“La donació existeix, salva vides i dona segones oportunitats”

L'exposició es pot veure fins al 3 de juliol al Museu Carmen Thyssen abans no comenci el seu itinerari per les diferents parròquies

Una fotografia, una història, però amb una mateixa conclusió final: “la donació existeix, salva vides i dona segones oportunitats”. Amb aquesta voluntat, diferents persones de l’Associació de Trasplantats i Donants d’Òrgans (ATIDA), que ha necessitat un trasplantament, han volgut explicar la seva experiència a través d’imatges.

Sigui quin sigui el trasplantament que es necessita, comença amb un diagnòstic de la malaltia, que no sempre requereix un òrgan nou d’entrada. “Amb el primer embaràs vaig esdevenir diabètica i arran de la malaltia vaig fer infeccions als ronyons que em van perjudicar aquests òrgans fins que vaig haver d’entrar a hemodiàlisi”, explica la Surete Alejandra. Una història molt similar a la de la Mari Martínez, secretària de l’entitat, diagnosticada d’una malaltia renal que va aguantar “10 anys fins que els ronyons van dir prou”, necessitant un trasplantament. En altres casos, com el del Toni Gamero, president d’ATIDA, “vaig necessitar 4 cicles de quimioteràpia” per eliminar el càncer detectat.

20220607 184653
La ministra de Cultura, Sílvia Riva, i la secretària d'Estat de Salut, Helena Mas, escoltant la història d'una de les participants en la mostra

Un procés “dur”, tant si es tracta d’una donació en vida o després que una persona mori, i que “s’ha de saber també gestionar emocionalment”. “El que està al costat, aquella persona que t’estima, ho passa bastant pitjor que tu”, afegeix Gamero, que va afrontar el procés “molt solitari” a causa de la pandèmia de la Covid -19 que va provocar que “tingués moltes hores per pensar, tant en positiu com en negatiu, és a dir, una muntanya russa d’emocions”.

Si ja de per si les persones que estan trasplantades senten amb la persona que els hi ha donat l’òrgan és gran -encara que no es coneguin ni sàpiguen qui és- en el cas de la Mari, el fet que hagi estat en vida, “és molt gran perquè s’ha sacrificat per tu, t’ha donat salut”. Ser trasplantat marca un abans i un després en la vida de la persona. En aquest sentit, tots ells reconeixen haver canviat la perspectiva de la vida i la veuen com que “s’ha d’aprofitar el temps” i “col·leccionar moments”. Gratitud, aquesta seria la paraula més ajustada per definir el que senten vers l'altra persona.

Una exposició que no es podria entendre sense Chiqui Novis, infermera de professió i fotògrafa amateur, que ha estat l'encarregada de "captar el patiment, la lluita, la força, l'esperança, l'amor que hi ha en cada història". A través de cadascuna de les imatges, a més, des d'ATIDA també volen llençar un missatge d'esperança i ànims a totes aquelles persones que estan esperant un òrgan, així com les seves famílies.

En cada imatge s'ha "captat el patiment, la lluita, la força, l'esperança, l'amor que hi ha en cada història"

Una mostra que ha comptat amb la col·laboració del Col·ligi Oficial d'Infermeria on la seva presidenta Isabel Vallejo ha recalcat la importància de "donar visibilitat a la donació d'òrgans". A Andorra, tot i que ens darrers anys s'han petots avenços, encara "hi ha molt cami a fer, molt a difondre". De fet, amb l'objectiu de que arribi al màxim de població, l'exposició, que actualment es pot veure al Museu Carmen Thyssen Andorra fins al 3 de juliol, recorrerà totes les parròquies en un projecte que, la ministra de cultura, Sílvia Rova, ha ressaltat com "projecte de país".

Etiquetes

Comentaris

Trending