La patrona de la bandera voladora

A mode de John Travolta, l’ovació més sonada de la jornada l’ha recollit un agent major que fa unes setmanes es va jubilar després de gairebé 28 anys al cos i d’haver passat, fonamentalment, per dos grans grups: el de trànsit i de processament de dades. I, és clar, durant molt temps líder sindical al cos com a president del CFPA: Salvador Prieto Morales. L’home que té una virtut i un defecte alhora, segons el color de la samarreta amb què se’l miri: és un acèrrim seguidor… del Reial Madrid. Però aquest divendres, el color era el de l’uniforme de la policia. Que ha tornat a lluir per recollir la medalla als trenta anys de servei a la qual tenia dret.

Prieto ha estat, de lluny, qui més aplaudiments, xiulets en positiu -els negatius, els pretenien tant el director del cos, Bruno Lasne, com el cap de Govern, Xavier Espot-, cridòria en general i tota mena d’abraçades ha rebut quan ha pujat per rebre els records per la seva jubilació. Però abans, encara a la plaça, abans de submergir-se en la foscor de la sala d’actes i la festa de la medalla -perquè la festa, al final, és una barreja de discursos que més o menys diuen el mateix (Andorra és molt segura, visca Andorra!) i de lliuraments de medalles, els Jocs Olímpics, n’hi ha que diuen ja a la festa patronímica de Maria Auxiliadora- les dues grans sorpreses han estat l’arribada de la bandera per via aèria i una mena de petits focs d’artifici des de la furgoneta dels TEDAX, com aquell qui diu. 

De la bandera, abans de deixar-la en mans dels components del GIPA, se n’han encarregat dos dels agents del grup de muntanya, que s’han despenjat amb l’ensenya després d’haver fet una primera passada pel cel d’Andorra la Vella brandant la tricolor per a sorpresa i alegria dels presents a la plaça, just abans de presentar honors als signes d’Estat i de fer cas a l’inspector major Josep Albert Rivero, que des de fa algunes patrones és el més semblant a un mestre de cerimònies que té la policia. “Presenteu armes!” “Dreta, esquerra, centre, mig… descanseu.”

En fi, que els actes policials i la desfilada de representants de totes les unitats i grups policials vestits de gala sempre té molta requesta. Molta. Ja només els familiars i amics omplen la plaça. I les autoritats la superpoblen. I després els curiosos, passavolants i gent diversa que no es vol perdre ni poc ni gens la moguda policial. Que és acolorida i brillant. Perquè els focs artificials i el joc amb la bandera, quedi clar, han sigut d’allò més celebrats. I corejats. I el que vulguin. Menys que en Prieto, tot sia dit de passada. 

Però la tricolor i els petards han triomfat a fora, i l’agent major ara ja retirat ho ha fet a dins. Entre reconeixements pels anys de serveis prestats, agraïments a gent de casa, ‘amiguismes’ a gent de fora, distincions per mèrits policials i coses vàries, potser han pujat, tranquil·lament prop d’un centenar de persones a l’escenari. I si no ha arribat, poc li n’ha faltat. Que al final, la qüestió és: ¿qui dels uniformats que hi havia a la casa no ha tornat amb una medalla a casa?

Ja s’ha dit que la policia ha tingut un reconeixement molt especial als serveis de circulació. Hi ha hagut un parell de comandaments per parròquia que han rebut les distincions. I també, ep, el director de Protecció Civil -que va sortir de la policia, en Cristian Pons- i el director dels bombers, un Jordi Farré que, en aquest cas, no ha sortit mai de la policia, ell és bomber des que va néixer, com aquell qui diu-. En fi, que un dia a l’any no fa mal. I la patrona és molta patrona. Vingui volant o sia del Madrid. Que segur segur segur que no ho és. Però mai se sap. I si no, que li ho diguin a l’agent major que ha ‘vitorejat’ la jubilació. Deu ser que la policia queda sense ‘a-prieto-s’.