El Tribunal de Corts ha jutjat aquest matí, sis anys després una baralla que hi va haver en un taller mecànic arran de les diferències mantingudes entre un client, agent de circulació, i els responsables de l’establiment pel cost de la reparació d’una moto i l’abast d’aquesta. De les paraules es va passar als cops quan el client va dir que no estava disposat a abonar la totalitat de la factura perquè no se li havia fet el que ell havia demanat si no una altra actuació. A partir d’aquí, i davant l’advertència que s’avisaria la policia perquè constatés l’impagament, la situació va sortir de mare.
Corts jutja la presumpta agressió que el client va proferir a una de les responsables del taller quan l’home va voler marxar de l’establiment en ser advertit que es cridava el cos d’ordre. En realitat tampoc no està clar qui va alertar el cos. Pel policia intervinent, qui va avisar va ser la dona agredida. Però un testimoni, l’únic que diu haver vist el cop de puny -en aquest cas des d’una finestra d’un sisè pis- i que no està directament lligat a l’altercat ha assegurat que va ser ell qui va marcar el 110. Per cert, en el seu moment agent de circulació com l’acusa, amb qui mantenia una molt bona relació. Especialment amb els pares.
Els fets van passar en un taller mecànic un 8 de juny del 2020. El gerent al seu dia va acceptar una pena ràpida mínima
L’acusat, que es juga una pena condicional que caldrà veure quins efectes podria tenir en el seu lloc de treball, assegura que ell no tenia cap problema amb el fet que es presentés sobre lloc la policia. Que ell no estava d’acord amb la revisió que se li va fer a la moto perquè ell havia demanat una reparació concreta. I està segur que s’hauria arribat a un acord. Pagava les peces però no la mà d’obra. En tot cas, tot es va desmarxar quan “ja no estàvem parlant, la cosa va escalar, em van tancar a la recepció del taller i em van dir: ‘Tu no surts d’aquí, fill de puta’”. Aquestes paraules les va proferir l’administrativa propietària del taller. Sempre suposadament.
El germà d’aquesta dona, que és qui acusa en el cas que es jutja aquest dilluns, i que era el mecànic de confiança del client que s’asseu a la banqueta dels acusats, hauria agafat pel coll el client. De fet, per aquesta reacció en concret, el mecànic ja va ser condemnat a través d’una ordenança penal. I en aquesta ocasió el que es jutja serien les contusions sofertes per la dona al rostre més les seqüeles psicològiques que hauria patit. Tot plegat va succeir el 8 de juny del 2020, en plena pandèmia.
Més enllà dels cops al tomb del rostre que va rebre, i dels tres dies que es va sentir masegada, la denunciant de l’agressió que es jutja va haver de fer sis sessions de teràpia psicològica per “l’angoixa que passava en rememorar tot el que havia passat”. Durant la vista ha explicat que fins i tot sentia cert temor quan veia un agent de circulació malgrat que el client que exerceix aquesta professió i que és l’acusat no anava uniformat quan van passar els fets.
DEBAT PSICOLÒGIC
En certa manera el debat rau en l’abast de les conseqüències que hauria tingut la plantofa, el cop de puny o el que vulgui que fos. La dona i el seu germà parlen de cop de puny. El testimoni de la finestra parla del mateix. L’acusat afirma que va ser un cop de mà per intentar apartar-la i poder marxar de la recepció on el volien tancar. Que hi va haver un cop sembla clar. Però com ha exposat un dels policies intervinents aquell dia, les versions són molt distintes.
En tot cas, els uniformats no van apreciar gran cosa. Segons el funcionari que ha declarat davant del Tribunal de Corts, “si hi havia alguna lesió era aparentment molt lleu i no es va requerir cap assistència mèdica”. A més, la suposada agredida “estava molt tranquil·la”. La dona, però, ha descrit un altre panorama. Amb seqüeles durant mesos que va combatre amb sis sessions de psicologia amb la seva psicòloga de confiança. Aquesta ha referit les alteracions “de son, en la cardiologia, en la fisiologia, els pensaments intrusius i el malestar psicològic” que la dona va patir durant temps.
La tractant, en un informe suposadament clínic que un pèrit aportat per la defensa de l’acusat a esbudellat de dalt a baix afirmant que “no compleix cap dels criteris, ni deontològics, ni formals, ni metodològics”, ha assegurat que la colpejada “no tenia patologia prèvia” i que dos mesos després del fets tenia estrès post-traumàtic: “Lleu, però complia la nota de tall. Al cap d’un any havia remès i ja no complia”. Tant la pèrit judicial com el pèrit de la defensa, però, han qüestionat que la repercussió de tot plegat fos gaire evident.
Sia com vulgui, tant la fiscalia com l’acusació particular sí que considera que hi va haver elements suficients per considerar que es pot parlar de delicte. D’aquí els deu mesos condicionals que sol·liciten, més enllà de la responsabilitat civil. Per a la defensa, s’escau l’absolució. I, com a molt, una contravenció penal -que és pel qual la policia va confeccionar un petit dossier ara fa sis anys- i, per tant, ja hauria prescrit. Que la factura de la moto no es va pagar és evident. Si hi va haver cop de puny i quin efecte va tenir, és una altra cosa.
Comentaris (3)