Per, com a molt, una contravenció penal, una falta, els funcionaris van endur-se retinguda com a mínim, i en pijama, la dona fins al despatx central de policia. I li van tenir unes tres hores. La dona va presentar una acció penal contra els dos agents que inicialment va ser rebutjada per la Batllia però, després, el Tribunal de Corts va obligar el batlle a investigar el cas. Per això, fa unes setmanes, tota la cúpula policial ha haver d’anar a declarar a la Seu de la Justícia. Hi va haver anar a petició de la defensa dels dos funcionaris, força novells.
“En l’interior de l’aparcament i a una distància de quatre o cinc metres del dos agents, jo li vaig comentar al meu marit i al vigilant del pàrquing, que els dos policies eren uns maleducats -i mal educat vol dir segons el diccionari ‘persona amb mala educació o sense educació’- ja que havien arribat i entrat sense cap presentació, ni permís”
La voluntat dels advocats defensors dels agents és demostrar que els funcionaris van fer allò que els van ensenyar durant la seva etapa de formació al cos. De fet, arran de tota aquesta moguda, la policia va canviar els procediments o, com a mínim, va deixar clar als agents que davant una falta, un fet que fos tipificable de contravenció penal, no calia fer segons quin dispositiu. Agafar les dades sobre lloc i, en tot cas, ja es convocaria el subjecte un altre dia, res més. L’afectada està disposada a fer arribar el cas al Tribunal d’Estrasburg, si convé.
I és que després de demanar explicacions del motiu pel qual estaven a l’aparcament propietat de la dona afectada i la seva parella -presumptament havien de segrestar un vehicle- “els agents ens van dir el seu número de placa i, a continuació, ens van demanar que presentéssim les nostres identificacions, cosa que vam fer explicant als agents que érem els propietaris del dit aparcament i que volíem saber què estaven fent allí dins”. La dona explica que “en l’interior de l’aparcament i a una distància de quatre o cinc metres del dos agents, jo li vaig comentar al meu marit i al vigilant del pàrquing, que els dos policies eren uns maleducats -i mal educat vol dir segons el diccionari 'persona amb mala educació o sense educació- ja que havien arribat i entrat sense cap presentació, ni permís. De manera inadequada, vaja, i amb molta prepotència”.
La querellant segueix amb el seu relat: “Una agent va sentir el comentari que li feia al meu marit i al vigilant de l’aparcament que també ens acompanyava i es va girar violentament”. I és aquí quan s’agreuja la situació i acaba passant el que està subjecte a investigació. Sempre segona la mateixa versió -la dona afectada demana de moment que no es reveli la seva identitat igual com no es revela la dels funcionaris, però deixa clar que “el dia que acabi tot això m’explicaré amb pèls i senyals i tots els detalls”- “em va demanar molt autoritàriament que retirés les meves paraules i m’excusés per allò que havia dit o, en cas contrari, que em tancaria”. I no va passar la primera part però, en part, sí que es deuria esdevenir la segona.
“Abans de que em tanquessin a la força en la part posterior del seu vehicle, els vaig demanar que em deixessin vestir convenientment, ja que anava amb pijama i sabatilles perquè visc allí mateix, i aquell matí estava nevant. S’hi van oposar i em van fer una estrebada fort al braç i em van tancar dins el vehicle”
“Jo m’hi vaig negar”. I s’hi va negar per dos motius, primer perquè “és realment el que jo pensava”, és a dir, que realment pensava que els dos funcionaris havien estat uns mal educats i, segon, perquè “el comentari jo l’havia fet al meu marit”. I en aquest punt, la dona es demana: “On queda sinó la meva llibertat d’expressió?” El resultat de tot plegat és que “se’m van endur per la força”. “Abans de que em tanquessin a la força en la part posterior del seu vehicle, els vaig demanar que em deixessin vestir convenientment, ja que anava amb pijama i sabatilles perquè visc allí mateix, i aquell matí estava nevant. S’hi van oposar i em van fer una estrebada fort al braç i em van tancar dins el vehicle.”
“Em van tenir tres hores al despatx de policia. Fins que el meu marit va venir a parlar amb l’oficial de guàrdia, no em van deixar sortir, em volien fer les fotos i fitxar-me com si d’una lladre o una assassina es tractés, i no van permetre la presència del meu advocat. L’endemà al matí ,com que no em marxava el mal del braç de la forta estirada que em van fer quan em van obligar a ficar-me dins del cotxe de policia, vaig anar a l’hospital i el metge d’urgències va certificar la luxació del meu braç i vaig haver de dur 15 dies el braç immobilitzat” explica abans de donar compte que “un fet molt curiós si mes no és que la filmació de les seves càmeres ha desaparegut”.
La Batllia investiga allò succeït a exigències del Tribunal de Corts i la dona està disposada a fer arribar aquells fets, que recorda ben clarament tot i el pas dels temps, allà on calgui. Fins que quedi clar que, almenys a parer seu, els policies es van excedir i se li van acabar vulnerat diversos drets fonamentals.
Comentaris (26)