El mestre, el polític i l’arbre centenari que sap convertir-se en jonc quan toca

El veterà Josep Marsal rep l’homenatge de tota la classe política, que posa en relleu la seva tasca com a docent i, també, l’aportació des de la “serietat i la prudència” a fites claus com la creació de la CASS, el governat o la Constitució

Mestre, director del Lycée, polític, cònsol o conseller general. Són només alguns dels càrrecs que al llarg dels seus 92 anys de vida -complerts tot just fa sis dies- ha tingut Josep Marsal. L’encampadà ha rebut aquest migdia un sentit homenatge al vestíbul de la seu parlamentària, impulsat pel Grup d’Ex síndics i ex consellers generals (GESCO), un acte que ha servit per repassar la seva àmplia trajectòria, tant professional com política. “Un arbre centenari que no cedeix a les tempestes però quan cal pot doblegar-se com un junc”, l’han definit.

La frase és obra de qui fou alumne seu al sistema francès i, posteriorment, també síndic, Jordi Farràs. Entre ell i qui també presidí el parlament, Josep Dallerés, s’han encarregat de fer el repàs de la vida de Marsal, en un acte que ha comptat amb la presència com a públic de bona part de la classe legislativa i, també, del cap de Govern, Xavier Espot. És, com ha remarcat l’actual síndic general, Carles Ensenyat, el cinquè homenatge d’aquestes característiques que es fa des del GESCO. Especial, aquest cop, perquè Marsal va ser, justament, un dels grans impulsors de l’entitat i la va encapçalar durant 18 anys.

“Ha estat una figura referent per a qui creu en el poder transformador de l’ensenyament”, ha destacat l’actual màxim responsable de la cambra, tot posant en relleu que “va influir en nombrosos estudiants”. Entre ells, el mateix Farràs o l’actual presidenta del GESCO, Rosa Maria Mandicó, que han volgut glosar, també, la seva tasca com a docent durant més de 40 anys, 30 com a mestre i 10 més com a director adjunt al Lycée Comte de Foix.

“Ens va inculcar que sense esforç i sense treball no hi ha resultats”, ha recordat Mandicó. D’ell va aprendre primer com a alumna i després com a companya en l’escena política: “A reivindicar Andorra davant de tothom, a no renunciar a la nostra història, a aprendre del passat per projectar-nos en el futur, ser pacients i prudents, saber escoltar i respectar les idees dels altres”. Per la seva banda, Farràs ha explicat que, com a professor, “inspirava autoritat només amb la mirada, sense necessitat d’alçar la veu” i ha rememorat “com deambulava pel pati del col·legi amb les seves llargues cames acompanyat amb altres col·legues i la cigarreta sense filtre”. Culpa seva, ha assegurat, va ser que li sorgís l’interès per la política: “Ens va fer protagonitzar una peça de teatre basada en una jornada electoral d’Andorra. Ens va impactar inoculant-nos el virus”.

Més enllà de mestre, Marsal va ser una figura política clau en la segona meitat del segle XX a Andorra. Dos mandats com a cònsol d’Encamp i tres com a conseller general. Els dos primers, entre 1967 i 1971 i de 1975 al 1979. Com ha recordat Dallerés, clau en la creació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i en la configuració del ‘governet’. I, lògicament, en la legislatura constituent, es va convertir en un dels pares de la Constitució. També va ser president del Consell Superior de la Justícia. 

D’aquesta darrera època, Farràs ha posat en relleu que “va ser clau en aportar la seva prudència, el do de gent i la capacitat d’arrodonir els angles sense ferir susceptibilitats” en unes negociacions a tres bandes sempre complicades davant les quals “el seu optimisme innat ens va permetre no defallir fins a aconseguir l’acord entre totes les parts”. Per això, l’ha definit com “un roure centenari que no cedeix a les tempestes de la política però que, alhora, pot transformar-se en un jonc quan fa falta”.

Marsal arribant al vestíbul amb el síndic general, Carles Ensenyat.
Marsal arribant al vestíbul amb el síndic general, Carles Ensenyat. / Demòcrates

Fora de la política, a més, ha remarcat que “sempre ha estat disponible al servei del pas des del punt de vista social”, com a impulsor d’associacions com Velles Cases Andorranes o el mateix GESCO.  “Ha estat un polític seriós, prudent i constant; d’aquells amb els quals l’acord és de paraula i se segella encaixant la mà”, ha afirmat.

El moment culminant de l’acte ha estat l’entrega de la medalla i del diploma a l’homenatjat. I, també, amb una novetat. El GESCO li ha volgut fer entrega d’un obsequi especial com a reconeixement a qui va ser el seu president: una talla de fusta amb la representació de Casa de Vall.

En el seu parlament, visiblement emocionat, a Marsal li ha costat començar. No ha volgut fer política, ha assegurat, però sí desfer-se en agraïments. Ja davant dels mitjans, sí que ha volgut posar sobre la taula un tema que considera clau: la pervivència dels Coprínceps. “En una Europa sempre amb conflictes, ens han permès tenir 800 anys de pau; tant de bo continuïn 800 anys més”, ha comentat.

 

Comentaris (2)

Trending