L’estudi és el segon projecte que lidera la doctora dins del Grup de Recerca en Llengües (GREL). A diferència del primer, centrat en els immigrants de primera generació que van arribar com a adults, aquesta investigació s’ha enfocat en joves d’entre 16 i 45 anys que han après el portuguès en l’àmbit familiar, però que tenen el català o el castellà com a llengües principals de socialització i escolarització.

Els resultats mostren fins a quin punt les llengües conviuen dins d’una mateixa conversa. Aguiar ha identificat i codificat fins a 892 alternances lingüístiques. El 75,4% corresponen a préstecs lèxics, és a dir, la incorporació puntual de paraules catalanes o castellanes en un discurs principalment en portuguès. La resta es reparteix entre processos de convergència gramatical (19,1%) i canvis de llengua dins d’una mateixa frase – fenomen conegut com a alternança de codi (‘code-switching’) – (5,5%).

Aquesta dualitat es resumeix en el testimoni d’un dels informants: “És com si fossin dos llocs lligats amb un pont. I jo sóc els dos llocs alhora, no puc triar.”

Segons la investigadora, aquests fenòmens no són aleatoris ni exclusius de la comunitat portuguesa d’Andorra. La predominança dels substantius entre els préstecs lèxics o la selecció incorrecta de preposicions segueixen patrons observats en altres comunitats lusòfones arreu del món, com ara a Alemanya.

Però, si les dades lingüístiques mostren una barreja constant, les actituds dels participants revelen una distribució molt clara dels usos de cada idioma. El portuguès continua sent la llengua familiar i de transmissió intergeneracional, mentre que el castellà i el català dominen les relacions d’amistat i bona part de la vida social. El català, a més, és la llengua predominant a l’escola i al treball.

Pel que fa a les competències lingüístiques, els participants afirmen entendre, llegir i parlar correctament el portuguès, però reconeixen més dificultats en l’escriptura. En aquest sentit, el 83% considera que les classes de portuguès són una eina clau per garantir la continuïtat de la llengua entre les noves generacions.

Una de les conclusions més sorprenents de la investigació és que el portuguès no és necessàriament la llengua de les emocions. Tot i que els participants s’hi identifiquen fortament i la consideren part essencial de la seva identitat, tendeixen a expressar sentiments i emocions en català o, sobretot, en castellà. Aquesta dualitat es resumeix en el testimoni d’un dels informants: “És com si fossin dos llocs lligats amb un pont. I jo sóc els dos llocs alhora, no puc triar.”

La raó és senzilla: les emocions es construeixen també en els espais de socialització. Si els amics, les parelles o les relacions quotidianes es desenvolupen principalment en castellà o català, aquestes llengües acaben assumint un paper central en l’expressió emocional. Paradoxalment, el castellà és la llengua més utilitzada per expressar emocions, però no aquella amb la qual els participants afirmen identificar-se més.

El repte de les futures generacions serà mantenir sòlid aquest “pont” identitari sense por a les barreges, perquè com ha quedat demostrat, es pot tenir l’ADN portuguès, parlar en castellà amb els amics, treballar en català, i sentir-se profundament andorrà

Malgrat les interferències i la lògica transformació del discurs, els joves manifesten un gran orgull pel català, el qual defensen que s’ha de continuar promovent com a llengua oficial. Com ha assenyalat el rector de la universitat, Juli Minoves, durant l'acte, la comunitat portuguesa establerta al Principat “ja és una comunitat andorrana” i les primeres generacions ja se senten arrelades aquí. 

Lluny de percebre-ho com un perill de dissolució de la cultura lusitana el fet que la presència demogràfica hagi disminuït els últims anys, la doctora destaca que el que compta és la “qualitat” de la presència cultural. La geografia lingüística d’Andorra – plena de rètols de cafeteries, restaurants i botigues amb productes de Portugal – alimenta constantment la identitat visual d’aquests descendents.

El repte de les futures generacions serà mantenir sòlid aquest “pont” identitari sense por a les barreges, perquè com ha quedat demostrat, es pot tenir l’ADN portuguès, parlar en castellà amb els amics, treballar en català, i sentir-se profundament andorrà.