“No demanem viure en un palau, però sí uns mínims”

Clam veïnal als apartaments lauredians Terra de Cibós per l’administració de la finca que du a terme la saig designada per la Batllia com a responsable judicial de la fallida de Construccions LoanEls residents en dos blocs a la carretera de la Rabassa que acumulen una quarantena es troben molts dies sense aigua calenta ni calefacció, els ascensors fa mesos que no funcionen

Els veïns dels dos blocs d’apartaments Terra de Cibós, a la carretera de la Rabassa de Sant Julià, treuen foc pels queixals amb la gestió immobiliària del complex que està duent a terme la saig a qui la Batllia ha encarregat l’administració judicial de la fallida de Construccions Loan, constructora-promotora dels immobles. Ni calefacció molts dies, ni aigua calenta… Els ascensors no van, els extintors fa temps que estan caducats… “La saig ja ens va advertir que la seva prioritat era pagar els creditors. I que nosaltres seríem la última prioritat. Però hi ha coses que passen de la ratlla. No demanem viure en un palau, però sí uns mínims.”

La primera part del malson que estan vivint es va escaure el mes de juny. Consumada la fallida de la constructora que alhora gestionava l’immoble -dos edificis de tres plantes a raó de set habitatges més aviat petits per planta, tots de lloguer i que acullen entre 80 i 100 persones-, van aparèixer unes notificacions de paper enganxades a la porta que advertia que a partir de llavors, d’un dia en concret, calia abonar els arrendaments a la Batllia. “Era un paper enganxat amb un cel·lo i res més.” Com que Loan mantenia domiciliats els rebuts, hi va haver arrendataris que van pagar a la Batllia, d’altres al constructor en fallida…

“La saig ja ens va advertir que la seva prioritat era pagar els creditors. I que nosaltres seríem la última de les prioritats. Però hi ha coses que passen de la ratlla”

Si la situació ja va ser estranya en aquell moment, a partir del mes de novembre l’escenari s’ha enverinat i de quina manera. Més enllà d’administrar la fallida, la saig Lourdes Alonso -amb múltiples queixes, algun expedient obert i alguna querella arxivada- va ser designada formalment administradora de la finca segons expliquen alguns dels veïns. A través d’un altre paper enganxat a la porta es va convocar una reunió al pàrquing mateix de l’immoble i la fedatària pública, “amb una prepotència espectacular”, els va deixar les coses clares: els veïns serien la seva darrera preocupació. Invertir en la finca, un miratge. 

La prioritat seria recuperar tot el que es pogués per poder satisfer els crèdits generats per Loan. “Passàvem clarament a ser la seva darrera prioritat. Això sí, nosaltres estem pagant les mensualitats. I compte, que ja ens ha advertit que si deixem a deure dos mesos, insta el procés de desnonament”. Els fets i les maneres són del tot qüestionats per la immensa majoria de veïns que, a més, veuen com no se’ls dona cap explicació ni cap argumentació per escrit. Tot de paraula i ben justet. I molt sovint a través d’un veí que a l’inici del procés es va oferir a fer d’intermediari i del qual, suposadament, la saig se’n serveix.

Suposadament, el mínim de gasoil

Que es faria el mínim del mínim al bloc, als immobles, s’està complint fil per randa. Els dipòsits de gasoil s’omplen cada X dies però en un 20%. No pas més. Això fa que més d’una setmana, un parell de dies, o no tinc aigua calenta o no la calefacció no funcioni. O totes dues coses. I encara bo que l’hivern no està sent, per ara, tan rígid com podria fer. Però es deixa notar. Si es tramet alguna comunicació a la saig en el sentit que s’han tornat a quedar sense combustible, tot són crits i sorolls.

L’ascensor del bloc fa mesos que no va. I els extintors de l’aparcament, per exemple, porten acumulats uns quants mesos de caducitat. I no passa res. Com no passa res si les zones comunes estan brutes. Deixades. Fins que no s’hi acumula un bon gruix de brossa no s’hi envia el servei de neteja. Pot molt ben ser que sia cada dos mesos que es netegi. Ara, a l’hora de cobrar, no es perdona ni un sol cèntim d’euro. De fet, les domiciliacions es van canviar sense ni demanar el consentiment dels afectats, com aquell que diu.

L’administradora judicial els cobra els consums sense cap justificant ni lectura i ja els ha advertit que no aspirin a recuperar la fiança si mai deixen el pis, ara, com no paguin, els desnona

Encara hi ha comptadors horaris que han quedat fora de la llei, expliquen alguns dels veïns afectats, però davant el pressupost que una empresa especialitzada els va fer per posar al dia la maquinària, la saig-administradora de la finca els va advertir que ni farta de vi invertiria aquells diners. “Això sí, els consums ens els cobra. I de quina manera. Ens passen un import sense cap rebut ni sense cap justificant”, explica una veïna, que adverteix que ella periòdicament pren mostres i fotografies del seu comptador per si algun dia li cal reclamar. “Jo no sé els meus consums, no estic informada.”

En la primera i única reunió presencial que va protagonitzar la saig, sempre segons les fonts veïnals, la fedatària pública ja els va advertir que ella no pensava acudir a Sant Julià cada mes a fer les lectures dels comptadors. Que altra feina tenia. “Però suposadament ella hi és per això, i si no ho fa ella, que ja s’entén, té els mitjans per fer-ho fer.” Res de res. A preu fix. Com l’advertència que si algun dels inquilins marxa de l’immoble en aquest temps, ja es pot anar oblidant de rebre les fiances, els avals, que al seu dia dipositessin. Tot cap al calaix de la saig. El calaix per recuperar els crèdits. I és que els veïns, els ho va deixar clar Lourdes Alonso, “som la última prioritat”. Sort encara que no reclamen un palau…

Comentaris (19)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.