Des dels setze anys que viu fora d’Andorra. Malgrat que torna a casa tot sovint. “No sabia què fer encara que tenia clar que em volia dedicar als cavalls”, explica Noemí. La seva mare, furgant per Internet, va creure trobar què li podria convenir. Ensinistrar equins. Li va posar sobre la taula la possibilitat d’estudiar a Espanya o a França. I va triar una escola a tocar Girona, al municipi de Sant Martí Vell. I va estar tres anys i va completar aquella formació amb un curs a Anglaterra. És una formació professional eqüestre en disciplines olímpiques arribant, a nivell formatiu, al màxim nivell.
“Puc donar classes i entrenar cavalls.” De moment, però, el cuquet de la competició no l’ha perdut. Ans el contrari. És el que la motiva i al que es voldria continuar dedicant. Fins a poder participar en uns Jocs Olímpics. Però tornem un pèl enrere. Després de la formació a Girona i a Anglaterra, “me’n vaig anar a Mallorca dos anys, a saltar obstacles”. Treballava en una hípica mallorquina “molt bona” quant als obstacles. Després d’aquells dos cursos, va canviar de registre.
“Vaig estar un any i escaig muntant per un particular a Mataró.” Baró va passar a treballar en el centre de Pepe Raga, un notable genet. “Ja no feia salt, ara era doma.” La doma clàssica que encara la manté, ara per ara, enganxada. Anar buscant forats per obrir-se oportunitats, des del gener viu a Hongria i treballa a l’Unikornis Lovarda, una hípica força gran, amb tres genets joves comptant-hi ella i un entrenador.
Preparen cavalls en un món que no deixa de ser un negoci. Ensinistrar equins per revaloritzar-los i vendre’ls. I, alhora, competir. Com a sistema per formar-se individualment i mètode per anar ensinistrant els animals i donar-los a conèixer. Un bon equí capaç de participar en grans premis -fet que succeeix a partir dels 8 anys de l’animal si tenen “qualitat d’aires” pot ser venut per 200.000 euros. O potser més si resulta ser una estrella.
VUIT EQUINS
Noemí Baró té vuit cavalls sota la seva responsabilitat a l’Unikornis Lovarda. Amb dos d’ells, un mascle i una femella, tots dos al tomb de quatre anys, hi competeix. Des del gener, quan va aterrar a terres hongareses, ha competit en cinc proves nacionals amb bons resultats. Competeix en la categoria de cavalls joves. De poltres fins a quatre anys. “Cada categoria té la seva gràcia”, explica la jove genet, que assegura que del Principat, al seu nivell, només hi ha un noi que es dediqui a aquest camp.
“Aquest any l’objectiu més gran és participar al campionat del món (de la seva categoria, la de cavalls joves). El repte és seguir aprenent, arribar al nivell més alt i continuar competint”
Competeix a nivell nacional, a Hongria, s’ha dit, per acumular experiència i punts que li permetin participar després en proves internacionals. Ara per ara ho hauria de fer sota llicència de la federació espanyola. Voldria fer-ho (i està segura que ho acabarà fent) sota bandera andorrana, la seva, però afirma, sense voler-hi aprofundir massa, que pel moment està resultant molt complicat. Hi ha marge de temps i hi ha quilòmetres fins a Hongria. Espera que al setembre estigui tot resolt. “Aquest any l’objectiu més gran és participar al campionat del món (de la seva categoria, la de cavalls joves)” que se celebra als Països Baixos, a Ermelo.
Poder ser present al campionat d’Europa U-25 gran premi és un altre repte previ als dels Jocs Olímpics. Ser a unes olimpíades és un objectiu a llarg termini. Els genets, si físicament i mentalment estan ben preparats, són esportistes de llarga durada. L’edat compta, però compta poc. Molt menys que la dels cavalls. De moment, Baró se sent “molt molt còmoda” a Hongria. En el dia a dia, “el meu objectiu és seguir aprenent, arribar al nivell més alt i continuar competint”.
La competició l’ha de combinar, és clar, amb l’ensinistrament dels cavalls. En treure-hi punta perquè, al final, el negoci de qualsevol hípica és la compra-venda. D’aquí que treballa en aquells vuit equins als quals fèiem referència. A partir dels tres anys es pot començar a formar els animals. Que mantinguin l’equilibri constant i a cada moment, sigui en el pas, en el trot o en el galop -allò de la qualitat d’aires, vaja- és la clau. Dels vuit treballs que ensinistra, competeix amb May Flower, una euga de color fosc, i Secret Top, un cavall de pelatge clar, entre blanc i gris.
“Amb aquests cavalls el que volem aconseguir és que arribin el més lluny possible, al nivell més alt.” Els hi parla, els hi riu. Conviu amb ells com si fossin part de la família. O gairebé. El seu, de cavall, el té en una hípica a Holanda. Curiosament no el cuida ella. “Tenim -Noemí parla en plural referint-se a casa seva, a la família- un poltre molt petit a Holanda. El vam comprar amb dos mesos i ara té un any. Quan tingui tres anys el començaré a muntar”, explica.
¿I com és que ara el té lluny i no se’n preocupa directament ella? “És molt important que creixi en una manada. Que tingui clars els rols.” Ja hi haurà temps per tractar-se de tu a tu. Baró és una noia aferrada als cavalls. I si pot ser, als cavalls olímpics. Aquells que dansen en estadis, recintes, on onegen cada quatre anys -si la pandèmia no irromp- les cinc anelles més famoses del planeta.
Comentaris