Des del ministeri, justament, es volia posar el focus en aquesta atenció integral. Tot el procés que acompanya al diagnòstic i posar en valor l’equip de professionals de què pot presumir el Principat. Perquè com ha reconegut tant la ministra de Salut, Helena Mas, com la directora general del SAAS, Meritxell Cosan -des del públic-, hi ha coses a millorar, però el sistema sanitari del país també disposa de fortaleses clares: “els nostres professionals i els recursos i serveis assistencials. Tant d’aquí com de fora”, ha dit Mas. L’exemple? Tornem a la Susanna: entre el diagnòstic i l’inici del tractament, “van passar dos dies. Això a Espanya és impensable! Si a mi em deixen un mes entre que em diuen que tinc càncer i quan m’avisen per començar el tractament... no podria. No sé com ho soporten”.
En la taula rodona hi han intervingut el cap de servei d’oncologia, el doctor Santiago Albiol; la cap de servei de ginecologia i obstetrícia, la doctora Sandra Cano; la psicooncòloga del servei d’oncologia, Laura Medina; i la infermera d’aquest servei, Marta Rosdevall.
Tot ells han exposat des dels hàbits de vida saludable que poden ajudar a evitar la malaltia -tot i que mai són garantia 100%-, el paper que juga cadascú en cada moment del procés per afrontar la malaltia fins a trencar mites com que no cal que cadascú es faci un estudi genètic per saber si tindrà càncer o no. “La CASS no ho soportaria”, ha bromejat Cosan, però el cert és que el percentatge de càncers genètics és baix i només cal fer-lo quan hi ha antecedents clars. Però una vegada més la malaltia és imprevisible. La Susanna relata que tant la seva mare com una tieta ho havien patit i se li va fer un estudi que va donar resultat negatiu.
PROCÉS
Si en una cosa han coincidit Cano i Rosdevall és que quan hi ha un diagnòstic, com a professionals juguen un paper clar “per posar-ho fàcil”. “No tens temps d’assimilar res i els dubtes arriben quan ets a casa, per tant, el millor és que et trobis el circuit fet”, ha exposat la ginecòloga. “La màgia està en posar-se a la seva pell”, ha confessat la infermera, amb més de 20 anys d’experiència.
S’ha assenyalat els professionals i els recursos assistencials com una de les fortaleses del sistema
I a partir d’aquí comença a treballar aquest engranatge perfecte que és l’equip del servei d’oncologia, com també ha confirmat la pacient, que s’ha mostrat encantada de tota l’atenció rebuda. “No t’has d’estressar. T’has de deixar portar pels professional que són els que en saben”, ha recomanat la Susanna, per acabar confessant que aquesta mena de família que es crea amb la resta de companys de quimio, per exemple, “gairebé que ho trobes a faltar quan acabes el tractament”.
El paper de la psicooncòloga també és vital. “Hi ha famílies que queden traumatitzades després del diagnòstic, no saben com ajudar”, ha exposat Rosdevall i aquí és on entra la psicooncòloga, que ajuda al pacient però també l’entorn. Fins i tot arriben a fer seguiment, si cal, després de la mort d’un pacient. “Que algú s’ensorri no vol dir que sigui més fort”, ha advertit Medina. Cadascú ho viu d’una manera diferent i potser hi ha qui és molt racional però un bon dia, a mig tractament col·lapsa. Cano, de fet, ha assegurat que el suport psicològic és “la part més important que tenim”. I ha citat el comentari que li va fer una pacient: “L’oncòleg m’ha curat la malaltia, però el psicòleg m’ha curat l’ànima i és gràcies a això que puc tirar endavant”. Tot un equip per fer front a una situació, que en el cas de la Susanna va tenir clar des del primer moment que havia d’afrontar de la millor manera “perquè no hi ha un pla B”.
Comentaris