Mor el llegendari delegat del BC Andorra i restaurador a l’Aldosa de la Massana Jordi Clua

(AMB COMUNICAT DE CONDOL DEL MORABANC) Els últims temps conegut per dirigir El Cafè de la República, feia dos anys que lluitava contra un càncer que no ha pogut superar; tenia 71 anys

Comentaris

Jordi Clua durant una participació en un espai audiovisual del BC Andorra.
Jordi Clua durant una participació en un espai audiovisual del BC Andorra. arxiu

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

“Escoltar, mossegar-se la llengua i saber callar.” Eren les virtuts que, segons Jordi Clua, definien un bon delegat d’equip esportiu. Ell ho va ser durant trenta anys al Bàsquet Club Andorra. Les va veure de tots colors. I després d’haver estat també gerent del club basquetbolista, Clua es va posar al capdavant d’un bar a l’Aldosa de la Massana que va assolir una molt bona requesta: El Cafè de la República. Feia un parell d’anys que Clua lluitava contra un càncer que no ha pogut superar. Tenia 71 anys. 

Els darrers anys, per la cafeteria que dirigia amb ma mestra a l’Aldosa hi passaven desenes de persones que més enllà del bon cafè i excel·lents entrepans cercaven notables converses amb en Clua. Catalanista i blaugrana fins a la medul·la, sempre tenia un tema per posar sobre la taula. Clar és, que sempre tenia ben evident qui era el seu interlocutor per no trepitjar gaire ulls de poll. Havia iniciat la seva vinculació amb el BC Andorra com a jugador el 1977. Després passaria a ser l’home orquestra del club. 

Efectivament, va ser durant trenta anys, fins al 2011, el delegat del primer equip del que avui és el MoraBanc, vivint moments difícils de l’entitat, però també el primer ascens a la màxima categoria del basquetbol espanyol. En alguns períodes va haver d’assumir la gerència de l’entitat esportiva per poder-la tirar endavant. Però sobretot era conegut per ser el delegat i, en aquesta tasca, per la relació que havia de mantenir amb els jugadors. 

En alguna entrevista, d’entre els professionals de la cistella que van passar per Andorra durant la seva època, havia confeccionat el que ell considerava el millor cinquet: José Luis ‘Jou’ Llorente de base; Josep Maria Margall d’aler baix; Quique Villalobos, d’aler alt; i com a pivots, l’americà Dan Godfread i el porto-riqueny recentment desaparegut Piculín Ortiz. Tots dos van arribar al Principat procedents del Barça, del qual era, s’ha dit, un fervent admirador en Clua. En qualsevol disciplina esportiva. Perquè Jordi Clua era un amant de l’esport

Resident a Anyós des del 1995, quan va deixar el bàsquet va muntar la cafeteria. La va posar en marxa el 2012 i la va mantenir en funcionament amb normalitat fins al 2024. Després, quan arran d’una operació a l’espatlla li van diagnosticar el càncer, la seva prioritat va ser lluitar contra la malaltia. Havia de fer tractaments fora del país i en alguns moments va semblar que podria vèncer el tumor. Però fa un menys d’un mes el pronòstic ja va ser molt dolent i irreversible i va ingressar a Sant Vicenç d’Enclar, on ha passat malauradament els darrers dies. 

Qui havia estat la seva casa durant tants anys, el BC Andorra, ha estat dels primers en fer-se ressò de la desaparició de Clua i de mostrar el seu condol. Han recordat el mític delegat com “l’home que ho havia estat tot menys president” i han repassat la seva trajectòria dilatada en un extens comunicat: “El BC MoraBanc Andorra abraça la seva família en aquests moments de dolor amb el respecte i l’afecte de tota una entitat que ha crescut amb ell. I ho fa amb la certesa que hi ha persones que no desapareixen del lloc que han ajudat a aixecar, sinó que hi continuen presents d’una altra manera: en els gestos que es repeteixen, en la manera de fer, en aquella forma de treballar que queda. Perquè hi ha trajectòries que s’acaben, però hi ha presències que es queden. I en el seu pas, en la seva manera de construir i en el seu llegat, en el nostre club, també hi ha en Jordi Clua

Comentaris

Trending