La idea de l’exposició va néixer arran d’una carta conservada a l’Arxiu Nacional. Està escrita per Joaquim de Riba Camarlot l’abril del 1884, hi en ella explica a la seva mare que, gràcies a la càmera d’un amic, “he pogut fer una foto”. Aquest document és la primera evidència escrita d’un fotògraf andorrà realitzant retrats, i es va convertir en la llavor de la mostra. Poc després, altres pioners del país s’enamoraven també de l’art fotogràfic: Julià Reig Roqueta, Josep Lluís Molné Salines i Guillem d’Areny-Plandolit, entre d’altres.

Amb el pas del temps arribarien nous noms com Xavier i Ramon d’Areny-Plandolit, Josep Gassó, Joaquim de Riba Cassany o Narcís Casal i Vall, fins als més recents Josep Alsina Martí, Francesc Pantebre i Fèlix Peig. Tots ells protagonitzen la mostra fins al 7 de març a la Sala d’Exposicions del Govern, una iniciativa que vol reconèixer la seva tasca i, alhora, mostrar com ha evolucionat el país. Les 143 imatges seleccionades -tres en gran format per autor i deu postals representatives- han estat triades pel fotògraf Isidre Escorihuela i l’historiador Pau Chica, coincidint amb el 50è aniversari de la creació de l’Arxiu Nacional.
“La idea no era fer una exposició lineal en el temps, sinó a la inversa. Començar des dels anys 80 i anar enrere fins als primers fotògrafs”, explica Chica. El recorregut arrenca amb Fèlix Peig, el primer fotoreporter professional del país, del qual s’han escollit tres imatges emblemàtiques: la visita a Ordino dels Coprínceps Joan Martí Alanis i Valéry Giscard d’Estaing (1978), la inauguració de l’avinguda Tarragona (1977) i l’obertura del Port d’Envalira.

Amb les fotografies de Ramon d’Areny-Plandolit i Josep Gassó, la mostra s’endinsa en un dels episodis més humans i punyents: el pas dels refugiats espanyols cap a Andorra durant la guerra. També hi destaca la mirada de Julià Reig Roqueta, que documenta l’inici de les grans obres viàries. Imatges que evidencien com ha canviat el país: més edificacions, noves eines de construcció i escenes quotidianes on apareixen dones i infants, amb detalls tan eloqüents com les sabates gastades en les fotos més antiges.
El recorregut culmina amb Joaquim de Riba Camarlot, el primer fotògraf del qual es té constància documental. La seva carta del 1884, exposada al costat de les seves imatges, resumeix l’esperit de la mostra: “No m’han sortit molt bé”, escrivia, “ho continuaré intentant”. I així ho va fer, aconseguint convertir-se en un dels pioners al país.

Potser algú notarà una absència: on són les dones? Des de l’Arxiu Nacional expliquen la dificultat de trobar autores actives en el període que abasta l’exposició. Per això, el proper 20 de febrer s’organitzarà un debat amb les fotògrafes que, ja en temps més recents, han esdevingut també pioneres en l’àmbit de la fotografia andorrana.







Comentaris (1)