La sala principal dels Cinemes Illa Carlemany s’omplirà de gom a gom per veure el treball protagonitzat per Roger Casamajor i Greta Fernàndez. I per Adrià Collado i Daniel Horvath. Tots quatre seran dimecres a partir de les 8 de la tarda a ‘l’acte inaugural’ de la cinta. Tots quatre acompanyaran els dos pares de la criatura. El director del film, Santi Trullenque, i el guionista de tot plegat, l’autor de ‘Fred’, Agustí Franch. La seva novel·la-guió teatral és la mare dels ous. I una subvenció econòmica cinematogràfica del Govern va ser el detonador que aquell guió s’hagi acabat convertint en pel·lícula.
Un dels productors de la pel·lícula, Alfons Teruel, ha reconegut que si no hagués estat per l’ajut públic andorrà, de ben segur que el projecte cinematogràfic no hauria tirat endavant. Amb el suport institucional del Principat, es van poder anar obrint altres portes i divendres totes les sales de Catalunya estrenaran la història de l’Antoni i de la Sara, que és així com s’anomenen els dos protagonistes de ‘Fred’, ara ‘El fred que crema’, rodada molt majoritàriament en localitzacions diferents del Principat.
La sinopsi és clara: “a la calma tensa d’una terra fronterera on arri-ben els ressons d’una guerra propera, l’Antoni i la Sara, un jove matrimoni, esperen el seu primer fill. Ningú sap exactament què passa o per què es lluita, i sobreviure un dia més és la prioritat. L’arribada d’una família de jueus que fugen de la persecució alemanya trastocarà la vida a la vall, omplint-la de desassossec i d’incertesa.”
I encara segueix aquesta breu síntesi d’allò que els espectadors podran veure a partir de divendres, d’allò que alguns, d’una altra forma, en un altre format, han pogut veure damunt un escenari teatral. “La Sara haurà d’enfrontar-se a les seves pròpies contradiccions i decidir si obeir la raó o al que li dicta el cor. El passat i els secrets que la neu ha mantingut enterrats durant anys són a punt de sortir a la llum. El fred ha arribat a les muntanyes i al cor de les persones”. Els clarobscurs dels passadors.
El Museu Casa Rull, a Sispony, és una de les localitzacions privilegiades de la pel·lícula. També el port d’Envalira. O els entorns d’Engolasters, incloses unes bordes no gaire lluny de Sant Miquel, de l’església romànica. Cabús i altres indrets, amb el treball d’un equip d’allò més notable, permeten traslladar l’actualitat a vuitanta anys enrere. Vuitanta d’exactes, pràcticament. Perquè la història de la Sara i l’Antoni, de Casamajor i Fernàndez, de la Greta i el Roger, transcorre l’hivern del 1943.
Sí, s’ha dit, en plena Segona Guerra Mundial i amb els jueus mirant de salvar la pell. Aquella pell que no pas una vegada sola, ni dues, va acabar colgada entre les muntanyes que el film retrata a les mil meravelles. Que mostra d’allò més bé. De moment, les mostrarà al conjunt de Catalunya. I a alguns cinemes principals d’algunes capitals espanyoles (Madrid, València, Bilbao…). Agustí Franch, un bagenc mig andorranitzat o com a mínim, imbuït en certa forma per la màgia dels Pirineus, pareix un fill a la gran pantalla. Passat, és clar, pel sedàs de Santi Trullenque.
Dimecres, el primer tast serà a Illa Carlemany (dijous, a Barcelona). Un quart de miler de persones -totes aquelles que d’una manera o altra han contribuït a fer realitat ‘El fred que crema’ des d’Andorra- són les convidades a veure de forma privilegiada el film dels films de la història recent del país. Hi apareixen, en l’elenc professional o en el figuratiu, diversos noms del país, del Principat. Casamajor a banda, d’Elisabet Terri a Irina Robles passant per Juanma Casero o Raquel López, que ja són habituals d’escenaris com Juli Barrero, en aquest cas de naturalesa musical.
Però també hi ha altres noms que aparentment no s’associen amb l’escena com Robert Lizarte, Domènec Bascompte, Simon Binsted, Robert Querol, Cerni Areny i tants d’altres. Que la nòmina és extensa. La nòmina que esperen els productors i els promotors de la pel·lícula poder engreixar a partir d’ara. Però de premis i de reconeixements, per posar sols dos exemples. I que el fred no els hagi de cremar. Ben al contrari, que sigui l’èxit que pugui cremar el fred.
Comentaris (14)