El perfil de la víctima i la rehabilitació de l’agressor, mite o realitat?

En el marc del dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones l’ADA ha organitzat una taula rodona amb tres professionals per abordar aquesta xacra, encara molt present a la societat

El pròxim 25 de novembre, i com tots els anys, serà el dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones. Aprofitant l’ocasió, i una mica a l’avançada, l’Associació de Dones d’Andorra (ADA), ha organitzat una taula rodona amb tres professionals, dos de l’àmbit psicològic i psiquiàtric i una dels cossos policials, per tal d’abordar aquesta xacra. Dues de les preguntes que han sorgit, i que, per difícil que sembli, tenen un punt en comú són el perfil de la víctima i la rehabilitació de l’agressor. Existeixen?

Els participants a la taula rodona han estat Elsa Rodríguez, psicòloga especialista en violència de gènere, el doctor Joan Escoter, psiquiatre clínic, i Dolors Artuñedo, agent de policia del grup de delictes contra les persones. Asseure un home a parlar d’aquest tema entre dues dones pot ser tan positiu com dolent. Com a mínim, dóna debat, que és el que es busca. Una de les primeres frases que s’ha dit ha arribat de la mà de la moderadora, la responsable de comunicació de l’ADA, Gemma Rial. Ha assegurat que “és una violència que afecta totes les dones, sense fer distincions”.

Més endavant, però, Escoter ha obert un meló, afirmant des d’un inici que les companyes de taula no estarien d’acord. Sense ganes d’aixafar l’expectativa, no ho han estat. El doctor ha assenyalat que existeix, en certa manera “i sense entrar en patologies”, un perfil de dona agredida. Es tractaria d’una persona que “pertany a un grup amb l’autoestima baixa”. Vulnerable i influenciable, que accepta aquesta agressió. Escoter ha remarcat que, habitualment, comença a l’escola, i que muta en una relació de parella, “sobretot en la primera, on té aquesta dinàmica d’aprenentatge”.

Les dues participants, però, han diferit d’aquesta imatge de dona voluble com a perfil de víctima. “El maltractament és tan subtil que no te n’adones”, ha assenyalat Rodríguez. Per la seva banda, Artuñedo ha remarcat que és possible que existeixin característiques comunes. La personalitat no es pot negar que juga un paper important, així com les vivències, l’entorn i la societat on es va creant aquesta persona. Rodríguez, de fet, ha assenyalat que hi ha estudis que assenyalen que es tracta, principalment de persones de baix poder adquisitiu, “però són mostres molt esbiaixades”, que no agafen la totalitat de la població, sinó un mínim del total.

Sigui quin sigui el perfil, els tres han estat d’acord en el fet que s’ha de parlar, que s’ha de denunciar i que s’ha de fer prevenció per saber identificar els tipus de violència. Perquè no és únicament física o psicològica, les més abundants i reconegudes. Rodríguez ha parlat d’ambiental, que és quan es fa ús de l’entorn per crear intimidació (pegar-li cops a la paret sota l’advertència, “aquesta podries ser tu”). També econòmica, quan l’home pren el control de qualsevol aspecte econòmic i crea una dependència. Escoter ha remarcat que tota mena de violència té una línia i parteix d’una base, on l’agressió és mínima i va creixent. “La tàctica surt espontània, no són persones que tenen un manual i el segueixen”, ha assenyalat el doctor.

“La tàctica surt espontània, no són persones que tenen un manual i el segueixen”, ha assenyalat el doctor Escoter

Que únicament es denuncien un 10% de la totalitat dels casos és un altre tema ben diferent. Més enllà del control i l’aïllament que l’agressor té sobre la víctima, juga un paper important l’entorn. I Andorra no és un entorn fàcil per qualsevol cosa que surti de la norma. La vergonya i la por a l’escrutini públic juguen un paper important. Artuñedo ha assenyalat que, en un país petit com és el Principat, “cal que si donem la cara pel bo, també ho fem pel dolent, com existeix, s’ha de mostrar”. I, sobretot, ha remarcat una frase que cal que les víctimes tinguin molt en compte, “qui ha de tenir vergonya és ell”.

Ell, l’agressor, que ha estat el segon gran protagonista de la taula rodona. Sobretot, des del punt de vista de la rehabilitació. Si una persona que ha comès violència masclista envers la seva parella (o qualsevol altra dona) pot arribar a refer-se és difícil de saber. Així ho ha assegurat Rodríguez, que ha explicat que és complicat conèixer els casos d’èxit, però que alguns hi ha. S’ha fet referència al programa d’atenció per a la promoció de les relacions no violentes, que porta a terme des de fa quatre anys Afers Socials. Escoter ha afirmat que “per als psicòlegs no és fàcil tractar-los, requereix molta experiència i ganes, però hi ha la voluntat de fer-ho”.

Com a aportació, la cap de Polítiques d’Igualtat, Mireia Porras, ha intervingut des del públic. Ha afirmat que “l’èxit és difícil, sobretot si venen obligats”. Cal no oblidar que, la majoria, acudeixen per ordre del batlle. Per tant, de voluntat, en tenen poca. El programa atén 80 casos i, per sort, Porras ha assenyalat que “alguns ja ho fan de forma voluntària, fet que demostra que comença a haver-hi consciència”. El que no està clar que hi hagi és una recuperació clara. Però sí que es té la certesa que la violència envers les dones té moltes cares i moltes formes d’enfrontar-se i que, d’una forma o altra, s’ha de seguir treballant per posar-li fi.

Comentaris

Trending