Per agrair l’aportació andorrana, Junior Nzita Nsuami, rialler i equipat amb dessuadora i gorra corporativa, ha visitat el cap de Govern, Xavier Espot, juntament amb la presidenta de l’entitat ‘Paix pour l’Enfance’, Mounira Van Buel. Amdouni, una organització amb la qual el ‘nen soldat’ ara ja adult conscient i conscienciat treballa colze a colze per mirar de portar pel bon camí aquells infants que es veuen abocats a situacions violentes des de ben xics. Junior va ser segrestat amb dotze anys i durant una dècada se’l va obligar a combatre amb guerres.
Ell mateix ha explicat en no poques entrevistes que una vegada va aconseguir sortir de l’infern de la guerra, tenia dos camins. El que malauradament han seguit molts dels seus excompanys era seguir per un trajecte de maldat. Sabent usar les armes, havent matat, tenint habilitats per robar… la delinqüència seria un camí idoni. Malauradament idoni, és clar. Un camí que a alguns dels seus excompanys, per exemple, els va portar a llevar-se la vida. A suïcidar-se. Un altre tren que podia agafar, i és al que ell es va aferrar, era just el que duia al trajecte oposat: lluitar perquè el que ell va viure d’infant no tornés a passar.
El congolès ha estat una estona amb Espot i ha mantingut una trobada amb la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, per explicar què fan en aquells territoris on treballen. Com al setembre va exposar el cap de Govern davant l’assemblea general de les Nacions Unides, “Junior Nzita Nsuami. No és el nom de cap prodigi futbolístic, ni de cap estrella cinematogràfica; no el trobaran a la Viquipèdia i amb prou feines apareix als cercadors d’Internet”.
Espot també va explicar que “a Junior Nzita Nsuami li van robar la infància el 1996 quan els militars de l’Alliance des Forces Démocratiques pour la Libération du Congo el van segrestar, juntament amb els seus amics. Amb 12 anys es va convertir en un nen soldat”. El mandatari governamental andorrà va conèixer la història d’aquest jove congolès, ara ja ben entrat en la trentena, arran de la preparació de ‘Prove it matters’, una iniciativa de l’Oficina de la representant especial del secretari general per als Infants i els Conflictes Armats. La història de Junior representa “una experiència colpidora que ens ha de fer reaccionar. Com pot ser que en un món on s’han assolit progressos tan extraordinaris encara hi hagi una generació d’infants que neixen i creixen marcats per la guerra?”
La pregunta la feia davant la cimera major de l’ONU el cap de Govern. Veient com va el món, repetir-se la pregunta una vegada i una altra no és pas descabellat. De fet, fins i tot cal preguntar-se més: ¿en ple segle XXI les diferències encara s’han de dirimir a base de foc, de míssils, de guerra?
Comentaris (2)