Ningú pot negar que el moment de l’FC Andorra en el seu retorn a Segona B és molt dolç: líder del grup 3, igualat a punts amb dos equips tan potents com Vila-Real B i Lleida després de sis jornades. Un inici de campionat que pocs podien imaginar tenint en compte que l’ascens administratiu en ocupar la plaça del Reus va obligar a treballar a contrarellotge per remodelar una plantilla inicialment pensada per competir a Tercera. Una de les claus de l’excel·lent trajectòria del conjunt tricolor és la seva solidesa en defensa. D’ençà dels dos gols encaixats en la jornada 1 a la Ciutat Esportiva Dani Jarque, cap més rival ha estat capaç de foradar la porteria defensada per Nico Ratti.
Al final del partit contra el filial groguet, l’entrenador tricolor, Gabri García, es desfeia en elogis no només cap a qui ha estat per ara el seu porter titular, Ratti, sinó també cap a Miguel Bañuz i Diego Huesca, els altres dos de la plantilla. Els va definir sense embuts com “els millors del grup”. I, per ara, les estadístiques li donen la raó. L’Andorra és, només amb dos gols –els de la primera jornada- el millor equip en defensa. I bona part de culpa la té el porter italoargentí, tot i que viu a Andorra des dels 11 anys. Sense anar més lluny, diumenge passat va ser clau per amarrar un punt davant les accions ofensives del Vila-Real B.
Les bones dades, evidentment, satisfan Ratti que, però, deixa clar que el mèrit no és només seu. “Estic content. Estem treballant molt bé tot l’equip a nivell defensiu, des dels mateixos defenses fins als migcampistes i els davanters. Per a un porter, cinc partits sense encaixar és molt positiu”, comenta.
"Si estem aquí dalt, és perquè ens ho mereixem i perquè treballem bé", assegura el porter
Per al futbolista tricolor, el lideratge de Segona B s’ha d’agafar amb prudència. En principi, diu, “és anecdòtic”, tot i que també demana que es tingui present el fet que “som tres equips igualats a punts que juguem bé a futbol; si estem allà, és perquè ens ho mereixem i perquè treballem bé”. També assegura que no hi ha cap secret especial en aquesta situació. Simplement, “el treball de tot l’equip; tots ens sacrifiquem i ens ajudem mútuament i això em facilita la meva tasca”.
Des que el blanc-i-blau Moha, en transformar un penal, anotés el 2-0 definiu del duel contra l’Espanyol B, Ratti acumula ja 476 minuts sense encaixar gol (5 partits seguits més l’estona final d’aquell duel). Parlant de Segona B, cal remuntar-se a la temporada 1995-96 per trobar un registre superior. En aquella ocasió, va ser Koldo Álvarez, l’actual seleccionador andorrà, qui va sumar fins a 580 minuts sense haver de recollir cap pilota de la seva xarxa. Llavors, la ratxa es va allargar des de la jornada 5, quan va rebre un gol d’Andrés Olivas que va permetre el Manlleu puntuar al Comunal fins a l’11. La porteria a zero va permetre empatar davant l’Ontinyent i el Terrassa (0-0) i guanyar el Castelló (0-1), l’Espanyol B (1-0) i el Sabadell (0-1). Curiosament, l’equip que va posar fi a la bona dinàmica va ser el Llevant, amb un gol de Pedro Fernández Cuesta ja en el temps de descompte que va permetre el conjunt granota endur-se els punts de l’estadi andorrà. Curiosament, el proper rival de l’Andorra és, dissabte vinent, l’Atlètic Llevant, filial del club valencià. Per cert, en mig d’aquest ratxa també s’hi podria sumar un altre duel, el de Copa del Rei davant el Getafe que va acabar amb una clara victòria pels tricolors (3-0), tot i que el porter va ser Iñaki.
Ratti té clar que el desig és mantenir com més temps millor la porteria a zero i, per tant, “continuar amb aquesta línia”. Ara bé, també és conscient que tard o d’hora, algú els marcarà un gol, ja que “aquesta categoria és molt exigent”. Llavors, el que tocarà serà “continuar treballant igual” per tornar a aconseguir una ratxa similar.
Comentaris