Nascut a Fígols, Xavier Plana va ser docent de l’escola espanyola des del 1943 i era un aficionat a les lletres, el cant i la poesia. Alguns alumnes el recorden com un professor exigent, però molt implicat en les matèries que impartia i amb molta sensibilitat pedagògica. El creixement del país amb l'augment d'habitants va obligar a ampliar els centres educatius. A Andorra la Vella s’impartien classes a la Casa de la Vall, a l’antiga casa del Quart i al carrer de la Llacuna, i a causa de l’increment d’alumnes a la segona meitat del segle XX, es van construir les escoles del carrer Ciutat de Valls entre els anys 1962 i 1965. El 1943, ja amb Plana a Andorra, el Govern espanyol amb data 21 de juliol d'aquell any va crear una escola espanyola de nens a Escaldes-Engordany.
Aquest centre va ser creat amb una certa urgència perquè els pares benedictins d'Escaldes volien tancar el col·legi i si no hi havia una escola espanyola, els nens anirien tots al sistema educatiu francès. Després de la guerra civil, les escoles espanyoles serien sotmeses a una nova filosofia amb expedients de depuració de mestres inclosos com Juan Hereter (Andorra la Vella), Bernardo Jaraquides García (Canillo) i Cándido Tomey (La Massana). Van continuar al seu lloc Salvador Nadal Viader, (Sant Julià de Lòria), Josep Ribas Frou (Encamp) i Fernando Llach (Ordino).
Plana va arribar a Andorra després d'estudiar magisteri a la Universitat de Lleida. Va escriure articles periodístics i va presidir el Centre Moral-Recreatiu d'Andorra entre els anys 1949 i 1953. Aquesta associació civil va ser creada el 1905, amb finalitats culturals, instructives i d'esplai. A Plana el va substituir en el càrrec Pere Canturri Tomàs (1953-1961). Home actiu i emprenedor, el mestre va voler tirar endavant un vedat forestal escolar al solà d'Andorra la Vella. La idea era que fos un patronatge comandat pel Quart d'Andorra la Vella amb una comissió integrada pel cònsol, el mestre, el sacerdot, dos pares de família i dues persones titulades.
D'altra banda, i una de les altres curiositats, era que alguns alumnes el coneixien per Xanasala, ja que tenia una peculiar manera de signar en què combinava la primera lletra del seu nom amb la primera del cognom. Es va casar amb Maria Bregolat de cal Roy d’Andorra i va tenir dos fills, Xavier i Joan Maria. Va morir el 30 d'octubre de 1985, i dos anys després de la seva mort, el comú el va homenatjar dedicant-li un carrer al capdamunt del carrer Ciutat de Valls que anteriorment s'anomenava camí del Solà.
Comentaris