El dia dels fets, que van tenir lloc el 2020, els va treure a passejar lligats amb corretja –segons la seva versió– i al gir d’un xamfrà –l’incident va tenir lloc a Encamp– una ombra el va sorprendre. Immediatament, el processat –ha explicat– va adonar-se que un dels animals havia mossegat una dona que passejava (anava a fer-se una prova PCR). Va ser, aleshores, quan va retornar els gossos al ‘jeep’ d’on els havia tret –un vehicle amb dues gàbies– i va tancar el cotxe. Se’n va anar, llavors, a atendre la dona: “Vaig oferir-li el que fes falta”. Ella va trucar el fill, que va telefonar al pare, és a dir, el marit. Víctima i espòs van dirigir-se al dispensari d’Encamp (acompanyats per dos policies que “passaven per allà”). L’amo dels gossos els va anar a veure al centre sanitari.
Posteriorment, se’ls va traslladar a l’hospital i el processat també els va anar a trobar per estar pendent de l’evolució de la dona. “Vaig oferir-me a pagar el que calgués, però em van dir que ella ja estava assegurada”. “Durant tres mesos”, ha afegit, “vaig passar tot sovint a veure la víctima per saber com es trobava”. La relació entre la parella i el propietari –ha dit l’acusat– era cordial, “una relació correcta”. “Més d’una vegada vaig portar el meu cotxe al taller del marit”. Va arribar un determinat moment, però, que “vaig decidir que no feia falta anar-hi més”. El gir va arribar un any i mig després: l’acusat va rebre una carta d’un advocat en què se li notificava que havia estat denunciat per un delicte menor de lesions per imprudència greu. La víctima sol·licitava una compensació econòmica per danys i s’especificava, també, en la carta que el propietari restava “il·localitzable”, cosa que el processat no admet perquè en tot moment –ha dit– se’l podia convocar.
“Durant tres mesos, vaig passar tot sovint a veure la víctima per saber com es trobava”. La relació entre la parella i el propietari –ha dit l’acusat– era cordial, “una relació correcta”
Sobre una de les qüestions més controvertides de la vista –si els animals anaven o no subjectats–, l’amo ha assenyalat que “sempre els porto lligats dins la població”. Pel que fa a l’assegurança dels gossos: “No em calia. No era una raça perillosa. I pensava que ja entraven en l’assegurança de la casa”. La defensa d’ella retreu al processat que ara accepti que no estaven assegurats. Sobre l’incident, ell ha insistit que va ser “un fet fortuït, una casualitat”. “No em van reclamar res”, ha reiterat, a més. El lletrat de l’amor ha recordat que els animals duien totes les vacunes obligatòries i que el seu client “va atendre la dona des del primer moment”. Els dos gossos, per cert, ja estan morts: el que va mossegar –el més jove, “un gos sociable”– per malaltia; l’altre per vellesa.
El relat de la víctima, lògicament, difereix, és un altre. “Vaig necessitar cures durant uns quinze dies. Quinze dies en què vaig estar de baixa”. La mossegada –al colze dret– la va patir mentre passejava i escrivia un WhatsApp. Ha assegurat que l’afectació –el dolor– la continua sentint “cada dia” des dels fets. Ha acusat, a més, el propietari de certa passivitat: “No es va adonar que el seu gos m’havia mossegat. No ho va veure fins que no em va veure cara de dolor i que estava acotxada a terra”. Ella –i això és fonamental en la resolució del cas– recorda molt clarament que els gossos no anaven lligats: “Cap dels dos. Els duia agafats pel collar únicament”.
La víctima –treballadora en aquell moment en una escola bressol de la parròquia, una feina que va haver de deixar (es va prejubilar) a causa de la mossegada: “Abans que em caiguin les criatures, preferia plegar”– va considerar temps després –un any i mig– que l’amo no s’havia fet càrrec econòmic del procés de recuperació que va haver de seguir i va decidir presentar una denúncia. “Entre ella, el seu marit i jo no hi havia cap problema. Des del minut zero vaig dir que podia assumir les despeses, que me’n feia càrrec”, ha repetit ell. Ella, en canvi, no veia “cap intenció” de l’amo de procedir d’aquella manera. “Si en lloc d’agafar-me a mi, el gos agafar una criatura…”, ha lamentat ella, que veu “negligència” en el maneig dels gossos. Altres seqüeles de la queixalada que ha detallat ella són, essencialment, psicològiques: “Sempre m’havien agradat els animals i ara tinc por dels gossos. Fins i tot he de canviar de vorera quan en veig un, sigui de la mida que sigui”.
La víctima ha acusat, a més, el propietari de certa passivitat: “No es va adonar que el seu gos m’havia mossegat. No ho va veure fins que no em va veure cara de dolor i que estava acotxada a terra”
Més enllà de l’acusat i la víctima, també han declarat, avui, dos testimonis dels fets, que ha coincidit a dir que els gossos anaven lligats quan es va produir la mossegada. Dos testimonis que l’advocat de l’acusació no ha acceptat: “Han vingut amb el discurs après”. L’acusació reclama un mes d’arrest condicional i 2.000 euros d’indemnització i la fiscalia demana que el propietari surti sense càrregues, absolt, ja que no es pot acreditar una imprudència greu per falta d’elements suficients. A banda: “El gos implicat no havia provocat cap incident previ i anava lligat perquè fins al moment de la instrucció així s’havia comunicat per totes les parts. Ara, en canvi, resulta que anaven deslligats”. La representació d’ell també en demana l’absolució, és clar: “El record de la víctima de tot allò que va patir està distorsionat i el meu client no ha incorregut cap mena incompliment”.
El lletrat que representa la víctima ha exposat, finalment, que “les dues parts haurien pogut arribar a un acord amistós per resoldre la disputa, però el propietari dels animals ha mantingut una actitud obstruccionista per no haver d’assumir cap responsabilitat”. I ha retornat sobre la qüestió de l’assegurança: “Tots els animals de companyia n’han de tenir una”. En aquest sentit, per a la defensa de la víctima, el senyor J. és “un irresponsable” que no va saber menar dos gossos que no eren de “raça de sofà”.
Comentaris (1)