A final de la dècada de 1980 va estar molt involucrat amb Andorra per la construcció del temolúdic d’Escaldes. Tots aquells que no hi creien, i van ser-ne molts al principi, es va haver de rendir als seus peus per la màgia d’un centre termal únic a Europa. Caldea es va posar en marxa el 1994. Seria el seu primer gran treball en la matèria. Va ser tal l’impacte de l’espai coronat amb una torre triangular imponent -avui ja enxiquida per la resta d’edificis del Clot d’Emprivat- que en d’altres indrets del món li van encarregar projectes similars. Quatre anys més tard inauguraria un equipament molt semblant a Bombay, a l’Índia.
Ruols era un home metòdic però rebuscat alhora. Tornava bojos els seus col·laboradors, ja s’ha dit. El projecte de Caldea el va composar a mode de trencaclosques a partir de faxos que anava enviant. I cada dos per tres, podia canviar d’idea. Hi havia qui anava empegant en una paret els papers que escopia el fax. Cada cop que veien el número de París, els seus col·laboradors a Andorra tremolaven. Amb el darrer fax que enviava -aquell paper finet i lliscant- podia deixar sense efecte el que havia enviat el dia abans. I així una vegada i una altra.
Ruols, llicenciat en Belles Arts i amb un despatx en una cèntrica avinguda de París, projectava a mà. A llapis. L’Autocad, un dels programes informàtics de capçalera dels arquitectes ara ja superat del tot per la tecnologia, no havia tingut mai l’honor d’estar entre els elegits del creador del centre termal escaldenc
Jean-Michel Ruols, llicenciat en Belles Arts i amb un despatx en una cèntrica avinguda de París, projectava a mà. A llapis. L’Autocad, un dels programes informàtics de capçalera dels arquitectes ara ja superat del tot per la tecnologia, no havia tingut mai l’honor d’estar entre els elegits del geni de Caldea. Les noves tecnologies actuals, menys encara. Res de xarxes socials ni qualsevol cosa que se li pogués assemblar. Ruols no era un gran productor d’obres. Però va donar vida a molts centres termals arreu del món. S’hi va especialitzar i, alhora, va ser el seu senyal d’identitat.
Per això quan s’iniciava la dècada passada i la SEMTEE, a Escaldes, va plantejar ampliar Caldea amb el que posteriorment seria Inúu es va tornar a recórrer a Ruols. Però se li va demanar a l’arquitecte francès, que llavors ja començava a viure un semiretir, que deixés el desordre de la primera vegada. Ho va fer, però a mitges. Certament, se li van posar molts més suports del país atès que ja sabien de quin peu calçava. Genialitats visionàries quant allò arquitectònic, bogeries en la vida. Perquè vivia al dia. I sense guardar-se res.
Pare d’una filla, hi va haver un moment, mentre treballava en l’ampliació de Caldea, que es va arribar a plantejar venir a viure a Andorra. Però les seves idees, molt sovint com els edificis que projectava, acabaven sent extravagants. I després d’inaugurar Inúu, i mentre tenia tractes amb col·laboradors i amistats fins i tot íntimes al país, un bon dia va tocar pirandó i mai més se’n va saber massa res. Llavors, aparentment, estava basat a Luxemburg. Però també treballaria a països de l’Europa de l’Est com Bulgària, Romania o Moldàvia, on hi va dissenyar un poble ecològic.
Als seus 80 anys, encara deixava anar idees per a edificis. Més o menys brillants. Més o menys avantguardistes. En tot cas, a Caldea, que els ha arribat el seu òbit mig de resquitllada, estan treballant per dur a terme alguna acció en homenatge a qui va ser el seu pare. El seu autèntic alma mater a nivell de disseny. Quant als passos administratius i d’impuls del projecte hi va haver moltes altres persones que van haver de fer mans i mànigues perquè s’acceptés el que avui és Caldea. Molts incompresos. Tan o més que Ruols. Des del cònsol Jacint Casal al síndic Josep Maria Beal. Però Ruols era molt Ruols. Segur que ja està exigint fer reformes a l’edifici de Sant Pere.
Comentaris