Les moltes cares de la violència cap a la dona en l’àmbit domèstic

Si bé s’acostuma a associar la violència de gènere amb la violència física, aquesta també inclou diverses formes de violència psicològica o emocional, ambiental, sexual, social i econòmica

Durant el mes de febrer del 2021, el nombre de casos actius de dones ateses pel Servei d'Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere ha pujat a 135. Aquesta xifra inclou casos nous i reincidents de dones que han patit alguna forma de violència de gènere en el si de la relació sentimental o a mans de l'exparella, i que estan sent ateses pel servei del ministeri d'Afers Socials. La cap de l’àrea de Polítiques d’Igualtat, Mireia Porras, assenyala que aquests casos són només la punta de l'iceberg.

La violència cap a la dona en l'àmbit domèstic al país és una realitat molt més estesa, que deriva de desigualtats de gènere estructurals. Tot i que se sol associar la violència cap a la dona amb la violència física, la violència de gènere en l'àmbit domèstic pot prendre moltes formes. La psicòloga del Servei d'Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere, Mònica Álvarez, explica que la porta d'entrada a la violència de gènere acostuma a ser la violència psicològica o emocional, a la qual se li poden afegir diverses formes de violència ambiental, sexual, social i econòmica.

En el seu inici, les relacions abusives es caracteritzen per la presència de conductes que poden estar normalitzades socialment, com per exemple les bromes pesades, el menyspreu o les crítiques cap a la forma d'actuar. Aquestes fan que, a poc a poc, la víctima comenci a dubtar del seu propi criteri o de la seva habilitat per a fer determinades coses. El maltractament comença de forma molt subtil i augmenta gradualment, perquè altrament la víctima trencaria la relació. Una vegada entra en la dinàmica de la parella, la violència psicològica fa que s'instauri una relació de poder a través de la qual l'agressor exerceix control sobre la víctima.

casos
 

Com que pot haver-hi resistència per part de la dona, l’agressor es veu en la necessitat d'incrementar la violència per a poder continuar exercint control sobre aquesta. Així poden aparèixer formes de violència psicològica més severes, com els crits, els insults o les humiliacions, a les quals es poden sumar formes de violència ambiental. Aquest seria el cas, per exemple, de trencar un objecte o donar un cop de puny a la paret.

Es poden donar violacions en el si de la parella. “És una realitat força silenciada i fins i tot a les dones que la pateixen els costa identificar-la”, expliquen les professionals d'Afers Socials

Pel que fa a la violència sexual, explica Álvarez, aquesta pot passar desapercebuda perquè s'acostuma a pensar que només es produeix a mans de desconeguts i que tenir relacions sexuals, encara que no se'n tingui ganes, forma part de les relacions de parella. La violència sexual també pot començar de forma subtil, per exemple a través del control o la interferència dels mètodes anticonceptius, i anar incrementant, per exemple a través d'obligar la dona a incloure pràctiques sexuals amb què no se sent confortable. També és habitual, indica la professional, que després d'una agressió psicològica o física l'agressor busqui el contacte sexual. Davant la negativa de la víctima, aquesta pot ser obligada o increpada. Álvarez subratlla que es poden donar violacions en el si de la parella. “És una realitat força silenciada i fins i tot a les dones que la pateixen els costa identificar-la”, explica i afirma que “no tenen un altre nom, són violacions”.

La violència física pot començar amb conductes com agafar pels braços, fer petites empentes o pessigades, o conduir de forma temerària; i evolucionar cap a bufetades, estirades de cabell i cops. Negar recursos mèdics o forçar a prendre drogues o alcohol també serien formes de violència física.

La violència social, apunta Álvarez, consisteix a aïllar progressivament a la víctima de la seva família i amistats. Pot començar amb excuses com que no s'està passant prou temps junts o que la víctima està fent més cas als altres que a la seva parella. “Paral·lelament, es comença a qualificar negativament a les amistats i la família”, afegeix Álvarez, com per exemple dient a la víctima que no saben què és bo per ella, que tenen enveja o, fins i tot, que no se l'estimen.

alteucostat
 

Per últim, es dóna violència econòmica quan hi ha la voluntat de fer que la víctima sigui econòmicament dependent a través del control total dels recursos financers. Mònica Álvarez explica que, tot i que en altres anys es podia donar més en dones que no treballaven i es quedaven a casa, cada vegada més es troben que passa en parelles on ambdues persones treballen i que s'expressa través d'una repartició de les despeses familiars que no és igualitària. Per exemple, les despeses de la llar poden estar domiciliades al compte bancari de la víctima, mentre que l'agressor disposa del seu salari sencer. El racionament de les despeses també seria una forma de violència econòmica, on l'agressor estipula la quantitat de diners que la víctima necessita, encara que tinguin un compte conjunt. També es donarien casos on els préstecs van íntegrament a càrrec d'ella, però la titularitat de la propietat està a nom d'ell.

El racionament de les despeses també seria una forma de violència econòmica, on l'agressor estipula la quantitat de diners que la víctima necessita, encara que tinguin un compte conjunt

Les conseqüències psicològiques de la violència de gènere són múltiples. Les més comunes és la falta d'autoestima i la desconfiança, així com la presència de trastorns depressius, d'ansietat i d'estrès posttraumàtic. El caràcter progressiu de la violència de gènere fa que es creï una dependència emocional molt forta que dificulta que les víctimes busquin ajuda. Fins i tot si la víctima demana ajuda, pot ser que s'acabi retirant del procés, retirant la denúncia, si és n'hi ha, o deixant d'acudir al servei. És “l'efecte de la 'lluna de mel’”, comenta Mireia Porras, quan després d'una agressió ell “li demana perdó i li diu que se'n penedeix”.

Porras destaca que el Servei d'Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere no obliga a les usuàries ni a denunciar ni a trencar la relació amb la seva parella. El més important és que el procés d'acompanyament social i psicològic de la persona es faci adequadament. “El treball que fem s'orienta a fer que les dones prenguin consciència i s'apoderin per poder trencar la relació”, conclou la professional.


Telèfon d’atenció gratuït del Servei d’Atenció a la les Víctimes de Violència de Gènere: 181

Telèfon del Ministeri: 874 800

Correu electrònic: igualtat@govern.ad


 

Comentaris (12)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.