La imatge de Nadal com una festa universal, amb arbres il·luminats, regals i àpats familiars els dies 24 i 25 de desembre, queda curta quan s’observa des de la pluralitat cultural d’Andorra. Per a moltes comunitats residents al país, aquestes dates no marquen l’inici – ni sovint el centre – de les celebracions. El calendari, la religió i el clima d’origen condicionen una manera de viure el Nadal que, lluny de diluir-se, s’ha adaptat al context andorrà.
És el cas de la comunitat russa de tradició ortodoxa. Tal com explica Olga Kuznetsova, Nadal se celebra seguint el calendari gregorià, fet que situa la festivitat al voltant del 7 de gener, quan a Occident es viuen les festes de Reis. Abans d’aquesta data, els fidels observen una Quaresma estricta, durant la qual no es consumeixen aliments d’origen animal. “És una celebració molt més religiosa que comercial”, assenyala. El dia de Nadal, l’assistència a missa és central i els regals tenen un paper secundari. A taula, la ‘kutia’ – grans de blat bullits amb mel i llavors de rosella –, pollastre al forn, ‘pirozhkí’ – unes empanades de patates – i vins dolços casolans elaborats amb fruits del bosc formen part d’una tradició que, amb els anys, s’ha anat internacionalitzant.
El calendari, la religió i el clima d’origen condicionen una manera de viure el Nadal que, lluny de diluir-se, s’ha adaptat al context andorrà.
Aquest contrast entre les cares religiosa i social de Nadal es fa evident quan es compara amb la manera de viure les festes a les Filipines. Jay James Domingo Felipe, president de la comunitat filipina, descriu un Nadal sorollós, expansiu i viscut gairebé íntegrament al carrer. “Allà ningú es queda a casa”, explica. La nit del 24 es viu amb molt menjar, molta música, petards fins ben entrada la matinada i nens que recorren les cases cantant nadales a canvi de menjar o diners.
El plat estrella és el ‘biik’, un porc rostit al forn que pot arribar als 30 quilos, acompanyat d’arròs i marisc, en un context tropical on no existeixen tradicions com els dotze grans de raïm. El 25 no té el caràcter familiar que se li atribueix a Europa: l’endemà, la celebració continua a la platja o al riu. “Aquí Nadal és molt més trist, no té res a veure”, admet Domingo Felipe, que remarca com el calendari festiu filipí s’allarga fons al dia 2 de gener.
La comunitat hindú viu Nadal des d’una doble perspectiva. D’una banda, celebra les festes occidentals adaptant-se al calendari i als costums del país d’acollida; de l’altra, manté una celebració pròpia, lligada al calendari lunar, que té lloc habitualment entre l’octubre i el novembre. Dipa Keswani explica que aquesta primera celebració és profundament espiritual: un dia sencer de dejuni sense aliments d’origen animal, una pregària per la pau i la prosperitat, i un àpat basat en vegetals i llegums.
Aquest Nadal hindú s’allarga diversos dies i inclou rituals de solidaritat, com el repartiment de dolços a veïns, familiars i persones sense recursos, així com la tradició de comprar metalls preciosos – encara que sigui una petita peça – com a símbol de prosperitat. La segona celebració, al desembre, ja incorpora elements més propers a les tradicions locals: trobades familiars, intercanvi de regals, i plats com समोसा (samossa) o तंदुरी चिकन (pollastre ‘tandoori’). “Ho vivim amb moltes ganes, les dues vegades”, resumeix Keswani.
Nadal deixa de ser una data fixa per convertir-se en un temps compartit que reflecteix la riquesa de les comunitats que avui formen part de la societat andorrana.
A l’altra banda del món, a Xile, Nadal ni tan sols rep aquest nom. Allà, la celebració és la ‘Pascua’, i d’aquí en deriva també la figura del Pare Noel, conegut popularment com el ‘viejito pascuero’, tot i mantenir la mateixa imatge que la del Pare Noel. Celebrada en ple estiu i en un país fortament secularitzat, la festa està totalment desvinculada de la religió, i es converteix en una celebració social marcada per la proximitat.
La ‘Pascua’ es viu principalment la nit del 24 de desembre, que s’allarga fins a la matinada gràcies a la calor. A taula, carn a la brasa, peix, arròs, ‘papas duquesas’, i begudes com ‘cola de mono’, una mescla casolana d’aiguardent, llet, cafè i espècies. El ‘pan de pascua’, similar al panettone, però més carregat de fruits secs i fruita confitada, és un dels dolços típics. Les celebracions s’estenen durant diversos dies i es caracteritzen per la proximitat entre famílies i amics, que s’inviten mútuament.
En un país petit però culturalment divers, Nadal deixa de ser una data fixa per convertir-se en un temps compartit – encara que no simultani – que reflecteixi la riquesa de les comunitats que avui formen part de la societat andorrana.
Comentaris