant del vehicle el dia que el 911 993 Carrera es va saltar el control a Blanes. Sí que està clar que aquell mateix vehicle hauria estat detectat prèviament a Sitges i a Barcelona. En certa manera quadren moltes coses.
El que està clar és que més enllà del valor sentimental, el Porsche 911 993 Carrera té un notable valor econòmic. En funció de l’estat que presenti, més encara. Que és una peça automobilística preuada no n’hi ha cap dubte. I que ara mateix no se’n sap el seu parador també és evident. Com sembla evident, també, que no fa pas massa temps -ara mateix l’Altaveu no està en condicions de saber si abans o després del 27 de febrer- l’entorn de la vídua de Prados, sinó la vídua mateix, hauria estat fent alguna gestió a Andorra per saber com poder rematricular el Porsche. Per tornar-li a donar vida.
Com sembla que ha reviscut, malauradament, un Joan Prados que descansa -almenys, això semblaria- en un cementiri colombià. Un Prados que va acabar, dissortadament, de la mateixa manera que haurien acabat dos dels seus principals amics en les aventures i peripècies de joventut. En efecte, l’home que apareixeria mort amb un tret al cap en un motel de Tunja amb un revòlver del calibre 38 al costat n’havia fet les mil i una juntament amb Alain Solsona -un dels tres morts en en macabre dinar que hi va haver un febrer d’ara ha fet 18 anys al Roc de Caldes- i amb Joan Coromina, que també va morir a trets en un terreny de la Baronia de Rialb, prop de Ponts, fa poc més de dos anys. La ‘llegenda negra’ segueix ara amb el Porsche. Com a mínim, els interrogants. Molts interrogants.
Comentaris (5)