Tot arrenca el juny del 2020. Fins llavors, la dona tenia un permís de residència i treball, però va finalitzar-ne la vigència. Tot i això, va continuar vivint al país fins que, mesos després, en ser convocada per la policia per una citació judicial, es va comprovar la seva situació irregular, fet que va comportar una primera expulsió per dos anys. Malgrat aquesta ordre, el juny del 2021, va contraure matrimoni amb un home andorrà, acció que la Justícia sempre ha considerat una acció “de conveniència” per poder demanar el reagrupament i evitar el foragitament. Per això, la sol·licitud va ser denegada tant administrativament com judicialment.
En un primer recurs d’empara, el TC entenia que si bé l’argumentació del Superior era “sòlida” no es corresponia exactament al criteri legal que fixa com a únic paràmetre el ‘risc’ que representa per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per a l’ordre públic, de la persona subjecte passiu de la mesura”
De fet, arran de la presentació d’aquesta petició de reagrupament, Govern va comprovar que la dona seguia al país tot i l’ordre d’expulsió vigent. Per això, se la va detenir i, fins i tot, es va decretar el seu ingrés a la presó, al mateix temps que s’obria una causa penal, encara no resolta, per desobediència. Dies després va ser alliberada, això sí, a la frontera i enviada fora del país. Fins llavors, i això ho admet el Superior, la interessada no tenia cap antecedent. Fruit de tot plegat, però, Govern va iniciar un nou procediment d’expulsió, en aquest cas, per cinc anys.
La dona va portar l’afer a la Batllia i aquesta li va donar la raó, en part. Entenia que la mesura era exagerada i va reduir el temps de foragitament a dos anys. Tant ella com el Govern van presentar recurs al Superior i en aquesta segona instància va sortir guanyador l’executiu. Es va tornar als cinc anys d’expulsió. Vist això, tocava presentar recurs d’empara al TC.
I l’alt tribunal no només el va acceptar a tràmit sinó que, a més, li va donar la raó. En la sentència, del passat juliol, els magistrats apuntaven que, l’argumentació feta servir pel Superior, si bé era “sòlida”, no “es correspon exactament al criteri legal que fixa com a únic paràmetre el ‘risc’ que representa per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per a l’ordre públic, de la persona subjecte passiu de la mesura”. Per això, considerava que la decisió “no està degudament motivada i fonamentada en dret” i l’anul·lava, tot indicant que havia de dictar-ne una de nova “en què mantenint la mesura d’expulsió i sense que en cap cas pugui excedir dels cinc anys, fixi la durada de l’expulsió atenent només a les consideracions anteriors”.
En la nova sentència, és el que fa el Superior. En tot cas, mantenint els cinc anys de foragitament. Ho fa acusant la dona “de demostrar un nul respecte per les normes del país de forma reiterada i constant, incrementant cada vegada el grau de vulneració de la normativa -fins a haver-se d’incoar un procediment penal-”. Per això, es considera que “estem davant d’una situació de risc per a l’ordre públic”. A banda, se li retreu el fet d’haver contret un “matrimoni -de conveniència- el mateix dia que va presentar la sol·licitud per fer-ho, la qual cosa és un indici que ha pogut tenir contactes amb treballadors públics per aconseguir la finalitat pretesa, cosa que també determina clarament l’existència d’un risc per l’ordre públic”. Per tot plegat, com s’ha dit, es mantenen els cinc anys d’expulsió.
Ara però, la pilota torna al teulat del Constitucional. Davant la nova sentència del Superior, la dona ha tornat a presentar un recurs d’empara. I, novament, s’ha acceptat a tràmit. Els magistrats hauran de determinar un altre cop si la resolució judicial suposa una vulneració de drets fonamentals. En aquest cas, es demanda que el foragitament no sigui superior a dos anys. Per ara, el TC ha decidit que sí que estudia l’afer i ho fa aplicant “efectes suspensius” a la sentència recorreguda. En unes setmanes, hi haurà resolució.
Comentaris (2)