Com ha dit aquest divendres la fiscal dels casos en què està immers l’activitat irregular del jove, ara cap a la trentena, és especialment intensa des del 2016 cap aquí. De fet, el noi ni tan sols no ha comparegut als judicis. La seva presència no era essencial. Però és que com a mínim en un cas, la seva advocada defensora ha deixat clar que fa dies que no hi ha manera de trobar-lo. Vaja, que no l’havia pogut contactar per tal de preparar el cas, que, dit de passada, tampoc no s’havia de preparar gaire.
Els temes són menors, si es vol dir així, però evidencien segons l’acusació pública que el jove no és cap sant. Vaja, que potser aquella denúncia del febrer perd força i credibilitat vist el catàleg de fets pels quals ha hagut de comparèixer -o no, perquè aquest divendres, ja s’ha dit, no s’ha presentat- per la Seu de la Justícia en reiterades ocasions. I avui hi havia d’acudir per voluntat seva. És a dir, que era ell el que reclamava que no se li imposés la pena que es pretén. D’aquí que jurídicament fos una qüestió menor. Senzilla d'exposar.
Discutia gràcies a la intersecció de dos advocats d’ofici diferents, que no se li revoqués la pena condicional que al seu dia li havien imposat, i que ara la fiscalia exigeix que es deixi sense efecte i passi a ser ferma -la retirada del carnet de conduir en un cas, l’empresonament en règim de semillibertat durant dos mesos, en l’altre- per la reiteració delictiva. De fet, els propis magistrats tenien constància que no eren els dos únics casos pels quals havia de passar per davant seu.
La fiscal adjunta que dirigia en aquestes dues ocasions l’acusació ha recordat que després d’alguns dels fets que ara se li retreuen, encara n’ha fet tres més, de cafrades. D’aquí que no vulguin sentir parlar de perdonar-li res de res. I és que després de conduir sota els efectes de l’alcohol i enxampar-lo en va tornar a fer alguna i després que se sobrepasses amb una gossa que suposadament ensinistrava, se’l va enganxar amb petites dosis d’estupefaents.
Suficient, entén la fiscalia, perquè les penes que eren inicialment condicionals esdevinguin fermes. Les defenses, òbviament, miren que això no sigui així. Ni que sigui perquè aquest és el paper que els toca fer. En un cas, ha al·legat l’advocat intervinent, perquè se li va notificar la revocació de la pena un any després dels fets i en l’altra, en el de la gossa, perquè es considera excessiu que per una mínima quantia d’un psicotròpic se li converteixi en ferma la semillibertat condicional per el tracte cruel al ca que cuidava.
En fi, que abans que el gran públic conegués l’home que hauria estat discriminat a l’obra, els tribunals ja s’havien qui era. I continuen sabent-ho malgrat que no es presenti a la seu judicial.
Comentaris (2)