Manual de supervivència (de la cantina)

La comissió gestora del menjador de l’Escola francesa de Sant Julià de Lòria analitza diferents escenaris possibles per assegurar una viabilitat a llarg termini que ara està en entredit per la caiguda d’alumnes

El tancament de l’escola espanyola va ser un cop. Dur. Molt dur. La pandèmia va afegir tensió a la cantina que ara dona servei només als alumnes de l’Escola francesa de maternal i primària de Sant Julià. I la caiguda d’alumnat aquest curs ha acabat de rematar el menjador escolar. La continuïtat immediata de la cuina no perilla. Però la situació ara mateix “és complicada”. Això sí, ningú ha fet malament la seva feina. I la comissió gestora de la cantina analitza escenaris per garantir la viabilitat del servei a llarg termini.

Les dificultats per les quals travessa el menjador escolar de l’escola francesa laurediana es van exposar en una recent assemblea de pares i mares. La típica reunió de principi de curs. Però el desinterès al tomb d’aquestes entitats és notori. Arreu. Tot just sis persones van acudir a la reunió. Com que la qüestió era prou sensible i delicada, associació de progenitors i comissió de la cantina, que gairebé és el mateix però no pas del tot, van acordar fer arribar una circular al conjunt de pares i mares per assabentar-los de la situació. Però no tothom ho ha entès bé del tot.

De fet, per la parròquia hi ha qui diu que després de les vacances de Nadal potser la cantina no es tornarà a activar. Res d’això no hi ha sobre la taula malgrat que els gestors del menjador són conscients que la situació és complexa i encara pot anar a pitjor. Perquè la tendència d’usuaris és a la baixa. El curs passat van acabar l’etapa al centre una trentena d’estudiants. I de nous tot just se n’han incorporat mitja dotzena. Es tanquen aules de maternal i, per tant, el servei de cantina perd clients i, per tant, fan perdre ingressos al menjador.

La intenció és que el comú pugui fer créixer el nombre de clients. Que serveis que ofereix l’administració comunal a canalla, canalla que també ha de fer àpats, passin per la cantina de l’escola francesa i d’aquesta manera l’equipament guanyi massa clientelar i, en conseqüència, també ingressos, facturació

Fonts properes a la comissió gestora deixen clar que no hi ha ningú que no hagi fet bé la seva feina. “Les cuineres treballen bé, els monitors treballen bé i hi ha molts voluntaris que també aporten el seu temps i ganes”, indiquen els consultats, que lamenten la rumorologia que contraposa amb la poca assistència a l’assemblea. Per contra, els responsables de la gestió del servei s’estan movent a cor que vols per trobar solucions a llarg termini. S’han fet contactes amb el comú i amb el Govern, que ja aporta una subvenció.

La intenció és que el comú pugui fer créixer el nombre de clients. Que serveis que ofereix l’administració comunal a canalla, canalla que també ha de fer àpats, passin per la cantina de l’escola francesa i d’aquesta manera l’equipament guanyi massa clientelar i, en conseqüència, també ingressos, facturació. Que si el casal d’estiu, que si la ludoscola… L’escola espanyola havia aportat un centenar d’alumnes. El centre francès en té uns 140. La primera va tancar i el segon veu recular l’alumnat, ara mateix, per efectes de la natalitat, per exemple.

I més enllà de perdre massa crítica -després del tancament de l’escola espanyola ja es van fer els ajustos de personal necessaris, reducció d’horaris, limitacions salarials, el que fos- la crisi derivada de la pandèmia va fer que la comissió, que la cantina, veiés minvats, i molt, els seus recursos propis. Ara l’associació de pares i mares ha fet una aportació de 10.000 euros dels seus fons. I això és el que té amoïnats alguns progenitors, que lamenten que el fet de salvar el menjador pugui anar en detriment d’altres activitats que també haurien de fer els infants.

Els responsables de la cantina que no hi ha res de tot això. I que al tomb del menjador gira més activitat i més servei a les famílies del que sembla. En tot cas, hi ha diversos escenaris sobre la taula per acabar de decidir quin és el model adequat de futur. Perquè no es vol fer una solució que acabi esdevenint un pedaç. Es busca una solució a llarg termini. Un manual de supervivència per molts i molts anys.

Comentaris (6)

Trending