El cap de Govern, Xavier Espot, i el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, han protagonitzat aquesta tarda, al centre de Formació Professional (FP) d’Aixovall, un interessant diàleg amb una cinquantena de joves. Se’ls volia acostar l’estat de la negociació amb la UE sobre l’acord d’associació. La qüestió no és senzilla. I per als qui han -hem escoltat- unes quantes vegades l’embolcall previ, potser l’entrada es pot fer feixuga. Però les preguntes han donat joc. Entre els assistents hi havia també la ministra d’Educació, Ester Vilarrubla, departament també impulsor de l’acte. I el director de Formació Professional, Formació d'Adults i Innovació Tecnològica, Xavier Campuzano.
Curiosament, però, cap dels joves que han preguntat -i han estat entre una cosa i l’altre potser una quinzena o més- ha demanat per la dificultat d’estudiar a l’estranger i què pot suposar l’acord amb Europa. Ni programa Erasmus ni res de tot això
Vilarrubla es vanagloriava del nivell de la immensa majoria de preguntes. Espot i Riba, també. I era cert. La xerrada ha resultat amena i il·lustrativa en molts casos. Molt menys feixuga que moltes de les compareixences formals. I no pas buida de contingut. Curiosament, però, cap dels joves que han preguntat -i han estat entre una cosa i l’altre potser una quinzena o més- ha demanat per la dificultat d’estudiar a l’estranger i què pot suposar l’acord amb Europa. Ni programa Erasmus ni res de tot això.
La primera consulta ha estat com es garantiria la protecció per als joves nacionals que vulguin treballar al país si amb l’acord s’obre la porta a una massa crítica de mà d’obra important. Treballadors estrangers “amb altes capacitats i salaris més baixos”. Espot ha aprofitat aquí per explicar que es pretén mantenir una política de quotes d’immigració seguint l’exemple de Liechtenstein. La pèrdua de sobirania, l’encaix de l’acord a l’ordenament jurídic andorrà, què pot oferir Andorra a Europa o com fer possible que al referèndum, quan escaigui, surti sí han estat altres de les qüestions plantejades.
Fins al SEPA. Primer un dels joves ha demanat si amb l’acord amb la UE hi haurà menys problemes per obrir un compte bancari a l’estranger. I els mandataris se n’han sortit com han pogut recordant que l’annex sobre serveis financers encara no forma part de la negociació. Però quan un altre dels presents a la sala ha demanat a veure què esperen les entitats bancàries per aplicar del tot el SEPA acordat el 2019 i que, de moment, només han implementat per allò que els interessa, Riba i Espot han quedat fosos. Era ja a la recta final. Els dos mandataris, distesos durant tot l’acte, han reconegut que no ho sabien. Que no podien donar resposta.
Però que seguint la política de transparència que volen mantenir a l’hora d’explicar l’acord d’associació amb la UE, que el jove interessat en la qüestió podia enviar un correu electrònic i es buscaria la persona -segurament de la secretaria d’Estat d’Afers Financers Internacionals- que el pogués respondre. Uns i altres han entomat la situació d’allò més bé. Abans, gairebé a l’inici del diàleg, Espot havia fet una encesa defensa de la immigració tot deixant clar que era més un posicionament polític i personal que no pas una explicació objectiva sobre una negociació.
“No hem de veure la immigració com un problema. També és necessària i ens enriqueix. Els immigrants molt sovint volen fer les feines que aquí no es volen fer. No és veritat que la immigració està vinculada a la delinqüència i a la criminalitat. Aquí no hem caigut en aquest parany i no hi hem de caure. Quan hi ha dificultats, és per falta d’integritat, d’exclusió”, ha dit el cap de Govern en una de les al·locucions que ha fet en el transcurs del diàleg. Com sol ser habitual, el secretari d’Estat era l’encarregat d’afinar les parts més tècniques, no sense deixar de ser didàctic.
“No hem de veure la immigració com un problema. També és necessària i ens enriqueix. No és veritat que la immigració està vinculada a la delinqüència i a la criminalitat. Aquí no hem caigut en aquest parany i no hi hem de caure. Quan hi ha dificultats, és per falta d’integritat, d’exclusió”
Landry Riba -amb algun apunt d’Espot- ha deixat clar que de cessió de sobirania n’hi ha. I n’hi haurà. Però que des de fa molt ja n’hi ha hagut. Cessió de sobirania per guanyar sobirania institucional a un altre nivell en poder seure en taules que fins ara no són d’accés andorrà. Han parlat un i altre de lliure circulació de mercaderies, de serveis i de persones, de capitals… De com defensar el monopoli de FEDA i, especialment, el d’Andorra Telecom, que just ara es comença a entomar amb força.
De si el Principat pot ser laboratori d’implementació normativa o si caldrà gaire personal per integrar tot el cabal comunitari -Espot ha parlat d’un equip d’entre deu i vint persones- i, és clar, els dos mandataris han mostrat el seu convenciment que l’acord portarà molts més guanys que renúncies. Però han deixat clar que ni una cosa ni l’altra no es poden quantificar. Ni ara ni potser més endavant, encara que quan l’acord ja estigui en marxa si mai ho està, és clar que s’aniran veient coses. Però caldrà “trencar tabús en moltes coses. Al final què ens passa amb molta gent? Al final és molt difícil explicitar quines seran les oportunitats malgrat que estem convençuts que n’hi haurà moltes”, ha afirmat, contundent, el cap de Govern.
Espot també ha deixat clar que l’acord d’associació, de ser-hi, “no serà el culpable de la fi d’una situació. Molta gent viu de la nostàlgia del passat”. I ha recordat aquelles dècades de 1950 i 1960 quan tot semblava bonança i creixement -encara que també hi havia les seves mancances i dificultats, ha apuntat el mandatari governamental- per recordar que no les vencerà la UE sinó que ja formen part de la història. “No serà l’acord d’associació que posarà el punt i final a aquesta situació. Aquesta realitat ja ha acabat.” I la realitat SEPA no acaba d’arribar. Als bancs no els interessa gaire. O gens. Però això, Espot i Riba no ho han gosat dir.
Comentaris (3)