La plataforma de Soldeu, que no pas el pàrquing que va en el mateix paquet, estarà llesta abans de l’inici de la propera temporada d’hivern. Necessàriament. Perquè la històrica passarel·la que connectava les pistes amb el telecabina es va desmuntar per poder fer la descomunal infraestructura. La plataforma ho aguanta tot: una despesa que anirà molt més enllà dels 24 milions d’euros inicialment previstos, una declaració d’interès nacional de dubtosa legalitat, diverses solucions estructurals que són la denominació eufemística que Ensisa usa per no parlar de modificacions de projecte, grandíssimes companyies implicades en l’obra (Acciona, per exemple), molta controvèrsia i al final de tot plegat unes finals de la Copa del Món.
Una de les persones que més a sobre ha d’estar de l’obra, des del punt de vista de la coordinació global, de l’execució del projecte, és l’històric director general de Soldeu-el Tarter, d’Ensisa, Conrad Blanch, ara nomenat justament màxim responsable de projectes estratègics de la companyia, que és tant com dir l’encarregat general de la plataforma. Una conversa formal però molt distesa. L’interlocutor escolta les paraules de Blanch i les rebat si cal. Se les creu o no. Però l’executiu d’Ensisa té clar el missatge. Diu el que ha de dir i no parla del que no li convé. Per començar: ¿declaració d’interès nacional? Blanch afirma que en això no s’hi posa, que és cosa dels polítics. Que a ell se li ha posat damunt la taula un marc normatiu amb el qual ha de treballar, unes eines legals, i amb elles treballa. ¿Que d’això se’n diu interès nacional? El que sia.
L’adequació de la pista Gall de Bosc per fer-hi passar les bigues no estava contemplada, per exemple, en el pressupost inicial, però es prima la seguretat
¿Hi haurà sobrecost? “Això se sabrà al final de l’obra.” La resposta de ben segur crea més dubtes que no pas els resol. Però Blanch no va més enllà d’aquesta resposta recordant, això sí, que en el pressupost inicial dels 24 milions d’euros ja s’hi deia que caldria ser generós amb els imprevistos. ¿De quina quantia? Se sabrà al final de l’obra, també. Diverses fonts, properes a la societat canillenca però no pas oficials, asseguren que no els estranyaria que el cost final fos, almenys, un 50% superior al pressupost inicial. Vaja que s’acostaria més als 40 milions la broma que no pas als 30, que ja suposaria un encariment respecte el previst d’entrada.
“S’ha primat la seguretat, això ho tenia i ho tinc molt clar”, remarca el màxim responsable dels projectes estratègics de la societat que comparteixen el comú de Canillo i Crèdit Andorrà. I en això posa com a exemple, per exemple, el fet d’haver d’adequar la pista Gall de Bosc des del Tarter fins al peu de la pista de l’Avet, on ara per ara ja s’hi han col·locat set de les setze bigues que hi han d’anar. Molt projecte d’interès nacional, però aquesta circumstància no estava contemplada. Per tant, el cost d’adequar aquell pas, de rectificar certs punts del trajecte i d’asfaltar-lo per permetre la circulació de les plataformes autopropulsades amb les bigues no estava contemplat, per exemple, en aquells 24 milions d’euros.
Van ser els tècnics d’Acciona els qui van demanar, en certa manera, dur a terme l’actuació de millora del camí del Gall de Bosc atès que és aquesta multinacional espanyola la que s’ha encarregat de fabricar, transportar i muntar, amb les empreses subcontractades que ha calgut, les bigues que són la columna vertebral de la plataforma (encara falta que n’arribin quatre, al Principat). Caldrà sumar-hi el cost, doncs, també, de restituir el terreny tal i com estava. Així s’havia explicat. Doncs no. Resulta que no. Per bé o per mal l’asfalt es quedarà on s’ha posat. “Es farà el que s’ha acordat amb Medi Ambient”, afirma Blanch. Sense donar gaire més detalls. Sembla que els dos-cents metres de cada extrem sí que es modificaran. Però la resta no.
Blanch ho justifica dient que els hotelers de la zona estan encantats. Els del Tarter, per exemple, que veuen com ara a l’estiu, el pas de vehicles de dues rodes per la zona, aixequen molta menys pols. I que, alhora, l’asfalt no és pas incompatible amb la neu. Que en altres indrets del país, parts d’una carretera esdevenen pista esquiable durant l’hivern. Perfecte. Certament. Però el que sempre s’havia explicat de cara a la galeria era que s’adequava el camí perquè hi poguessin passar les bigues i després tot plegat tornaria al seu estat inicial. Està vist que no; però els hotelers estan contents. No cal parlar-ne més, doncs.
L’evolució del ‘dibuix’ de l’obra
Projecte. Hi ha hagut canvis. L’interlocutor, el que firma aquestes línies, ho afirma convençut. No és tècnic, certament. Tampoc no ho és Conrad Blanch, circumstància que no nega pas, però parlant per allò que li han dit els tècnics que sí que ho són, no s’ha canviat res. “Són solucions estructurals, per nosaltres no és una modificació de projecte.” D’acord, no ho és. Però les dades objectives que el responsable d’Ensisa no pot negar de cap manera són les següents: el Govern va declarar d’interès general l’obra amb un projecte que no era ni tan sols projecte. Era un avantprojecte volumètric. És a dir, se sabia més o menys el volum que faria l’obra i poca cosa més. Per tant, no es podria parlar de projecte d’interès nacional. A tot estirar, d’avantprojecte.
L’equip d’enginyers ha canviat com a mínim en una ocasió, i han aportat visions noves al projecte, però per a Ensisa això no vol dir que s’hagin fet modificacions
Els permisos d’obra, les llicències per poder construir, es van atorgar amb un projecte administratiu que preveia que la plataforma se sustentés amb una tècnica anomenada de puntal inclinat. I amb posterioritat, encara, i ara que s’està executant els treballs, aquell sostén inclinat s’ha substituït per un altre suport denominat puntal aeri. I amb tot, no hi ha hagut, manté Ensisa, cap canvi de projecte. Quin és l’argument? La volumetria no ha canviat, “més aviat es redueix la petjada”. Parlant planerament: el que vegi el gran públic serà el mateix. La plataforma serà la plataforma, el que hi hagi per sota, en el fons, no es veurà. Per tant, tant hi fa. I tot i amb això, de ben segur, en algunes coses, la substitució del puntal inclinat pel puntal aeri fa que aquesta segona tècnica tingui un impacte en el medi sensiblement inferior.
Blanch, amb papers a la mà, pot aquí sí donar garanties que el puntal inclinat suposa una major agressió al medi, al riu en concret, que no pas el puntal aeri. Tant alhora de col·locar els suports com en la seva permanència posterior. I no, per Ensisa no és un canvi de projecte encara que fins i tot, com a mínim en una ocasió, s’ha canviat l’equip d’enginyers perquè amb un d’ells no s’hi confiava prou i es volien “les millors garanties”, insisteix el responsable de projectes estratègics de la societat canillenca. Ni canviant les persones que firmen el projecte no hi ha canvi de projecte. Això passa a Soldeu i en no gaire llocs més. Provin-ho a casa seva, i que se n’assabenti l’administració, ja veuran si canvia el projecte o no canvia. ¿Suposa un nou encariment el canvi de tècnics? Segons Blanch, no. Perquè l’equip tècnic es va contractar sota un forfet d’honoraris que són els responsables d’aquest equip els que s’han d’administrar.
Els canvis en el sistema de sostén vertical de la plataforma haurien reduït l’agressió al medi, especialment l’afectació que d’entrada es preveia al riu
L’obra, i tornant momentàniament a la qüestió dels costos, s’ha anat adjudicant per trams, per fases. Encara queda contractar la major part dels treballs destinats a la construcció de l’aparcament. Blanch celebra que la primera adjudicació es fes just abans que el sector de la construcció iniciés una remuntada que està fent anar a l’alça els preus. D’aquí que la fase que falta per encarregar molt segurament també s’encarirà respecte de l’inicialment previst. Més sobrecost, per tant. L’aparcament s’haurà de fer l’any que ve. I com que bona part del muntatge es deu a estructures prefabricades, no es preveu una gran complexitat.
Potser encara un darrer aspecte. O un parell més. ¿Calia una plataforma tan gran? ¿Més de cent metres lineals eren necessaris? ¿En altres llocs s’ha fet una arribada així? Blanch assegura que sí. Malgrat que admet que el debat pot ser si amb 70 metres es passava o calien els 110 escollits. I que entén que hi hagi defensors de la primera opció. Però diu que ell no se la volia jugar ni haver de patir com en altres ocasions. I que així, amb la grandesa de l’espai, hi cabrà tot el que s’hi hagi de posar. I a més, s’aconseguirà fer encaixar perfectament la plataforma amb el pàrquing de nova construcció. I, sí, amb els hotels del Grup Calbó. És evident que Blanch no ho diu obertament. Però reconeix com no pot ser d’altra manera que qualsevol projecte d’aquesta mena i magnitud acaba generant beneficis. Però està segur que beneficiarà tot el poble de Soldeu. I Canillo. I el país.
El debat sobre les exigències de la FIS la societat canillenca el tanca ràpid: va ser tot verbal, calia una millora a l’arribada de l’Avet i a Soldeu calia el que calia
Ara, per a Blanch, i gràcies a la plataforma, Soldeu en els propers vint anys, per posar una etapa, hauria de canviar. De fet, aquesta és la idea que tenia en ment Josep Areny, l’autor intel·lectual i necessari de la plataforma. I, ¿era necessària la plataforma per poder acollir la Copa del Món del proper any? Conrad Blanch és un home tranquil i afable i que, quan convé, va i ve. Resulta que la FIS, la federació, va concedir la prova a Soldeu sense que hi hagués d’haver una gran pugna amb altres aspirants a acollir la priva. Però això sí, els rectors de la federació haurien deixat dit -verbalment, no pas per escrit- que l’arribada de la pista de l’Avet calia millorar-la i que si es millorava doncs oli en un llum. Suposadament, reiterem-ho, tot de paraula. I, diu Blanch, “quan ells parlaven de millorar l’arribada ja sabien que nosaltres estàvem treballant en aquest projecte”. És a dir, tot quadrat. ¿Per què no ho expliquen, a la Batllia? Pregunta inútil. La batlle i el Tribunal Superior han dit que no cal. I és que la plataforma de Soldeu ho pot tot.
Comentaris