Més del doble d’isards (en vint anys)

Mentre al vedat d’Enclar la cabana s’ha estabilitzat al tomb dels tres-cents animals, la suma actual de bestiar al terreny cinegètic comú més els comptats a Sorteny, Xixerella i Ransol tripliquen els del 2001

La cabana d’isards ha crescut molt notablement els darrers vint anys. Especialment al terreny cinegètic comú. Els 1.234 animals comptats aquest estiu són un absolut rècord segurament des que hi ha registres i del tot les dues darreres dècades. De fet, la població d’isards s’ha més que duplicat entre el 2001 i l’actualitat. Ha crescut especialment la presència d’un dels animals per excel·lència del Principat en el terreny cinegètic comú.

De fet, si es té en compte la suma d’isards registrats als vedats de Sorteny, Xixerella i Ransol més els del terreny comú, del 2001 al 2020 pràcticament s’han triplicat els caps de bestiar, passant de 308 a 908 (si només es té en compte el terreny cinegètic comú, s’ha gairebé multiplicat per quatre: de 175 a 632). En general, encara que no de forma contínua, el 2017 es va viure un punt d’inflexió. Des d’aquell any els caçadors col·laboren amb els banders en els comptatges. En global, la cabana va incrementar-se. En alguns punts de manera molt notable. No hi ha cap altra explicació que quatre ulls hi veuen més que dos.

Si només es té en compte el terreny cinegètic comú, s’ha gairebé multiplicat per quatre el nombre d'exemplars registrats aquest segle: de 175 a 632

No obstant, la ‘guerra’ entre banders i caçadors, o entre faccions dels uns i els altres, es manté oberta. El fet que s’hagi suprimit -o es tingui la voluntat de fer-ho- el previsible port d’arma curta (s’introduïa via canvi legislatiu en tràmit al Consell General) per als agents rurals -que hauria suposat una prima salarial per a algun d’ells- ha generat molt malestar en alguns comandaments del cos, que ara promouen un canvi en el sistema cinegètic que comportaria la supressió de la tradicional Setmana de caça de l’isard, que aquest any permetrà abatre 181 peces pla de caça específic d’Enclar al marge.

Les 181 captures de màxim -també xifra rècord- que es permetran entre el 13 i el 20 de setembre sorgeixen dels càlculs fets amb les normatives vigents. Una altra cosa és que es canviïn o es pretengui fer-ho. La pugna soterrada hi és. I és evident. Gestió cinegètica a banda, que a voltes és més complicada del que sembla i que tot sovint comporta frec a frecs importants amb implicacions de caràcter polític (només cal pensar que hi ha diversos parlamentaris i altres càrrecs electes que són fervents caçadors, per exemple; i una ministra que és molt més ambientalista del que ho han estat alguns dels seus antecessors), el que no presenten dubtes són les xifres.

Dos exemplars d'isards divisats aquests dies pels vedats del país.

Relacionat

Rècord de captures permeses per a la Setmana de l’Isard

És clar que comptar animals que corren amb total llibertat per la muntanya no és fàcil. I que els isards, com la resta d’espècies salvatges, no entenen ni de fronteres ni de límits ni de res de res. Però de les xifres que en l’actualitat hi ha sobre la taula en ressurt que al vedat de Xixerella s’hi han comptat aquest estiu 103 isards, xifra rècord des del 1993 segons les dades a les quals ha tingut accés l’Altaveu. De fet, en aquestes prop de tres dècades en aquest espai massanenc s’han multiplicat per cinc els exemplars d’aquesta espècie. El 1993 es van registrar 23 isards.

Els 103 de l’actualitat s’anivellen als 100 del 2012 o als 99 del 2004. La caiguda més important, molt més encara a Enclar, va ser el 2010, quan un pestivirus es va acarnissar amb la cabana d’isards. I no només al Principat. Arreu del Pirineu. De fet, ni el 2010 ni el 2011 no hi va haver plans de caça d’aquesta espècie per no malmetre-la més del que la malaltia contagiosa ja ho havia fet. Després la cabana ha remuntat de manera molt diligent. Als vedats de Ransol i Sorteny, les dades dels quals normalment s’ofereixen sumades, s’hi han comptat 173 animals, la xifra més alta des del 2015.

Dels 1.234 exemplars comptats, 276 són cabrits.
Dels 1.234 exemplars comptats, 276 són cabrits.

Però el 2013 i el 2014 la cabana en aquells vedats va arribar a 186 i 185 exemplars respectivament. Si s’individualitzen els números dels darrers tres anys, mentre a Sorteny cada estiu s’hi han anat comptant més animals, a Ransol la xifra d’isards cau. Així, a Sorteny s’han comptat els darrers estius 73, 91 i 110 animals mentre que a Ransol l’evolució ha estat a la inversa: 76, 67 i 63. Els cabrits, un amunt, un avall, però, s’hi mantenen força estables. De fet, en general, si a tot el país s’han comptat 1.234 isards, 276 són cabrits. De forma separada, se n’han comptat 25 a Xixerella, 18 a Ransol, 26 a Sorteny, 80 a Enclar i 127 a terreny cinegètic comú.

Enclar

El vedat d’Enclar té un seguiment i un pla de caça propi. Aquest estiu s’hi han comptat 326 exemplars d’isard; el 2007 se n’hi havien arribat a registrar 443 que van arribar a caure a 73 tres anys després per culpa, s’ha dit, del pestivirus. Els darrers tres anys els animals divisats han estat 315, 327 i 326 respectivament. En canvi, de l’any passat a aquest s’ha notat molta davallada de cabrits, passant de 105 a 80. Es calcula que hi ha uns catorze animals cada cent hectàrees de terreny.

En principi, enguany, en el pla de caça que es fa a Enclar, que es de tipus selectiu i que es durà a terme entre els mesos d’octubre, novembre i desembre si tot va com està previst, s’haurien de permetre abatre 33 animals, que són set menys dels que s’han permès capturar els darrers dos anys. Es podran caçar un trofeu mascle, vuit mascles i vuit femelles adults i 8 mascles i 8 femelles juvenils repartits entre les parròquies d’Andorra la Vella (9), Sant Julià (4), la Massana (4) i la resta d’indrets (16).

Etiquetes

Comentaris (2)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.