I és aquest punt el que l’home va intentar (i ha aconseguit) canviar amb el seu recurs de segona instància. En un primer moment, s’havia atribuït la pàtria potestat de forma compartida entre els dos progenitors, però la custòdia se la quedava la dona. L’exmarit podria veure els fills alguns diumenges, tots els dilluns a la tarda i la meitat del període de vacances escolars. Això sí, els hauria de recollir a les deu del matí i deixar al domicili de la mare a les vuit del vespre. No es podrien quedar a dormir a casa seva.
Llavors, el pare va apel·lar contra l’aute. Bàsicament volia que es revisés aquesta situació tot admetent que la pernoctació dels nens amb ell havia de dependre de poder disposar “d’un habitatge digne i adequat pel desenvolupament”. La fiscalia li va donar suport en aquest punt i es va mostrar favorable a l’acceptació del recurs. De les parts, només la mare s’hi va oposar.
En la seva resolució, els magistrats de la sala civil del Superior remarca que els fills “no varen expressar cap mena de por o de reserva sobre l’horari nocturn” i, per això, entén que “resulta aconsellable” permetre la pernoctació. Tot i això, també recull la proposta del pare i indica que “això es podrà realitzar quan hagi acreditat, a judici de la Batllia, que gaudeix d’un habitatge digne per poder-los acollir”.
Un altre punt que canvia fa referència a les vacances escolars. Aquí s’indica que el pare se’ls podrà en dur a visitar els avis. “Creiem que és la solució que més pot beneficiar el creixement afectiu, psicològic i de relació amb la família extensa dels motius”, resum la sentència.
Comentaris