Assegura Fco. Pérez, que és així com es fa conèixer artísticament, que no persegueix cap finalitat comercial ni de cap mena. Que només volia fer arribar el seu escalf i tribut a uns professionals que sap ben bé de quin peu calcen, perquè hi ha treballat sovint. No pas tant a Andorra. Però sí a Catalunya, a Barcelona. I amb el Principat li lliga un vincle més ‘espiritual’, per dir-ho així, que una altra cosa. “La motivació -de compondre la la peça musical- va ser emocional i espontània. Vaig sentir la necessitat de crear alguna cosa que rendís homenatge als bombers d’Andorra per la seva entrega, coratge i humanitat. Tinc una estima especial pel Principat, i em va sortir del cor fer aquesta cançó, sense cap finalitat comercial, només com a gest sincer d’admiració.”
I quina és l’estima especial que té pel país? “Andorra és un lloc amb el qua estic profundament vinculat emocionalment. Sempre que puc, hi passo temps amb la meva dona i el nostre gos, en Winky. Ens enamoren les muntanyes, la netedat dels carrers, la calma que s’hi respira… És un entorn que ens aporta benestar i pau interior”, explica Francisco Javier, que en relació amb el tema compost diu que “‘Foc i neu’ representa aquesta dualitat: la força del foc que lluiten cada dia i la serenor de la neu que envolta el país. Volia que la música parlés per si sola i, alhora, oferir-la com un regal institucional i honorífic, perquè pugui sonar a actes, vídeos o xarxes si ho consideren oportú.” I encara hi diu: “‘Foc i neu’ no és una acció promocional ni comercial. És un gest humà, artístic i vocacional. Un agraïment fet música.”
DE LES EMERGÈNCIES A LA MÚSICA
Pérez Camacho, s’ha dit, fa més de 25 anys que treballa com a tècnic d’emergències sanitàries a Barcelona, “en una empresa vinculada amb el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) de Catalunya. La meva vida professional sempre ha estat vinculada a l’atenció directa a les persones i a situacions límit”. Però fa tres anys, “un accident em va obligar a aturar temporalment l’activitat: em van haver d’operar dues vegades de la mà, i encara queda pendent una tercera intervenció. Aquest període de pausa forçada em va fer replantejar moltes coses”. Fco. Pérez explica que “jo sempre havia escrit —relats curts, pensaments— però mai no havien anat més enllà. Va ser llavors quan vaig començar a escriure lletres de cançons, i d’aquí vaig passar a compondre la meva pròpia música”.
“Així va néixer aquest projecte musical, des de la necessitat d’expressar, de donar veu, i de transformar el dolor i l’experiència en art.” I de què parlen les seves cançons? “De la vida real: d’experiències quotidianes, de temes que sovint passen desapercebuts o no reben l’atenció que mereixen. He escrit sobre qüestions delicades com l’alineació parental, sobre la culpa dels pares quan els fills s’equivoquen, sobre la vulnerabilitat, la pèrdua, la força de tirar endavant… Tot el que escric té un component vital i emocional molt fort, i sempre amb la intenció de fer reflexionar o ajudar algú que pugui estar passant per una situació similar.” I el compositor de les emergències conclou: “Sóc una persona vocacional. Sempre he tingut la necessitat d’ajudar els altres, ja sigui a nivell sanitari, emocional o humà. I aquesta mateixa vocació és la que m’ha portat també a fer música: com a forma de suport, de reconeixement i d’homenatge.”
Comentaris (4)