L’home, de nacionalitat peruana, feia més de 20 anys que estava inscrit al Registre Central d’Immigració (des de desembre del 2002), essent titular fins al moment, d’una autorització de residència i treball amb validesa des del febrer del 2016 fins al 2026. Té dos fills nascuts al Principat, ambdós menors d’edat i, tenint ell la guarda i custòdia d’aquests. El progenitor, però es va haver d’absentar temporalment del país els anys 2021, 2022 i 2023, per treballar com a pescador a Espanya.
Per això, se li va anul·lar el permís de residència i treball, atès que estava incompliment de forma sistemàtica els criteris generals establerts i, en particular de l’obligació de residència i treball de manera permanent i efectiva durant la vigència de la seva autorització. Contra aquesta sentència l’home ha presentat un recurs d’apel·lació apuntant que “obligar-lo a abandonar al país comportaria la vulneració de la convenció sobre els drets de l’infant de l’ONU”.
QUÈ EN DIU LA NORMATIVA?
La Llei qualificada d’immigració estableix que per obtenir la renovació de qualsevol autorització d’immigració, la persona que n’és titular ha d’haver residit de forma permanent i efectiva al Principat a comptar de la data d’inici, computant les absències causades per vacances, per un tractament mèdic a l’estranger conseqüència d’una malaltia o per un accident; per un cicle de formació; o per un desplaçament laboral acordat pel patró en el marc de la realització de treballs determinats amb una durada no superior a dotze mesos prorrogables per causa justificada.
Per tant, la normativa marca que un dels motius d’anul·lació del permís és que la persona no resideixi al país de forma permanent o hi resideixi durant un període de temps inferior al que estableix expressament la Llei, i que no treballi de forma permanent i efectiva al Principat.
RESOLUCIÓ
La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia ha considerat que tot i que la seva esposa i els fills tenen un arrelament indiscutible al Principat, on viuen i els menors van a l’escola, no es pot considerar el mateix per part del progenitor. “Motu proprio va decidir marxar per emprendre una nova activitat laboral a Espanya”. La sentència ressalta que allà hi va residir durant vuit mesos el 2021 i el 2022, per períodes consecutius de quatre mesos; i, tres mesos l’any 2023, retornant al Principat únicament i, segons va explicar l’home en la seva declaració, per causa de malaltia. De fet, des d’aquell moment l’home no va reprendre cap activitat laboral significativa al país, tret d’unes hores extres en un restaurant, cosa que no resulta estrany si es té en compte que la professió de pescador d’alta mar, difícilment pot ser exercida al Principat.
A més, la resolució deixa clar que no es pot al·legar una “interferència en la seva vida familiar quan ell mateix, motu proprio, no manté residència al Principat de forma continuada durant llargs períodes de temps”, així com que l’home no ha precisat quin és el seu actual projecte de futur -a escala laboral- i si aquest es troba a Andorra. Per tant, consideren que no hi ha més remei que desestimar el recurs d’apel·lació interposat per la defensa de l’home, confirmar la sentència, això sí, fent incís en què l’home té la possibilitat de fer una nova sol·licitud per obtenir l’autorització d’immigració.
Comentaris (1)