La tela, de 3x7 metres, es converteix en l’element central i el punt de connexió entre les tres disciplines: “No estic jo en un costat pintant i les ballarines a una altra banda, sinó que totes les disciplines estan fusionades”, explica la pintora i la directora del projecte. Per la part de la dansa, ha volgut comptar amb la col·laboració tres ballarines de la Jove Companyia de Dansa (JoDansa) -la Júlia Beal, Sira Lasheras i Mar Torra- que es mouran al ritme de la música que ha compost el jove Bernat Torra per aquest projecte.
El missatge que es vol transmetre amb la peça, és molt clar -i mai millor dit-: La música, l’execució, els colors, els sons i els moviments, “en tots hi pots veure l’aigua” explica Mangot, i és que tot i que l’objectiu no era fer una obra de denúncia, sí que vol representar en el projecte una part fonamental de les nostres vides i que “moltes vegades ni ens n’adonem i la tenim molt poc valorada”, manifesta tot apuntat que vol que quan la gent vegi la ‘performance’ pensi amb l’aigua.
I com ho aconseguirà? Doncs l’obra fa una paral·lelisme amb tots els estats de l’aigua: “la pluja, la tempesta, els rius i els llacs”; amb el que és el procés de creació d’un artista: “el seu començament, el pensament de l’obra, el caos artístic i la peça acabada”, detalla. A més, el color també és un element molt important, ja que utilitzarà tonalitats blaves que cobriran aquest “llençol de grans dimensions blanc”. Una vegada acabada la ‘performance’, que dura uns 25 minuts, la tela es col·locarà en una estructura, on amb l’ajuda d’uns ventiladors, i acompanyat d’una música, “es farà volar aquesta tela simulant una onada”, explica.
Aquest projecte es podrà veure el dijous 10 d’abril al Centre cultural lauredià, i Mangot exposa que ja s’estan movent per mirar que aquest projecte pugui tenir una certa continuïtat. Per aquest motiu, estan amb tractes amb diferents entitats, amb els comuns, amb festivals artístics i programacions d’estiu de museus.
Comentaris