L’Ossa més patrimonial

“Estem molt contents, i més aquest any”, ha assegurat després de la representació Albert Roig, president de l’Associació de la Cultura Popular d’Ordino, responsables de recuperar ara ja fa uns anys aquesta històrica festa. “Ens omple de satisfacció veure com, després de molt treball, tot es materialitza”, ha comentat. Una vegada més, s’ha evidenciat que la tradició gaudeix de molt bona salut. Fins a 35 persones, entre actors i altres tasques, han participat per fer l’obra, que enguany tenia com a principal novetat l’aparició de l’osseta.

Relacionat

Les Festes de l’Os, patrimoni de la humanitat

Justament, un element que vol servir de nexe cap a les noves generacions, imprescindibles per mantenir viva la tradició. Per ara, s’està aconseguint. Roig ha avançat que, de cara a l’any vinent, “ens plantegem fer una representació pels més petits, perquè el planter és bo i en sap, i una per grans”.

Fins a 35 persones han participat en la representació, entre actors i personal de suport; una xifra que esperona l’Associació de Cultura Popular d’Ordino per, de cara a l’any vinent, plantejar-se una obra per als petits i una altra pels grans

Abans de la representació d’aquest any, els responsables han volgut fer una ruta pels carrers del poble, amb la música dels grallers dels castellers d’Andorra. Les dues osses han estat les grans protagonistes del recorregut, espantant (o almenys intentant-ho) a més d’un vianant. Des del comú, la cònsol menor, Eva Choy, ha expressat també l’alegria per l’èxit de la tradició, sobretot davant la Unesco. “Estem molt contents perquè la declaració com a patrimoni cultural ens posa al mapa”. També ha avançat que hi ha molt bona disposició a complir la petició de l’Associació de Cultura Popular, tant pel que fa a exposar el cap de l’ossa en algun lloc visible com per donar el nom d’algun carrer, plaça o parc de la parròquia a la festa. “Són molt bones idees”, ha indicat.

Relacionat

L’Ossa d’Ordino vol una exposició del cap i una plaça o parc amb el seu nom

Des del Govern, també hi ha satisfacció per la declaració de l’organisme internacional. Així ho ha posat en relleu Isabel de la Parte, màxima responsable de Patrimoni Cultura: “Que es reconegui aquest interès ens ajuda a reivindicar la nostra identitat com a territori i a sentir-se part de la història, a connectar-nos amb ella”, ha apuntat. En aquest sentit, ha volgut recordar que l’os, que sempre “ha tingut una presència molt important al nostre país”, ara ho continua fent “a través de la festa”. I té clar que ho continuarà fent durant molt de temps: “Perdurarà mentre la gent se la senti seva”.

Dels carrers del poble, s’ha passat al prat del Call. I allà, després de reivindicar la nova condició ‘Unesco’, l’obra ha fet gaudir els assistents. La història és la tradicional dels dallaires, l’amo i l’ossa (bé, en aquest cas, ossa i osseta). I no canvia el fatal desenllaç pel plantígrad. Ara bé, al llarg de la representació, com és habitual, s’ha aprofitat per colar comentaris crítics amb temes de l’actualitat del país.

És el cas del ‘boom’ urbanístic que viu el país. “A escola ja no estudiem la reserva de la biosfera, sinó la de la Construfera”, apuntava un dels protagonistes, que també han fet referència al desig del cònsol major d’edificar una residència d’avis. “El geriàtric Mortés, aquí no hi entres si no tens molts... però que molts diners”, seria el ganxo per a la publicitat. Una instal·lació per “russos de pasta, anglesos forrats, ferrarimans i youtubers jubilats”.

Els membres electes del comú també han rebut. A la cònsol l’han acusat de “només sortir del despatx a veure quin acte fan per aparèixer a la foto”. I les minories tampoc han esquivat els dards, fins i tot qui ja no hi és. “El nou conseller de Movem Ordino de moure només mou el braç per jugar a la petanca”, ha etzibat un dels actors, a qui un altre responia, en referència a la ja exconsellera Sandra Tudó que “de dansa en dansa vas saltant de parròquia”. D’Enric Dolsa també se n’han recordat. “Per moviment el que ara demana un referèndum, però quan ell manava res consultava i tot ho dictava”, han apuntat uns dallaires enfadats amb el propietari del prat perquè els intentés pagar amb diners de Rifols.

I al final, no és cap espòiler, l’enfrontament amb l’ossa, que acaba morta i passejada en aire entre els aplaudiments dels assistents. Un cop més, la representació ha agradat. Enguany, després d’haver convençut també la Unesco.