
I Canillo l’ha recuperat d’una comuna a la Normandia francesa. Ja lluu ara gairebé al mateix lloc on va estar palplantada durant molts anys. A quatre metres de distància, exactament, i damunt d’una peanya feta exprés perquè la nova creu recuperada del poble de Gesnes pugui mostrar-se esplendorosa. El restaurador Jordi Vila, explica l’estudiós de la història andorrana i ara cap del departament de Cultura del comú de Canillo, Robert Lizarte, va donar pistes d’una creu que semblava idèntica a la que hi havia hagut tants i tants anys a Meritxell. I una vegada fetes les constatacions i veient que estava abandonada a la seva dissort en alguna estança del cementiri de Gesnes, el comú canillenc per uns mòdics 3.000 euros ha retornat a Meritxell, en certa manera, una part de la seva història. La restituïda creu la beneirà aquest dilluns de Meritxell el nou bisbe Josep-Lluís. Serrano i Pentinat.

La creu que originalment es va plantar, suposadament, al cementiri de Meritxell i que després va presidir l’entrada al santuari vell està guardada en vuit trossos als magatzems de Patrimoni Cultural. Essent de ferro colat, diu Lizarte, “és molt difícil” de refer. Per això mai es va intentar ja, fins que Vila, que aquests dies ha repintat la creu bessona, va donar pistes que potser a Gesnes en sabien donar raó i que aquella creu mig abandonada del cementiri… Efectivament. Ara ja lluu a Meritxell, en una situació lleugerament modificada respecte la ubicació original. Així ara pot estar en certa forma alineada amb el claustre i l’altar de la (ja no tan) nova basílica (menor).

Assegura Lizarte que amb la col·locació de la creu -fosa en ferro colat cap al 1850 per la foneria J. P. V. André de París, una de les més prestigioses de l’època- i la seva nova disposició, el missatge que es pretén donar és que “va passar el que va passar, però ens n’hem sortit i ara mirem cap endavant”. I cap endavant que es mira. Endavant i ben lluny. Amb una creu gairebé idèntica -s’hi haurà de reposar un querubí- i moltes ganes de posar Canillo en el camí de la història.
PD: la creu que s’ha col·locat a Meritxell està fosa en ferro colat, pesa uns 70 quilos i fa 167 centímetres de llarg per 102 ample. La iconografia que es representa a la creu, de dalt a baix, inclou els símbols de l’eucaristia -un calze i una hòstia consagrada-, querubins, la taula dels deu manaments, els símbols dels evangelistes al peu i, als braços, l’anagrama de la Mare de Déu. S’ha col·locat sobre una peanya d’1,20 metres.

Traient motllos de la creu.

Col·locant la creu a lloc.

Fent els preparatius per col·locar la creu.

Fent preparatius amb la peanya.

Una imatge de la creu presa Werner Lengemann la dècada de 1950.

La creu present mentre els bombers apagaven l'incendi del 1972 en una imatge de Fèlix Peig.








Comentaris