De fet, un ampli sector demòcrata respira amb el final que ha tingut aquesta etapa liberal. Cert que encara és aviat per saber qui no hi haurà cap desestabilització. Però, al capdavall, és el cap de Govern, Xavier Espot, qui té la paella pel mànec i qui segur que no té cap força per condicionar res -a priori, des del punt de vista estrictament polític- és Gallardo. Tan és així que molts demòcrates -potser Espot un dels que menys, tot sia dit de passada- celebren la fi del que en molts sectors econòmics, socials i polítics del país es coneix o es coneixia com el ‘govern paral·lel’ de Prat del Rull.
La coincidència en aquell edifici administratiu de dos ministeris del pes d’Economia i de Territori, tots dos d’un temps ençà comandats per ministres liberals -l’esmentat Gallardo i Víctor Filloy- havia convertit Prat del Rull en un autèntic baluard on encara molts encara no saben, o no saben del tot, quines decisions s’hi han cuinat. Espot ha reiterat aquest dimecres que cada ministre ha de poder fer els equips de la seva confiança. Però ara, a Prat del Rull hi haurà certes confiances que potser costarà més que passin i davant qualsevol retret, no hi haurà res a l’altra banda amb què poder replicar.
Fonts properes a Prat del Rull i, per tant, del nucli dur liberal-liberal, afirmen que “estem centrats en treballar, en fer la feina que ens toca” a nivell governamental. Això no treu, però, que “estem pendents de mantenir reunions per veure quines decisions prendre”. I entre aquestes decisions no es descarta poder exigir als dissidents que retornin l’escó
Judith Pallarés i almenys les conselleres liberals Sílvia Ferrer i Eva López feia molt temps que estaven lluny d’aquell búnquer si mai hi han estat. Ferran Costa de ben segur era el que més lligams hi ha tingut. Però el moviment pre-primàries i post-primàries l’han acabat cremant. Que Prat del Rull ha quedat aparentment afeblit -com a mínim, a dia d’avui, trastocat pel moviment dels fins fa poc companys- és que aquest dimecres no hi ha hagut cap reacció airada. Els propis protagonistes de la ruptura esperaven qualsevol sortida de to que, per ara, no s’ha donat. No abaixen la guàrdia, però.
Fonts properes a Prat del Rull i, per tant, del nucli dur liberal-liberal, afirmen que “estem centrats en treballar, en fer la feina que ens toca” a nivell governamental. Això no treu, però, que “estem pendents de mantenir reunions per veure quines decisions prendre”. I entre aquestes decisions no es descarta poder exigir als dissidents que retornin l’escó. Que deixin el seu lloc de conseller general per tal que pugui ser ocupat per persones de la confiança de Liberals, del partit, dels que queden.
Però no se sap ben bé, encara, com queda tot més enllà d’aquells que han manegat les primàries i els seus afiliats propers que tenen més aviat molt poca vida activa en el partit. En fi. Que si no tenien prou gent decebuda Gallardo, Maribel Lafoz i companyia, aquest dimarts al vespre en van afegir uns quants celebrant una suposada reunió executiva d’avaluació de la situació convocant només a aquells que els va semblar. I donant per fet que els que no convocaven ja eren ‘dels altres’.
Ho fossin o no, han explicat algunes de les fonts consultades, els ha quedat clar que Gallardo, Lafoz i cia no compten amb ells i, per tant, si no és avui serà demà quan acabaran marxant del partit. Mentrestant, els escindits s’han agafat un dia de calma. Primer, perquè esperaven haver d’entomar algun clatellot dels seus ex-companys i, després, perquè volien saber com es respira l’ambient. I, segons sembla, i per al que ells els interessa, el pati no està gens malament. Potser calia un nou cop de flagell per espolsar una mica més de crosta. Que es quedi tota a Prat del Rull i sense força. O sense gaire força almenys.
Comentaris (4)