“Tenia 28 anys i era la directora general d’obres públiques de Junta de la Comunitat de Castella-la Manxa. La primera vegada que vaig assistir a la conferència sectorial sobre transport, quan anava a asseure’m em van dir: ‘no, no, que aquí s’hi asseu el director general no la secretària’. I li vaig dir: ‘és que la directora general soc jo’”. La vivència la recorda Socorro Fernández Larrea, actual presidenta d’OFG Telecomunicaciones i una de la participants de la taula rodona organitzada per l’ADA. El problema? Larrea reconeix que tot i els anys que han passat, aquestes situacions encara passen. “De cop et demanen: ‘i tu què fas? I els dius: ‘jo soc la cap de tots aquests’”. I és que tot i ser conscient que cal “una evolució i que no es pot passar de 0 a 100 en un segon, em costa veure que la cosa va tant lenta”.
També Meritxell Maestre Cortadella, consellera a Crédit Agricole CIB, en declaracions abans de la xerrada assenyala que les dones “no estem representades de la mateixa manera a totes les esferes”. De fet, remarca, “tot i les quotes, encara hi ha un dèficit molt fort de dones en càrrecs directius”. Per tant, “hi ha molta feina per fer, a Andorra i a moltíssims països”, apunta M. José Carracedo Nieves, consellera d’Adecco Andorra.
Totes elles han trencat aquest sostre de vidre que tantes vegades impedeix a les dones progressar. Però no els ha estat fàcil. “La visibilitat és un dels major problemes, perquè avui hi ha dones preparadíssimes per a qualsevol lloc”, ha assenyalat Larre, “i la falta de seguretat en un mateix”, hi afegia Carracedo. Maleït síndrome de la impostora, que impedeix creure en les qualitats i preparació d’un mateix malgrat que les tinguis i t’ho diguin.
La falta de seguretat en un mateix, la manca de visibilitat o les dificultats per compaginar vida laboral i familiar, alguns dels motius que expliquen la falta de dones en càrrecs directius
Els motius per explicar el dèficit de dones en determinades posicions són variats, no ens oblidem de les dificultats per conciliar vida laboral i familiar. Però què s’hi pot fer per capgirar la situació? “El primer que ha de passar és que es prengui la decisió, que et convencis que és absolutament necessari que passi perquè estem parlant del 50% de la població mundial. Aquesta és la principal palanca”, assegura Carracedo.
I les quotes, són la solució? “Crec que és un mal necessari”, respon ràpidament Larrea, que considera una “aberració” que s’hagi d’utilitzar un mecanisme d’integració de minories quan les dones “som majoria perquè som el 51% de la població”. Des del seu punt de vista, quan no hi havia prou dones preparades “es podria arribar a entendre, però avui dia hi ha dones que poden ocupar qualsevol lloc, per tant, ja no hauria de ser necessari”.
També respon a aquells que qüestionen el fet d’ocupar un lloc gràcies a una quota i no per mèrits propis: “En l’àmbit públic potser, però en l’empresa privada, ningú paga a ningú que no valgui”. Ara bé, la seva conclusió és clara: “s’ha demostrat que són útils i si és el preu a pagar perquè les meves filles no tinguin aquest problema, el pago a gust”.
De fet, Maestre ha defensat que “tothom s’hauria d’adonar que la diversitat, no només de dones, és positiva en molts llocs de la societat” perquè “la gent guanya sempre quan té diversitat”. I hi ha posat un exemple claríssim: “si posem 8 homes blancs al voltant d’una taula, amb estudis, que han anat exactament a la mateixa escola, han viscut al mateix lloc i els poses un problema, el resolen molt ràpid perquè tots pensen igual. En canvi, si poses el mateix problema, però en comptes de 8 homes de les mateixes característiques hi posem 3 dones, 3 americans i 2 alemanys... també resoldran el problema, però hi estaran tres dies. Trigaran més però ho faran amb més riquesa”. Segons Maestre costa apostar per la diversitat perquè es pensa que això suposarà “una complicació i no en tenen ganes”. I què aporta la presència femenina? “Jo treballo en una societat que fa inversions i s’ha demostrat que com més igualtat hi ha i com més diversitat hi ha en els equips, els rendiments són més bons”, conclou.
Comentaris (8)