El Comitè Olímpic Andorrà celebra mig segle de vida, però la seva història es remunta, en realitat, a abans del 1975. Ho recorda amb lucidesa el seu primer president, Isidre Baró, de 92 anys. “Cinquanta anys han passat volant”, explica, tot evocant uns inicis marcats per la precarietat i l’entusiasme. Baró relata que la idea d’un COA va començar a prendre forma el 1968, durant els Jocs de Grenoble. En aquell moment, ell presidia la Federació d’Esquí d’Andorra i es van animar a explorar la possibilitat de portar atletes als Jocs.
La resposta inicial del Comitè Olímpic Internacional va ser taxativa: Andorra no complia els requisits. Fins i tot es va oferir la possibilitat de competir sota bandera francesa, però la junta de l’Esquí Club va rebutjar aquella opció. “Quan hi puguem anar, hi anirem legalment”, recorda Baró que van acordar.
A partir de llavors, va començar una llarga i gairebé artesanal operació diplomàtica i administrativa per aconseguir el reconeixement internacional: recerca d’actes fundacionals d’altres comitès, redacció d’estatuts, contactes personals amb Juan Antonio Samaranch i l'experiodista i escriptor Andreu Mercè i Varela, i fins i tot viatges per Europa amb un objectiu clar: aconseguir les cinc federacions internacionals necessàries per ser acceptats pel COI. “Ens hem d’espavilar a veure com ho fem”, els advertia Mercè i Varela. I s’hi van espavilar.
L’esforç va donar fruit. Entre l’esquí, el tir, la UGES, una nova entitat acceptada en un congrés internacional i la incorporació del tennis, Andorra va arribar a la quota exigida. El desenllaç, emocionant: un telegrama de Samaranch anunciant el reconeixement. “A partir d’allà, cada quatre anys -ara cada dos- les banderes andorranes s’han passejat per arreu del món”, diu Baró amb orgull.
UNA FOTOGRAFIA HISTÒRICA
Cinc dècades després, el COA té una salut envejable, afirma el seu actual president, Xavier Espot Miró. “Avui és un dia de molta emoció”, ha explicat als mitjans abans del sopar. No només celebraven els 50 anys, sinó també una imatge inèdita: els quatre presidents junts. “Feia dies que ho intentava i no havia estat possible fins avui”, reconeixia. Espot també ha volgut posar en valor els esforços dels pioners: “Sortir d’Andorra no era fàcil en aquells moments... Les primeres institucions van haver de fer esforços desmesurats”.
Avui, el COA recull els fruits d’aquella empenta, amb un moviment esportiu sòlid i ambicioses perspectives davant la propera cita olímpica de Milà-Cortina 2026. “Tenim fe en els nostres esportistes. Tant de bo tinguéssim més places, però portarem els que més s’ho mereixin”, subratlla, preguntat per quines opcions tindrà Andorra al febrer.
El president també ha reivindicat el compromís del COA -que actualment ja compta amb una junta paritària- amb la igualtat, un debat present al país arran de la reforma recent de la Llei de l’Esport. “No hem buscat la paritat per obligació, sinó perquè sempre he estat atent a les persones, siguin homes o dones”, afirma.
El moment central de la nit ha arribat amb el discurs institucional d’Espot Miró, que ha combinat homenatge i emoció. El president ha recordat els fundadors, les successives juntes i tots els esportistes que han representat Andorra als Jocs. “Sou vosaltres, esportistes olímpics, els veritables protagonistes d’aquesta celebració”, ha afirmat. Espot també ha dedicat paraules de reconeixement a les federacions esportives -“la columna vertebral de l’esport andorrà”- i a les institucions públiques per la seva aposta sostinguda en infraestructures i programes de suport.
Però el missatge més profund ha estat per al futur: “Els valors de l’olimpisme (excel·lència, respecte i amistat) són més necessaris que mai”. I ha convidat a tots els presents a continuar escrivint aquesta història col·lectiva: “Quan Andorra entra en un estadi olímpic, no hi entra un sol atleta: hi entra tot un país.”
NIT DE RETROBAMENTS
El sopar ha servit no només per mirar enrere, sinó també per retrobar-se amb antics companys de selecció, antics membres de junta i dirigents que han construït, generació rere generació, el COA que avui es coneix. Entre els assistents hi havia representants de totes les federacions del país, esportistes que han participat en diverses edicions dels Jocs, tècnics i col·laboradors històrics.
Amb la mirada posada en Milà-Cortina 2026 i amb una nova generació d’esportistes creixent en disciplines tan diverses com l’esquí, el judo, la natació o el ciclisme, l’olimpisme andorrà afronta els pròxims 50 anys amb ambició i confiança. “La millor part d’aquesta història encara està per escriure”, ha conclòs Espot Miró per tancar la seva intervenció.
Comentaris