Per cert, que el compte dels Pallardó va estar més d’un any, potser un any i mig, bloquejat sense cap manament judicial. De fet, una vegada va esclatar el ‘cas Emperador’ i veient que les autoritats judicials andorranes no ordenaven cap embarg del compte, per prudència, els directius de BPA es van inventar un gestor fictici, virtual que seria avui, per tramitar qualsevol petició que procedís d’aquell compte. Pallardó Calatrava estava empresonat. Però calia assegurar que cap altre persona no coneixedora de la causa procedís a fer algun moviment.
“Espero que tot això hagi prescrit, que sinó encara ens farà una reclamació el senyor Pallardó”, ha deixat anar l’ex-conseller delegat (CEO) de Banca Privada d’Andorra (BPA) Joan Pau Miquel en un dels múltiples passatges que entre la ironia i la tibantor s’han viscut en la sessió judicial
De fet, el Pallardó pare, en Cabrelles de segon cognom, de l’any 1938 segons que s’ha evidenciat clarament avui també, en moltes ocasions va intentar ordenar reintegraments, transferències i d’altres. Però el gestor fictici que controlaven les responsables de compliment normatiu i assessoria jurídica van anar anar buscant excuses per no procedir en cap cas. “Espero que tot això hagi prescrit, que sinó encara ens farà una reclamació el senyor Pallardó”, ha deixat anar l’ex-conseller delegat (CEO) de Banca Privada d’Andorra (BPA) Joan Pau Miquel en un dels múltiples passatges que entre la ironia i la tibantor s’han viscut en la sessió judicial d’aquest dimecres. El bancari ha reconegut que l’entitat va “sobreactuar” en el cas
I és que les enganxades entre Miquel i el fiscal general, Alfons Alberca, han estat constants. El representant del ministeri públic no s’ha estat d’acusar en reiterades ocasions que BPA no va informar les autoritats de supervisió que hi havia almenys un gestor del banc implicat en la causa ‘Emperador’. El dirigent bancari ha explicat que d’allò de què no es va creure necessari no es va informar. Igual, ha vingut a dir Miquel, com la fiscalia no es va prendre cap mínima molèstia en no ordenar el bloqueig del compte quan Pallardó ja estava empresonat provisionalment. Alberca s’ha afanyat a dir que si BPA va estar monitoritzant el dipòsit de l’empresari establert a Barcelona va ser per requeriment de la UIFAnd.
I en part pot ser que així fos. Però tampoc no ha quedat clar del tot. De fet, el paper dels reguladors, almenys per com és descrit per l’ex-CEO de BPA i per les respectives defenses, està quedant galdós. Sí que la UIFAnd va reclamar una mena de control del banc. Però és que aquest organisme, legalment, només pot retenir un compte cinc dies. Tota la resta que hauria ordenat seria paper mullat. No obstant, ha explicat Miquel, es va fer tot el que es va poder perquè sabent que el compte seria més aviat o més tard objecte d’un bloqueig judicial, res no és mogués d’allà.
I quan una part dels diners van ser objecte d’un traspàs, el banc va demanar autorització a la UIFAnd. Fins al punt que en un intent de no sé què, el fiscal ha acabat barrejant en tot plegat una altra entitat bancària del país, MoraBanc, de la qual també era client Rafael Pallardó. Suposadament, quan l’empresari ja estava empresonat, MoraBanc sí que va permetre la fugida de diners tot i una ordre en contra de la UIFAnd. “Sap si MoraBanc va ser sancionada?”, ha preguntat Alberca a Miquel. I el bancari ha respost que ell no havia conegut l’expedient però havia transcendit la seva existència i s’havia comentat d’una multa “pel buidatge de comptes”, ha explicat tot deixant clar que “no tinc cap animadversió contra cap de les entitats bancàries del país” però la multa “demostra que quan algú se salta les normes, l’autoritat sanciona” i ni en el ‘cas Emperador’ ni en cap altre no hi havia hagut una multa d’aquella consideració contra BPA.
Petroli veneçolà
Una part de la jornada d’aquest dimecres, la vista s’ha centrat en esmentar casos concrets. El denominat ‘Emperador’, el que té Pallardó com a protagonista, ha estat el més recurrent. Com recurrents han estat les preguntes del fiscal. Fins al punt que els tres magistrats han parat uns segons la vista, han fet un petit ‘akelarre’ i han reprès recordant al ministeri fiscal que havia de fer preguntes concretes i que amb un cop que preguntés segons què, n’hi havia prou. Perquè el tribunal tenia clares les coses. Les coses vol dir les respostes de Joan Pau Miquel.
En el ‘cas Veneçuela’ es van bloquejar 195 milions d’euros. Molts milions, sí. Però mai es van travar 2.000 milions, que és el que els advocats defensors han hagut de llegir en múltiples ocasions en articles de premsa que esdevenen elements incriminatoris
En fi, que s’han posat sobre la taula metafòrica de la vista -en molts casos, en el projector no metafòric sinó real de la sala magna de la Seu de la Justícia- documents on es feia referència al ‘cas Clotilde’, que seria el mateix que parlar del ‘cas Petrov’ o els dels russos en funció de com s’hagi seguit el ‘cas BPA’ o del ‘cas Petroli’, que és el mateix que el ‘cas PDVSA’ o el dels veneçolans. Mentre Joan Pau Miquel ha recordat en diverses ocasions que ningú no pot oblidar que la plaça financera andorrana fonamentalment i durant molts anys “ha estat gestionant diners d’evasió fiscal”, el fiscal ha explicat que en el ‘cas Veneçuela’ es van bloquejar 195 milions d’euros.
Molts milions, sí. Però mai es van travar 2.000 milions. Això ha fet respirar fons alguns dels advocats de les defenses, que en més d’una ocasió havien llegit en mitjans de comunicació articles incorporats a la causa o que fins i tot han originat investigacions, especialment a Veneçuela, on es parlava de 2.000 milions. Mai hi va haver 2.000 milions al compte. Una altra cosa és que si se suma una transacció que entra (ingrés o transferència) i una altra quantitat que surt (reintegrament o transferència) acabin apareixent molts diners. I si un ingressa 1.000 euros i en reintegra després 1.000 euros també, queda a 0 i no pas a 2.000 com sovint reflecteixen els estudis policials. En fi.
Comentaris