Jugar com antany

La Casa Museu d’Areny-Plandolit ha acollit infants de 3 a 6 anys en un taller per descobrir com es jugava abans, una activitat lúdica que apropa als nens al patrimoni andorrà

Jugar com ho feien els avis. O fins i tot els besavis. Descobrir com es divertien jugant els avantpassats. Així és com els més menuts s’han endinsat aquest matí en una visita interactiva a la Casa d’Areny-Plandolit per descobrir com jugaven els nens i les nenes abans. L’activitat s’adreçava a infants de 3 a 6 anys acompanyats de les seves famílies, i ha combinat patrimoni i joc dins de les activitats de ‘Canya als Museus’.

Quentin Malherbe, intèrpret del patrimoni, destaca la importància de fer activitats per als més petits: “Ens semblava important que aquest públic també pogués venir als museus i gaudir del patrimoni del país”. Explica que per aquesta franja d’edat hi ha poques activitats als museus, perquè és difícil apropar el patrimoni als nens a través de visites, i s’ha de fer amb altres activitats més lúdiques.

WhatsApp Image 2026 01 03 at 17.48.30 (1)
La xarranca disposada perquè petits i grans s'hi puguin entretenir. | PAULA ANAYA

El taller ha començat amb una visita guiada pensada especialment per als infants. A mesura que avançaven per les diverses sales del museu, la guia interpel·lava els nens perquè ells mateixos expliquessin les diferències que veien amb l’actualitat. Preguntes senzilles que han convertit la visita en un diàleg constant, i han permès que fossin els mateixos infants qui descobrissin les diferències entre la seva realitat i la d’abans a partir de l’observació.

Un cop acabat el recorregut, la guia ha fet una explicació dels jocs tradicionals, que estaven situats en diferents racons del museu. Hi havia la xarranca, que ha posat a prova l’equilibri, el joc de les xapes o el de la pilota. La baldufa ha estat tot un repte per les famílies, ja que malgrat els intents de petits i grans, ningú ha aconseguit fer-la girar correctament, fet que ha provocat rialles entre els visitants.

Aquesta activitat posa en relleu el contrast entre els jocs d’abans i els d’ara. “Eren jocs que es feien aquí, que estaven fabricats aquí, i culturalment doncs que s’anaven transmetent de generació en generació”, explica Malherbe. Era una realitat molt diferent de l’actual, on els jocs canvien constantment.

WhatsApp Image 2026 01 03 at 17.48.30
La baldufa en primer terme. | PAULA ANAYA

Les famílies també han viscut el taller jugant i fent memòria a quan eren petits. Laia Martínez, mare d’una de les nenes, valora l’activitat com una proposta lúdica i cultural alhora: “És lúdica perquè poden jugar al final de la visita diguem, i tenen l’oportunitat de conèixer una casa mítica d’Andorra i de la cultura andorrana”, i recorda que quan era petita havia jugat a alguns d’aquests jocs. La seva filla, l’Ona, de tres anys, té clar que el seu joc preferit ha estat la pilota, i el que més li ha agradat ha sigut passar-la.

En acabar la visita, els infants han pogut triar el joc que més els havia agradat per tornar-hi a jugar, i també hi havia un racó didàctic per llegir i pintar. Tot i que alguns jocs encara tenen presència avui dia als patis de les escoles, com la xarranca o la pilota, les normes i els materials han evolucionat amb el temps. El taller ha permès apropar el patrimoni andorrà d’una manera interactiva i vivencial, utilitzant el joc com una eina per connectar amb el passat.

Etiquetes

Comentaris (1)

Trending