La dona resident fa temps que es mou a nivell judicial, a Espanya, perquè es consideri que l’empresari la va estafar. Ella s’hi sent. Però el jutjat d’instrucció de Lleida que va conèixer inicialment del cas va sobreseure la qüestió. I recentment l’Audiència Provincial de Lleida. Aquesta segona instància a desestimat el recurs de la resident a Andorra en considerar que no es donen els elements típics -jurídics- necessaris per qualificar el cas d’estafa i que, en tot cas, la causa s’hauria de dirimir per la via civil i tractar-se, per dir-ho així, com una mena d’incompliment de contracte.
Tot plegat es va iniciar a partir d’una denúncia de la ciutadana d’Andorra contra l’empresari espanyola en què “posava de manifest que va adquirir una xemeneia per la qual va pagar 6.525 euros a través de diverses transferències bancàries” al compte del denunciat. Mai no es va entregar la llar de foc però tampoc no es va retornar els diners. “El denunciat va reconèixer haver venut la xemeneia a la denunciant, així com haver rebut els diners i no haver pogut entregar-la i instal·lar-la a causa de problemes amb Andorra, lloc on s'havia d'instal·lar la llar de foc adquirida per la denunciant. Va manifestar que a causa del retard aquesta ja no va voler la xemeneia. I que no ha pogut tornar els diners perquè no pot vendre-la pel fet que porta una preinstal·lació específica”, segons que explica la sentència ara dictada per part de l’Audiència de Lleida.
L’empresari hauria explicat que el dia que pugui instal·lar la llar de foc a un altre client “tornarà els diners”. Però que mentrestant… En el dossier judicial no hi ha dubte que hi ha justificats de les transferències de diners “realitzats per la recurrent a favor de l'investigat, el pressupost facilitat a la denunciant per aquest, així com nombrosos missatges que revelen conversacions de totes dues parts sobre l’adquisició del producte de la seva recepció i dels problemes que refereix l’investigat per poder pujar i instal·lar-la a Andorra”. Davant de tot això, “entén la recurrent que aquests fets serien constitutius d'un delicte d’estafa”.
JURISDICCIÓ CIVIL
Però no ho veu de la mateixa manera l’Audiència de Lleida, que després de repassar tota la teoria jurídica i jurisprudencial de l’estafa. “No hi ha prou dades que permetin concloure que efectivament per part del denunciat hi hagi un dol antecedent que configuri l’element essencial de l’estafa ni tampoc la concurrència d’un engany prou que aquell desenvolupés davant de la denunciant que la motivés a fer el desplaçament patrimonial a favor seu”, diu la resolució. “De la documental unida a la causa no se’n desprenen indicis del requisit essencial de l'engany antecedent per induir a error i provocar l'acte de disposició patrimonial. No consten indicis de la simulació per part del denunciat d’un propòsit seriós de contractar i que només volgués aprofitar-se de la part contrària, ni s’aprecia tampoc l'existència de cap tipus de maniobra enganyosa o argúcia que portés la recurrent a fer la compra."
“És de notar que resulta de la causa que el denunciat és dedica a la venda i instal·lació de llars de foc, sense que puguem afirmar que estiguem davant d'una activitat inexistent”, diu la sentència. S’insisteix que la pròpia denunciant va anar a veure l’empresari “i va poder observar que a casa seva disposava d’un expositor amb diverses llars per a la venda, tal com va relatar en la seva denúncia inicial. Així les coses, la manca de lliurament de la xemeneia i la manca de devolució de les quantitats que la recurrent va lliurar en virtut del contracte de compravenda, constitueix en tot cas una qüestió aliena al dret penal que haurà de dilucidar-se en seu jurisdiccional civil per aconseguir el restabliment de l'equilibri entre les prestacions de les parts”.
Comentaris