El patinet de la discòrdia

Una dona condemnada a pagar una multa per agredir a un policia llançant-li aquest objecte nega davant el Superior que la intenció fos colpejar l’agent i assegura que se li va caure quan el treia del portaequipatges

Agressió o accident? Aquest és el dubte. Per als policies, no hi ha dubte del primer. La dona els va llançar un patinet en perdre els nervis. Per a la processada, condemnada ja en primera instància, tot va ser un malentès. L’aparell li va caure, però no tenia cap intenció de colpejar els agents. El Tribunal de Corts va creure els dos membres del cos d’ordre i, ara, l’acusada intenta canviar la resolució davant el Superior.

No es pot negar que la dona vivia, en el moment dels fets, una certa tensió. Feia estona que no sabia res del seu fill fins que finalment la policia el va localitzar. Van quedar a una benzinera de la capital per trobar-se i que es produís la retrobada entre mare i nen. I aquí és on la situació es va escapar de control.

L’advocat de la processada considera que les declaracions dels agents a la vista de Corts no van ser prou contundents per poder considerar culpable la seva clienta

Fos com fos, la tensió entre els policies i la processada va acabar intensificant-se. Fins que va ocórrer l’incident objecte de l’acusació. Ella afirma que només volia treure el patinet -molt lleuger, d’alumini, ha aclarit davant les preguntes del president del Tribunal Superior- del portaequipatges del cotxe. I que li va caure. La versió dels policies és ben diferent.

Els agents van tenir la sensació, en tot moment, que la dona els havia llançat el patinet. De fet, un d’ells va rebre el cop. I així ho van explicar en el seu dia en el judici davant del Tribunal de Corts. Justament, són aquestes declaracions les que l’advocat de l’acusada ha volgut posar en qüestió.

Entén que no van ser afirmacions “clares i contundents”. En la seva opinió, en les explicacions dels dos agents “manquen detalls de com va anar l’incident”. I defensa que aquests haurien d’haver-se relatat perquè “no és un fet que passi cada dia”. També ha lamentat que la sentència de Corts hagi restat credibilitat a un testimoni que reforçaria la versió de la seva clienta pel fet d’haver mantingut fa temps una relació sentimental.

L’advocat ha reclamat davant el Superior que es revoqui la resolució inicial de primera instància i s’absolgui la seva patrocinada. Fins i tot, en el cas que es consideri que sí que va llançar el patinet, demana que la qualificació no sigui maltractament greu sinó lleu. Això implicaria que els fets haurien prescrit i, per tant, que tampoc es podria declarar culpable la dona, que en el seu dia va ser condemnada a una multa.

Des de la fiscalia, es considera, en canvi, que cal refermar la sentència de Corts. El ministeri públic entén que aquesta “és raonada, ajustada a dret, i fa una valoració ponderada de la prova practicada al judici”. Durant la vista davant el Superior, el fiscal va deixar clar que “es va llançar un patinet a un dels agents”. També argumenta que el maltractament s’ha de considerar greu, justament pel fet que l’agressió es va produir amb un objecte de certa contundència, com és un patinet... En aquest cas, el de la discòrdia.

Comentaris (2)

Trending