Els implicats ja no es creuen les promeses ni la direcció de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell ni tampoc dels responsables del ministeri d’Afers Socials. Fa temps que rebent al centre persones que no tenen les patologies per a les quals es va crear la residència en qüestió i per a les quals estan formats o preparats els professionals que hi treballen, i que molt sovint són víctimes d’agressions molt severes d’alguns dels interns que per la naturalesa dels seus trastorns no haurien d’estar ingressats o residint a l’Albó. “Ara es comenta que es posaran totes aquestes persones amb problemes de salut mental en una planta específica, aïllats de la resta d’usuaris, que també són víctima dels seus comportaments.”
Afers Socials ha mantingut fa anys que es tractava d’una situació temporal i puntual i s’ha anat enquistant: hi prop de mitja dotzena d’interns amb antecedents i trastorns mentals en la majoria de casos derivats del consum de droga
Però aquesta solució ni es veu com a tal, ni s’accepta, segons que ha pogut constatar l’Altaveu després de parlar amb diferents persones vinculades a la residència des de diverses òptiques. Afers Socials, quan va ingressar la primera persona que tenia antecedents penals i es va advertir que aquell perfil no era l’adequat, va afirmar que es tractava d’una qüestió temporal i que se li buscava una sortida. Lluny d’això, han anat arribant més usuaris de perfils que topen frontalment amb el que hauria de ser l’intern tipus de l’Albó.
De manera habitual hi ha prop de mitja dotzena de persones que haurien d’estar internats en una altra mena d’equipament. L’administració es fa el sord i la direcció de la fundació s’empassa els gripaus. Sense plantar-se, lamenten els consultats, que expliquen: els serveis residencials de la fundació són per a persones que tenen retards mentals, persones amb autisme, o usuaris amb baix nivell de coeficient. I tot plegat és incompatible amb la presència de joves amb trastorns mentals en algun cas agut molt sovint producte del consum de droga i que tenen nombrosos antecedents penals.
DROGUES, ARMES BLANQUES
De fet, no ha estat un sol cop només que a l’Albó hi han corregut drogues o armes blanques. I encara és més habitual que els usuaris del centre sigui testimoni d’agressions de les quals poden ser víctima familiars d’alguns dels ‘perfils perilloses’ i també els professionals del centre, que estan farts de la situació. De fet, no és estrany que hi hagi persones, especialment sanitaris, que busquin altres ubicacions laborals abans d’haver d’acudir a l’Albó. I per molt servei de vigilància que hi hagi, a raó d’uns 80.000 euros anuals, tampoc això resol el problema. Les fonts consultades recorden que no seria el primer cop que es té problemes amb vigilants.
“De vegades s’entén que no intervinguin els vigilants perquè no saps massa com actuar. Però és que tampoc estan preparats per afrontar quelcom que no esperen que hagi de passar en una residència com l’Albó.” La presència de la policia hi és habitual, al centre. Sempre per mirar de donar resposta a actuacions agressives, violentes, dels interns que no haurien d’estar residint en aquest centre. “I sembla que ningú se n’adona o a ningú no li importa que tot aquest estrès o neguit que generen aquestes persones vagi en detriment, no ja del personal, que també, si no dels altres usuaris que ja tenen les capacitats minvades i a les quals els estem perjudicant més encara”.
EL CAS DE MADRID
La situació fa temps que dura però ha acabat esclatant arran d’un episodi violent d’un usuari -amb diverses condemnes almenys via judici ràpid que ja se l’ha donat per impossible i es considera que no està en condicions d’haver d’anar al centre penitenciari “però per a qui l’Albó tampoc no és el seu lloc, i, sobretot, la resta d’usuaris de la residència no han de compartir res amb aquesta persona”. Doncs bé, aquesta darrera setmana, algun ‘cap pensant’ va decidir que havia de compartir setmana d’oci, a Madrid, amb altres usuaris.
Arran dels fets ocorreguts durant el viatge cap a la capital espanyola, fins i tot es va haver de mobilitzar i van haver d’intervenir agents de la guàrdia civil
El fet que s’acceptés des de la direcció de la fundació i dels serveis residencials que des d’Afers Socials, aparentment, es digués que sí o sí el resident en qüestió havia de participar del viatge ja va portar mals auguris. En un altre viatge ja havia protagonitzat un incident molt seriós. I just el viatge a Madrid arribava després que el jove hagués protagonitzat dos fets de molta gravetat. El primer, una agressió sense pal·liatius a la porta mateix de la residència al seu progenitor. Aquestes agressions al pare -de vegades recíproques- han estat molt habituals.
Al darrer incident amb el pare, van seguir-li diverses destrosses a l’interior de la residència. És un altre fet habitual: agressions a treballadors, malmetiment del mobiliari i les parets de l’equipament, enfrontament amb altres usuaris. Justament, després de l’agressió al pare, vindria una agressió a una altra interna. Justament, una de les noies que també viatjava a Madrid. I ara s’ha sabut que el viatge va ser molt accidentat malgrat que la direcció dels serveis residencials de la fundació ho ha mirat de minimitzar.
Durant el viatge d’anada, dilluns, durant una parada tècnica a uns 90 quilòmetres de la capital espanyola, i encara dins la província de Guadalajara, el jove “que mai no hauria d’haver fet aquest viatge”, es va enfrontar amb una altra usuària. Per alguna de les seves sèries. La va agredir de manera important, i quan una de les tres monitores acompanyants va voler intervenir, també va va rebre fort, mentre una altra de les monitores agafava una crisi d’angoixa. Resultat, fins i tot es va haver de mobilitzar la guàrdia civil, que va acabar duent el jove multireincident a un hospital de Guadalajara per tractar-lo.
“Són perfils diferents i el pitjor que es pot fer és barrejar-los. Algun dia s’acabarà malament. Més d’un dia, els professionals de la residència han temut per la seva vida. I sembla que ningú vulgui veure-ho i encara menys actuar”
També passa sovint a Andorra, a falta d’altres recursos, fàrmacs. I l’ordre de la direcció del centre que alguna monitora l’havia d’anar a buscar per dur-lo a l’hotel on estava allotjada l’expedició a Madrid. Va durar poques hores perquè de seguida es va acordar fer tornar, ara en tren, el jove cap a Lleida primer, on l’esperaria el seu pare, i després cap a Andorra. Sempre amb l’acompanyament d’una monitora amb el temor amb què treballen els professionals del centre.
En arribar aquest divendres a Andorra, els expedicionaris han explicat als seus familiars una setmana d’oci i activitats a Madrid, però també el terror que van passar durant el viatge d’anada. Evidentment, els missatges interns de la direcció era que es mirés de passar pàgina i que tal dia faria un any. Que s’havia resolt la situació i que es donava tot per tancat.
Però ni els treballadors ni els familiars dels usuaris no ho volen deixar passar. Menys encara que es pretengui convertir l’Albó en un centre de tractament de persones amb patologies mentals que cometen petits delictes. “Són perfils diferents i el pitjor que es pot fer és barrejar-los. Algun dia s’acabarà malament. Més d’un dia, els professionals de la residència han temut per la seva vida. I sembla que ningú vulgui veure-ho i encara menys actuar.”
Comentaris (1)